"Per primera vegada, la Diputació de Castelló va a comprar vàries, mínim tres, cisternes d'aigua homologades i nosaltres farem el servei als municipis"
CASTELLÓ. Marta Barrachina suma ja 225 dies al capdavant de la Diputació de Castelló. Des d'aquell 5 de juliol de 2023, dia en què va prendre possessió, han canviat moltes coses en la institució. Amb una estratègia definida i un pressupost aprovat, la presidenta provincial encara els seus grans objectius. En una entrevista a Castellón Plaza, oferix la seua visió sobre temes d'actualitat, com la ceràmica, l'agricultura o l'aeroport. A més, admet que li preocupa especialment resoldre els problemes d'aigua a la província.
-Quin balanç fa dels seus set primers mesos com a presidenta de la Diputació?
-És un balanç molt bo i molt intens. Crec que ja hem ficat la Diputació de nou en marxa. I quan dic això està justificat, perquè la meua major decepció va ser arribar i veure que havien passat quatre anys sense fer-se res. Crec que l'equip de govern està fent una tasca esplèndida en totes les àrees: hem posat la institució en marxa. Ho pense jo i ho pensen els municipis, que ja ens diuen que es nota que hem reavivat la Diputació.
-S'ha trobat la institució pitjor del que pensava?
-Sí, pitjor de paràlisi. Les institucions públiques tenen un problema que són totes les lleis noves que s'aproven. Partint de la base que la burocràcia està complicadíssima, si cada dia la compliques més, si cada expedient que fas ha de ser amb més informes, amb més tècnics i conductes, les lleis no funcionen. Tenim exemples de l'àrea de projectes, on hi ha uns tècnics genials que van presentar dos o tres idees molt bones, que es van quedar així perquè ningú va fer la part de gestió.
"Crec que el govern sí que és conscient de l'important que és el sector tauleller per a la provincia de Castelló. Si no l'escolten, va a ser molt complicat"
-Quines idees?
-Sobre projectes per a la província. Per exemple, quan jo arribe i plantege que tots els municipis havien de tindre el pla resòl amb les plaques fotovoltaiques, els tècnics em diuen que tenien una cosa preparada quasi igual. No era el mateix, el meu era més capil·laritzat als municipis. Però quan un dels tècnics m'ensenya el projecte veig que perfectament sí que podria haver optat a fons europeus, però es va quedar ahí. Li faltava impuls a la casa. L'antic equip de govern això no ho va fer, perquè si fas horari de funcionari, evidentment, no ho pots fer. L'equip de govern mai no pot fer horari de funcionari.
-Ara que vosté porta un rodatge, de quina manera es pot ajudar al sector tauleller?
-Creient-se'l. Crec que és el primordial. I valorant quin tipus de sector és i què representa per a aquesta terra, que és el que hem intentat. Si em donen l'oportunitat, si em cita el ministre, li vull ficar damunt de la taula la problemàtica. El sector ho ha fet i la patronal ho ha fet. Crec que el Govern sí que és conscient de l'important que és aquest sector per a la provincia de Castelló. Si no l'escolten, va a ser molt complicat.
-I el ministre ja li ha donat cita?
-No, de moment no. No tinc resposta encara.
-El fet que una valenciana siga secretària d'Estat d'Indústria, hauria d'ajudar?
-Hauria d'ajudar. Crec que sí que coneixen el sector i que li falta que se'l creguen i impulsar-lo. I també pense que el Govern està en una altra cosa, no està en això. Crec que està en aguantar cada dia, i això li lleva la capacitat de fer altres coses.
-Qué vol dir?
-Crec que, en este moment, el dia a dia del Govern d'Espanya, i del seu president, es basa a com aguantar demà, no està fent res més. Hi ha coses que es fan molt ràpides. Per exemple, aprovar un decret, si volen, ho fan de manera immediata. Per què no tornes a posar la bonificació dels agricultors, que te l'estan demanant, i el sector pesquer? El Govern té injecció de fons europeus, per què no els fiquen a rodar? Per què no ens han arribat a la ceràmica com a altres països?
