Ciència i consciència: la mar

Traduir, apropar la ciència per tal de fer-la entenedora i que així arribe més fàcilment a la gent. Traslladar allò científic, tècnic, a un llenguatge planer i senzill, del dia a dia. Que ens ajude a posar en vàlua allò que tenim al davant mateixa dels nostres nassos o uns quants metres mar endins. És a dir, la natura, aquell conjunt de realitats que són tal com són sense la intervenció humana. Sense mirar-nos tant el melic. Com la posidònia, per exemple, objecte de debat estiu rere estiu.

Per tant, benvingut siga qualsevol estudi que bussege en aquesta direcció. Com el Projecte Xàbia, que la Fundació Oceanogràfic va presentar la setmana passada i que cerca identificar bios al nostre mar, en concret als 27 quilòmetres de costa que trobem entre el Cap de Sant Antoni i el Cap d’Or. O els que fa l’Institut de Recerca Oceanogràfica de Xàbia (IROX) sobre la recuperació del polp o per tal de protegir la roca dels Feliu. Combinar viure de la mar i la seua sostenibiitat.

Bio. Forma prefixada provinent de la paraulagrega ‘bios’, ou, que significa vida. Identificar la biodiversitat marina. Esbrinar què és el que hi havia abans i què és el que encara podem trobar. Posar en valor i donar a conèixer tota aquesta riquesa i prevenir o alertar de tot allò que pot passar. Recordar que malgrat la bona, entre cometes, salut del nostre litoral hem d’anar en compte amb el retrocés de la posidònia allà on hi ha massa humà, sobretot si aquests van en vaixells d’esbarjo que sovint fondegen en zones costeres com Cala Blanca o la Sardinera. Només cal fer una ullada. Coses de l’estiu, hi ha qui dirà. És el que hi ha. 

Per qui no ho sap, les praderes de posidònia oceànica, endèmiques del Mediterrani, constitueixen un dels ecosistemes més importants del nostre mar. Produeixen grans quantitats d’oxigen i són zones d’aliment, refugi i reproducció d’organismes i animals de la mar. Sense oblidar que esmortixen l’arribada d’ones i corrents a les platges i eviten la seua erosió. Creen sediments i retenen l’arena, cosa que ajudaria força en algunes platges de la nostra costa, com les Deveses a Dénia, que la perden de seguida en quant apareix el primer temporal.

Tot i això encara hi ha qui no entén que aquestes plantes marines -no algues-, amb arrels, tija i flors són riquesa i, per tant, les confon amb una malentesa brutícia a les platges. Sobretot ara que estan atapeïdes de gent. Si no entenem el perquè del tot plegat, com a mínim aprendre una miqueta a respectar el que tenim al davant. Totes les posicions envers l’aprofitament del mar es poden mesurar. No cal extremar. Ja sé que a vegades costa, però de tant en tant val la pena deixar l’antropocentrisme una estoneta a descansar. 

Pros i contres del turisme de mar. En canvi, els que van amb aletes i màscara per bussejar sembla que no fan cap mal. Respecten i estimen l’abundància de zones tan especials com la reserva natural del Cap de Sant Antoni. De tant en tant això sí, algun plàstic es van trobant. 

La conscienciació, llavors, és clau. L’ancoratge en les embarcacions és facil de rectificar. S’ha de fomentar encara més la boia ecològica. Els vaixells han de poder minvar el seu impacte negatiu mediambiental.

És tan senzill com tenir una miqueta de trellat. Xàbia, juntament amb les Illes Columbretes i Tabarca, és un dels punts amb major biodiversitat marina de la costa valenciana. Coneguem i estimen el nostre patrimoni. Fem bondat.