La precarietat no et fa més artista: visions sobre com assolir una vida professional

CASTELLÓ. En incontables ocasions s'ha dit que la crisi és el germen més potent per a la creativitat. Com menys opcions hi ha pareix que la nostra ment s'active amb més força. Tant de bo, tot el que tinga a veure amb la precarietat s'ha de posar en quarantena. Especialment perquè -com sosté l'Associació d’Artistes Visuals de València, Alacant i Castelló (AVVAC)- el món de la cultura ha quedat en moltes ocasions condemnada a "escàndols de malversació" o "espectaculars subhastes" que sols es feien per a acaparar portades. El cert és que molts artistes estan habituats a una vida precària perquè no coneixen els mecanismes amb els quals exercir els seus drets. I és que tot sector, per més bohemi que puga paréixer a ulls exteriors, ha de platejar-se des de la professionalització.

"La falta d'ingressos de manera regular o suficient, fa que molts artistes a vegades perceben les bones pràctiques com un desavantatge competitiu, un conjunt de tràmits incomprensibles o una despesa inassequible. En part perquè la resta dels actors del sistema de l'art -tradicionalment galeries i institucions museístiques- o no coneixen aquests drets o no els respecten prou", expliquen des de la Plataforma Assembleària d’Artistes de Catalunya (PAAC). En aquest context, AVVAC ha creat un manual de bones pràctiques que es pot convertir en el revulsiu definitiu tant per a institucions com a professionals del sector. Urgències des de les emergències ha suposat a més l'estrena de la seua pròpia línia editorial.

Sols l'experiència i les vivències ens fan aprendre, per això, aquesta guia pràctica esta plena del relat d'artistes que han impulsat festivals o col·lectius com el Festival d'Art de Vilanova d'Alcolea (FAVA), la Biennal de Mislata o l'Orxata Sound System, basat en una cultura lliure i compartida. En definitiva, el que hi ha són més de deu anys de recerca, denuncia i promoció de les arts visuals. "Majoritàriament tots fem el que podem, però hi ha una tasca pedagògica per a fer molt gran i en això estem obstinats. En aquest sentit, aquest manual més enllà de la denúncia directa de què no es compleix i que si, ajuda a entendre les necessitats que tenim, assessora i revisa els mateixos postulats a l'hora de preparar o projectar la teua protesta. I clar, sols les experiències ens fan sentir que no estem tan sols", indica Rafa Tormo, president d'AVVAC.

Però quins són els grans manaments als quals s'ha d'adherir tot artista per a començar a assolir una vida més professional? La remuneració del treball, el respecte als drets d'autor i l'ús normalitzat del contracte per escrit, són les grans exigències del sector. "Hi ha persones que moltes voltes tenen por a tancar el contracte. S'ha de recordar que aquest tan sols és un manifest comú que ens compromet a dues bandes. Si és per a una persona de confiança o una amistat no cal posar el preu si així es vol, però en tot moment s'ha de garantir la protecció a l'artista. Quantes voltes s'han desunflat projectes pel camí i un no sap a quin sant evocar-se per a demanar responsabilitats. Per a això, tenim suggeriments, models contractuals, que poden servir com a cànon base", afegeix.

Així, mentre la Comissió de Cultura i el mateix govern té en les seues mans el fet de seguir avançant en l'Estatut de l'Artista -aprovat l'any 2018 amb 75 punts i més de 60 mesures per fer d'aquest un ecosistema sostenible-, els mateixos artistes estan fent camí aportant assessorament legal per a resoldre dubtes tan quotidians com, què succeeix quan s'ha de resoldre una factura sense estar d'alta com a autònom. "No tenim normalment una figura administrativa que ens empare. Per això hi ha hagut ocasions en què, per exemple, un treballador s'ha jubilat i com que la seua obra seguia en galeries es podia vendre. Doncs, automàticament hisenda li posava l'ullet, pel que la seua pensió podia perillar. Tot açò s'ha de resoldre en l'Estatut", exposa Tormo.

D'altra banda, a més d'aquestes qüestions més teòriques i tècniques, Urgències des de les emergències també tracta un dels aspectes més fonamentals per al seu present i futur: els estudis artístics. També aquí romanen les claus per a aplegar a tindre un sector ben professionalitzat. Segons assenyala al manual Maria Zàrraga, doctora en Belles Arts a la Politècnica de València, aproximadament un 80% dels alumnes afirmen que no volen exercir com a artistes a l'ús, ni integrar-se en un mercat expositiu o comerç de l'art. Ara la tendència els porta a voler treballar en l'animació, la il·lustració, el disseny gràfic o el disseny de pàgines web. És a dir, a camps més especialitzats que, conseqüentment, demanen un altre tipus de formació. "La tasca del professor més que fer classes consisteix a dirigir i supervisar els processos que es desenvolupen en taller. Tallers d'arts on es parla i es connecten idees. Això és més valuós", reitera.

Per la seua part, Pilar Bonet, professora a la Universitat de Barcelona, incideix en la importància de formar-se artísticament, més enllà de per obtenir un títol, "per a construir un espai de producció i socialització del mateix desig artístic". Però a més, afegeix que no hi ha uns vincles establits entre les galeries i els circuits per a artistes emergents, com tampoc una comunicació eficaç per a col·leccionistes. "Si l'art és sols mercaderia, la història va malament; però si l'art no té mercats i públics, mercats diferents i nous usuaris, tampoc anem en la bona direcció", conclou. Amb molta feina per fer i, segons diuen, molts altres manuals que editar, s'haurà d'esperar a veure com el sector, i la resta d'agents, fan per aplicar tantes reivindicacions.