Kike Parra Veïnat

Hay quienes la llaman cazuela y hay quienes la llaman olla. Quienes dicen que para invierno y quienes dicen que para el otoño. Yo digo que sí a todo, que me da lo mismo el nombre y la estación.

Levantarse y acostarse. Plantar tomates y regarlos. Bañarse en el río y pasear. Cenar en la calle o en el bar. Beber agua fresca. ¿Por qué es tan fácil engancharse a la vida y las comidas del pueblo?

No hi ha moltes unions que m’esbalaïsquen tant com la que formen la poesia i la ciutat. La poesia parla de parts nostres que ens costa traure a passejar. Encara que hi ha carrers amb noms de poetes, hi solen haver pocs versos en els carrers. Hi ha bars on es reunixen els escriptors de poesia, però quasi mai els deixen traure fora la cervesa o les paraules, perquè les denúncies rimen malament amb quasi tot.