"Estic a favor de que els agricultors ES MOBILITZEN. Crec que és necessari per a fer-se escoltar. aquesta és la vegada que més raó tenen per a fer-ho"
-Ara que trau el tema de l'agricultura. Vosté que és alcaldessa d'un poble de l’interior rural, filla d'agricultor i germana d'agricultor. Qué necessita el sector? La Diputació pot ajudar-lo?
-Al final, la Diputació no té la capacitat econòmica per a poder ajudar un sector quan està en crisi, siga de la dimensió que siga, perquè la nostra economia és la que és, però sí que la Diputació pot impulsar coses. Nosaltres impulsem la petició al port per a que lleven tot el tema de les bonificacions a les importacions de cítrics. Nosaltres tenim els convenis, tant amb AVA-Asaja com amb La Unió, perquè ells puguen desenvolupar la formació i ajudar els agricultors davant les lleis noves que es van ficant. Més enllà d'això, el que ha de fer la institució és protegir la província.
-Per tant, dona suport a les mobilitzacions?
-Estic a favor de que es mobilitzen. Crec que és necessari per a fer-se escoltar. No estic a favor que facen maleses ni que facen concentracions que no estan autoritzades, sinó que ho facen com en tots els àmbits. Crec que aquesta és la vegada que més raó tenen per a mobilitzar-se.
-Un altre tema important són les megaplantes de renovables. Com pot la Diputació frenar-les en la provincia?
-Què podem fer? El que hem anat fent fins ara. En primer lloc, contar-li a la nova Generalitat la situació abans d'arribar-hi. Tant el president com els consellers eren conscients de la greu situació que podia patir la província de Castelló si tot això no ho ordenàvem. Val a dir que no estic en contra de les plantes, estic en contra del desordre i estic en contra de que en el seu moment s'obrira la porta a aquest tipus d'indústria sense cap mena de filtre.
Crec que el nostre territori és ampli i molt gran i a més hi ha municipis que han obert les portes a aquest tipus de plantes perquè els ve bé, perquè tenen en el seu terme zones que el Pla General permeten la instal·lació i perquè les plaques tenen poc impacte ambiental. Però clar, obrir la porta a este tipus d'indústries sense haver analitzat res, llevant-li tota la potestat als ajuntaments i deixar que qualsevol vinga ací i especule... perquè no s'ha parlat molt d'especulació, però això era pura especulació.
Crec que necessitem ser autònoms en el tema de l'energia, en la Comunitat Valenciana, perquè som una comunitat molt industrialitzada. Ens aniria bé ser autònoms en això, però amb ordre. I de la mà dels ajuntaments i dels veïns, de la mà del territori.
-La Generalitat està preparant una nova legislació que en teoria ha de facilitar la implantació, perquè és evident que n'hi ha un embús en la tramitació autonòmica molt important. Això com casa amb la seua reivindicació?
-Casa, perquè el president mateix ja ho va explicar a la roda de premsa. Casa perquè eixe decret d'agilitzar no signifique que es passe per damunt dels plans generals dels ajuntaments i del territori.
-I com va anar a fer-ho?
-S'estan armant tècnicament. Hi ha processos urbanístics on cada cosa que fa la Generalitat ha d'informar a l'Ajuntament...
-És a dir: esteu en converses amb la Generalitat per a què la legislació que s'està preparant garantisca una via d'actuació segura?
-Crec que poden ser compatibles les dos coses, i ben fetes. Ordrenadament pot ser compatible. Després, aquest tipus d'indústria no vol, però nosaltres tenim molt de sostre. Som una província industrial que tenim polígons amb molt de sostre. Potser no tots els parcs hauran d'anar a terra i alguna s'haurà de ficar al sostre. Però bo, el que sí que tinc clar, perquè el president és molt coneixedor, és que hi ha que desembossar-ho, perquè al final això també és inversió a la Comunitat Veleciana. També són llocs de treball i també són ingressos per als municipis que reben llicències.
