CASTELLÓ. El Menador Espai Cultural ha inaugurat aquest divendres una exposició on s'exhibeixen les obres dels artistes beneficiaris de la dècima convocatòria de les ‘Beques Hàbitat Artístic Castelló’. Aquest programa ha possibilitat que diferents creadors i creadores castellonencs donen ales al seu imaginari en altres parts de l'estat i l'estranger. En conseqüència, han pogut treballar en la Rectoria de Sant Pere de Vilamajor (Barcelona) o a la residència residencia GlogauAir Artist in Residence Program (Berlín) al llarg del 2021.
El programa, impulsat per la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Castelló que encapçala l’edil Verònica Ruiz, suposa un aprenentatge extra i experiència única per als artistes de Castelló. Ara, Cultura recupera aquesta experiència i treball i exposa al Menador les creacions de Cristina Santos (Vila-real, 1990), Nacho Rosel (Salamanca, 1979 - actual resident a Castelló), Gerard Bomboí (Castelló, 1994), Lara Ordóñez (Castelló, 1995) i Ana Beltrán (Alcora, 1986).
La regidora Ruiz ha volgut posar de relleu “l’oportunitat que suposen aquestos programes per a joves talents emergents i d’altres ja amb gran bagatge” per a afegir que ”les Beques Hàbitat Artístic que enguany tornarem a convocar refermen el compromís d’aquest govern amb el sector cultural i els nostres artistes”.
Cal assenyalar que a aquestos cinc artistes es suma, dins la 10ª convocatòria de les beques Hàbitat Artístic Castelló, la proposta El mur invisible del fotògraf castellonenc Paco Poyato, que ja es va exposar el passat setembre a Menador.
‘Limit 40 Minutes, 1h 9m. Daily Average, 1h 54m’ de Cristina Santos
En el seu treball, Cristina Santos analitza la relació quotidiana amb la producció visual en el context d'internet, els smartphones i les xarxes socials. La seua pràctica artística pot utilitzar fotografia i vídeo, però està profundament arrelada a la pintura. A través de les seues peces l'artista mostra el buit implícit en l'excés de producció i consum de la imatge. L'economia de plataformes es beneficia de les limitacions de la nostra ment i transforma els nostres impulsos en mals hàbits. Açò es tradueix en un consum visual sense pausa, on el llenguatge s'aprima, perd sentit i tendeix a l'abstracció.
‘El que importa és el viatge’ de Nacho Rosel
En aquesta sèrie es presenten imatges a través de díptics i tríptics, que estan unides pel seu valor estètic, sensorial i expressiu. La relació entre les fotografies expressen la interpretació de temes vitals, que, al seu parer, han definit el nostre segle, com la religió, el consumisme, les xarxes socials o les relacions de parella.
‘Filo’ de Gerard Bomboí
La sorra acumulada a les sabates, l’estat del terra abans i després de les festes del poble, els voltants de la residència, els passejos pel paisatge del massís del Montseny, els plecs d’un fotollibre, el fred i les fosques vesprades de l’hivern són les experiències que determinen el color i la forma d’aquestes pintures que, més que contenir una imatge, irradien un ambient o configuren una nova matriu a partir del qual pot seguir pintant l’artista.
‘Aixovar d’espai’ de Lara Ordóñez
Aquest treball busca establir diàlegs a partir de fragments, espais i objectes del lloc habitat, mitjançant associacions amb la memòria i la identitat, tant pròpia com col·lectiva. Així, és possible estudiar la capacitat de comunicació de la matèria. El poder narratiu del teixit i dels objectes permet generar diàlegs entre les seues propietats, usos i simbologia. D'aquesta manera, es genera un aixovar d'objectes i coneixements heretats, donant-los l'oportunitat de ser llegits, establint connexions entre la memòria individual i memòria col·lectiva.
‘Per bruixa’ d’Ana Beltrán
Per Bruixa es presenta com una sèrie sobre els estereotips i els sistemes de poder entre sexes que s'estableixen per mitjà de les diferències generades pels rols de gènere. En les diferents peces, l'artista fa al·lusió a les estructures, a les diferents visions de la dona en distintes èpoques, a l'imaginari de la dona com a bruixa. Des de l'expressió creada investigant el material i les seues formes, Beltrán genera unes obres que prenen força en la textura i els volums. En aquestes obres monocromes predomina el clarobscur i s’hi reflexiona sobre la nostra capacitat de modificar el context, de la seua mal·leabilitat si prenem consciència del nostre poder.
