Adultocentrisme vs. Edatisme

Hi ha aquesta tendència humana a posar nom a les coses que passen. A nomenar, a catalogar. Últimament, s'hi han donat situacions com per parlar de dos fenòmens aparentment oposats que no deixen de ser dues cares de la mateixa moneda. Dins aquesta tendència catalogadora, per cert, els fenòmens solen acabar en -isme. Així, tindríem:

Adultocentrisme

Al Magariños, una mena de Vistalegre, però de Sumar, la plataforma de Yolanda Díaz amb la qual va presentar la seua candidatura a les eleccions generals, es van intentar representar diferents col·lectius de la societat mitjançant diferents intervencions. Una va ser la d'Helio Roque, tiktoker, que va participar quan s'analitzava la situació dels joves a Espanya. "Os quiero hablar como joven. En este país no se nos tiene en cuenta para tomar decisiones. Se nos llama generación de cristal, pero no somos unos quejicas; simplemente, no queremos tragar. Que en otras generaciones se hayan permitido abusos de muchísimos tipos o cualquier tipo de explotación, bueno, pues haber peleado", va dir. Amb aquest últim comentari –un "aver estudiao" de manual– la seua intervenció es va viralitzar, entenent-se com un menyspreu a la lluita d'anteriors generacions i donant pas a comentaris sobre la ceguesa de la joventut i la supèrbia de les noves generacions.

El tiktoker, però, es va acabar disculpant a un vídeo: “Lo he hecho mal, me refería a que los problemas de nuestra generación se evidencian más que en otras, no que no se haya luchado”.

Tanmateix, des de la conceptualització de la joventut cap al segle XIX, aquesta etapa va ser concebuda com una etapa de transició, una etapa incompleta, de turbulència que cal controlar. Així, es parla d'adultocentrisme per a referir-se a l'hegemonia de l'adultesa en les nostres societats, quedant la joventut i la infantesa com a etapes l'objectiu de les quals és arribar a l'adultesa tal com marquen les pautes socials. Sense eixir-se'n del camí marcat.

Fa poc eixia també la notícia que es vol controlar perquè els influencers –una cosa molt jove, una cosa d’ara–, hagen d’avisar si gasten filtres de bellesa. Per tal de no donar una imatge ireal, ja sabeu. Tanmateix, açò es comentava justament arran la queixa de Karol G sobre els retocs que una revista, mitjà no tan jove, havia fet a una fotografia seua. Exemples d’adultocentrisme, de no tindre en compte la realitat pròpia dels joves o de condescendència, haberlos haylos.

Edatisme

Segurament un terme que fins fa dues setmanes no havíem escoltat, però que van popularitzar Risto Mejide i Kiko Matamoros, parlant sobre el debat que no deixa de perseguir-los: la diferència d'edat amb les seues parelles i la jerarquia de poder. "Cuando tú discriminas a una persona de raza negra, eres un racista. Cuando discriminas a una persona que ama a otra persona de su mismo sexo, eres un homófobo. Pero cuando discriminas a una pareja por su diferencia de edad, no tienes nombre. No existe un término", a la que Kiko Matamoros en el mateix plantejament va afirmar que era edatisme.

L’edatisme és descrit per la RAE com la discriminació per raó d'edat, especialment de les persones majors o ancianes. L'altre dia eixia la notícia d'un experiment encarregat pel govern basc, que demostrava que a més edat, més dificultat per trobar feina. Es van presentar currículums ficticis amb competències similars però diferència d'edat. Els resultats: els currículums més joves (35 anys –que tampoc sabria dir si per jove podem entendre com a mínim els 35 anys tenint en compte tota la franja des dels 16 anys que deixem fora–) aconseguien més entrevistes.

Igual que el plantejament de guerra de sexes que ha donat per a programes i pel·lícules, temps enrere, cada vegada que algú menciona aquesta reafirmació generacional, algú acaba ofenent-se. "Els joves de hui dia, desagraïts". "Els majors que ara es queixen, i que deixen un món cada vegada més difícil de conviure". El que està clar és que tal com funciona la societat, tot gira en torn un prototip de privilegiat, el que des de l'economia feminista encunyen com BBVAH (Blanco, Burgués, Varón, Adulto, Heterosexual, acrònim en castellà). Per tant, tot el que se n'isca per baix o per dalt, correrà el risc de trobar-se més dificultats. Tot tenint en compte que aquestes diferències respecte al subjecte privilegiat interseccionen amb altres com el gènere, l'origen, el poder adquisitiu... Ara bé, ni els joves podem gastar l'adultocentrisme com a excusa per menysprear i no preocupar-nos per aprendre què s'ha fet abans, ni Risto Mejide o Kiko Matamoros poden gastar l'edatisme per a negar una jerarquia de poder tant d'edat, com de gènere, com també de poder adquisitiu respecte les seues parelles.