"el meu projecte estrela és Poder resoldre l'abastiment d'aigua de la província. Crec que en una legislatura no, però pense que en dos sí es pot solucionar. Em pareix fonamental"
-S'ha parlat molt del seu primer pressupost, amb una xifra rècord. Quin és el seu projecte estrela?
-Poder resoldre l'abastiment d'aigua de la província. Crec que en una legislatura no, però sí que pense que en dos es pot solucionar. Em pareix fonamental i em pareix que és una de les coses en les quals aquesta entitat supramunicipal ha d'estar.
El futur Consorci Provincial ja està quasi a portes i el Pla Director de l'Aigua l'inicia el Partit Popular en l'últim equip de govern. És veritat que, i jo ho reconec perquè vaig estar els quatre anys de la mà seua treballant, Ignasi Garcia des de Compromís li va donar un impuls. Però li va donar l'impuls justet i necessari. Crec que també hauria pogut fer més.
Nosaltres hem agilitzat moltes coses més. En sis mesos hem sigut capaços de que la Generalitat s'adherisca a eixe Consorci. Hem sigut capaços de que es comencen a firmar convenis amb la Generalitat per a fer tot el tema de l'abastiment d'aigua. Hi ha molta tasca a fer. Encara n'hi ha diverses zones que no tenen pous, que també ho hem agilitzat. Està feta l'addenda perquè es puga fer Canet-Traiguera i Vistabella-Xodos, que són les zones més afectades. A partir d'ací, posar damunt de la taula el Pla Director. Hem aconseguit que Acuamed firme ja el conveni.
-I això que significa?
-Això significa que una vegada Acuamed firme el conveni i tinguem el Consorci d'Aigües en marxa el cost es repartirà.
-Així li donaran solució a les dessaladores?
-És donar-li solució. No anem a parar de reivindicar que hi ha una part econòmica que ha de continuar assumint el Govern d'Espanya, però això ens permetrà poder crear tota la xarxa del Pla Director de l'Aigua. Perquè aquest gran pla s'abaratia molt per la connexió a les dessaladores, i no s'entenia sense la connexió a les dessaladores. Per tant, aquest conveni amb Acuamed permet distribuir. És un poc solidaritat hídrica, que repartim un poquet.
-Per a que això es faça realitat falta que es facen les conduccions de les dessaladores per a que puguen arribar a determinats municipis...
-El Pla Director contempla molta canalització per tots els municipis i algunes estratègiques, que són les que van a conectar amb les dessaladores. És un projecte de llarga vista, en el que hi ha tres administracions compromeses i per al qual cada una, cada any, anirà ficant fons. I això és el que estem a punt de tancar.
-A punt de tancar què significa?
-Que encara no tenim la firma. I a més, la mateixa Acuamed i la Confederació tenen previstes les seues obres. Però si no s'està damunt, no les faran. La Diputació ha de ficar una línia cada any per a anar escometent. Almenys, les més importants i sobre la base dels informes tècnics. Intentarem presentar-nos a fons europeus per a ser més àgils. Intentarem que els municipis afectats també es presenten a fons europeus de la nostra mà per a aconseguir-ho. Hi ha molta feina per fer, però crec que és el moment.
"Anem a proposar a la consellera que recupere les grans línies dirigides a la millora de l'abastiment"
Mentrestant, he encarregat als tècnics que em fessen un informe de les dos empreses concessionàries que gestionen els dos consorcis. Un informe de la situació dels aqüífers nostres per la sequera. El que duu la Confederació és l'aigua superficial, o siga, els pantans. I l'altra és l'aigua que bevem els municipis, que és la subterrània. Passarem els informes i preveurem un poquet i ens avançarem el que puga ser a l'estiu. Amb això, hem de fer alguna inversió en algun municipi el més ràpid que puguem.
La novetat és que, per primera vegada en la vida, la Diputació de Castelló va a comprar, no se la xifra encara, però sí que seran vàries, mínim tres, cisternes d'aigua homologades. I nosaltres farem els serveis als municipis. Ja no hauran de dependre de terceres empreses. Crec que és fonamental que la Diputació faça això.
Després farem un catàleg de bones pràctiques d'orientació als municipis perquè també tot el que treballem en previsió serà bo per als pobles i per a la província. Estem mirant també si tirem endavant un servei de prospecció de la situació hídrica de l'abastiment als municipis. De com estan, per què tenen talls d'aigua, si és perquè tenen un mal abastiment. I jo faig intenció de reclamar també a la Generalitat per a que traga grans línies, com abans existien. La Generalitat abans tenia unes grans línies dirigides a la millora de l'abastiment. Són supernecessàries perquè els municipis no tenen capacitat econòmica per afrontar aquestes obres. Anem a proposar-ho a la consellera perquè compleix perfectament els paràmetres perquè ells obtinguen fons europeus.
-Quin paper pot jugar l'aeroport en el desenvolupament de la província?
-L'aeroport va néixer a Castelló i va néixer a la Diputació de Castelló. És fonamental, el president de la Generalitat ho sap. Hi haurà moltes notícies i un anunci en pròximes dates. Va dirigit a desenvolupar tota la zona que hi ha pel costat de l'aeroport, en la que jo no he parat d'insistir des que vaig arribar perquè sé que hi ha empreses inversores interessades. Sé que això es pot desenvolupar i és fonamental per a la comarca i per a la província.
Tinc la paraula del president que ací anirà un projecte estratègic de la Generalitat, que ja em pareix important. Jo vull que l'aeroport continue portant turistes, que cada dia tinguem més vols compromesos, però la meua demanda majoritària al president sempre ha estat el desenvolupament de la zona.
"Tinc la paraula del president que a l'aeroport anirà un projecte estratègic de la Generalitat. Hi haurà moltes notícies i un anunci en pròximes dates"
-Un desenvolupament industrial?
-És la zona d'activitats complementàries, la paraula ho diu, però no té per què ser industrial vinculat a l'aeroport. Però jo crec que ahí obrirem una porta a noves inversions.
-En els últims plens les competències impròpies han capitalitzat els debats. Consideren que és la línia que ha de portar la Diputació?
-A veure, no m'agradaria que estiguem contínuament en debats polítics, però és veritat que la Diputació està assumint moltes competències impròpies que llastren el pressupost any a any, i que això li lleva la funció primordial, que és atendre els ajuntaments de menys de 20.000 habitants. Totes aquestes competències impròpies que s'han anat agafant, sobretot en els últims anys del Botànic, comprometen molt el pressupost. Nosaltres estem molt hipotecats. Estem assumint, per exemple, la competència dels mosquits. La Diputació ha de recuperar la seua funció.
-Per què l'oposició acusa l'equip de govern d'aplicar el rodillo?
-Perquè no se'n recorden del que feien ells en la passada legislatura. Quan jo dic ordrenar la casa ho dic de totes les formes. La Diputació està clar que ha de tindre debat polític. Em vaig avorrir profundament la passada legislatura, però han de ser coses que afecten i no intentar que allò siga la casa de ningú ni el teatre de cap partit polític. Hi ha coses en les quals no volem entrar a debat perquè considerem que no són essencials i que són debats molt sectaris. Però que l'anterior president de la Diputació ens diguera a nosaltres que no podíem parlar de Cuba i que ara intenten passar-nos mocions de tota mena... I, sobretot, el que més mal em sap és que les mocions vagen dirigides a coartar la llibertat dels ajuntaments.