CASTELLÓ. Cada any, GlogauAir rep a sis mil artistes de tot el món que busquen, en aquesta residència de creació ubicada a Berlín, expandir el seu treball, descobrir la riquesa artística de la capital alemanya i créixer professionalment. Doncs bé, d'entre tos, hi ha almenys un creador que sempre viatja des de Castelló. Fa deu anys que va començar a establir-se aquest vincle entre les dues ciutats. Una connexió que cada any es renova mitjançant les Beques Habitat Artístic, fet que ha permés que nombrosos artistes isquen de la província per desenvolupar i expandir la seua obra més enllà. Una oportunitat única que ara es celebra, i homenatja, en una exposició col·lectiva en la Sala San Miguel.

Transformació: deu anys de relacions artístiques Castelló-Berlín, oberta fins al 12 d'abril, mostra com GlogauAir ha influït en els artistes que en el seu dia formaren part de la seua residència, gràcies a aquestes beques impulsades per l'Ajuntament de Castelló. Des d'Atom Samit (2013-2014) fins a Daniel Dobarco (2024) i passant per Jonhatan Bellés (2015), Fermín Sales (2017), Jorge Julve (2017), Ainhoa Salas (2018), Pilar Ramo (2019), Laura Palau (2019), Paco Poyato (2021), Cristina Santos (2021), Carlos Asensio (2022) i Carlos Sebastià (2023). A través de les seues peces, el públic pot veure la petjada que Berlín ha deixat en cada un d'ells, de la mateixa manera que ho va fer en el seu dia amb Chema Alvargonzalez, creador d'aquestes estades.

Un tribut a l'exploració

A finals dels anys 80, Alvargonzalez va canviar la seua residència en la capital de la Plana per la ciutat alemanya, sent testimoni directe de la caiguda del Mur de Berlín. Aquesta experiència transformadora va avivar en ell una fascinació per la riquesa cultura i va motivar el seu desig per connectar artistes de tot el món, per la qual cosa l'any 2006 va impulsar aquest projecte. Des de llavors, GlogauAir ha funcionat com un node d’interconnexió per a creadors de diverses disciplines, consolidant la idea d’una constel·lació artística que s’expandeix més enllà del temps i l’espai.

• -

L’exposició a la Sala San Miguel és, per tant, un tribut a aquest esperit d’exploració i interrelació que va definir l’obra d’Alvargonzalez. Però també permet observar el talent castellonenc que ha crescut des d'aleshores. Castellón Plaza pregunta a alguns dels artistes que van participar en aquesta experiència, quin vincle s'ha creat a posteriori entre Berlín i el seu treball, i si van trobar connexions entre ambdues ciutats.

Paco Poyato (fotografia ): "Van ser tres mesos molts enriquidors. Compartir espai amb altres artistes va fer que la meua obra es retroalimentara i evolucionara. A més, com el meu treball consistia a eixir al carrer a fotografiar, em va permetre viure la ciutat des d'una altra perspectiva. Berlín és enorme i vaig poder conéixer-la millor, apreciar les diferències que encara existeixen entre la part oriental i occidental. A més, vaig tindre la sort de conéixer a Sergio Belinchón, un artista valencià que porta allí vint anys. Em va obrir les portes de casa seua i em va ajudar en el meu procés fotogràfic. També vaig conéixer a una xica russa que portava deu anys a la ciutat i treballava com a guia turística. Gràcies a ells, Berlín em va acollir molt bé".

"Quant a les connexions amb Castelló, són ciutats molt diferents. Berlín és gegantesca, amb edificis enormes, i no sé si hi ha moltes similituds. Però sí que és cert que quan vaig tornar, vaig veure Castelló d'una altra forma. La vaig mirar amb altres ulls. Haver passat per eixe procés a Berlín em va fer gaudir més de la meua pròpia ciutat i canviar la meua visió sobre ella."

Una ciutat multicultural

Ainhoa Salas (instal·lació): "Vaig arribar a l'estiu, quan la ciutat estava plena de vida: gent al carrer, mercats, un ambient molt enriquidor. Berlín és una ciutat multicultural, amb barris molt distints i moltes formes de vida. Tot això t'obri la ment de moltes maneres. Més enllà de crear la meua obra, la convivència amb altres creadors va ser clau. Estar en contacte continu, rebre els seus comentaris sobre el meu treball o simplement veure la seua obra i visitar exposicions em va ajudar a descobrir nous aspectes del meu propi procés. El meu treball se centra en peces en moviment, cinètiques, transformant objectes quotidians en màquines. A Berlín vaig seguir aquesta línia, treballant amb objectes trobats.

Carlos Asensio (arts gràfiques): "La risografia, una tècnica que ja havia utilitzat amb anterioritat, té molta tradició a Berlín, així que vaig poder aprofundir en ella. A més, em vaig emportar un gran arxiu fotogràfic i moltes experiències. Potser en eixe moment no vaig notar tant el seu impacte, però segur que ara, en continuar produint, començaré a aplicar tot l'aprés". Al final, estem a Europa, i les tendències artístiques són globals. Tècniques com el 'glitch' es treballen tant allí com a Espanya, per la qual cosa existeixen connexions a nivell general."

• Instal·lació de Ainhoa Sales. Berlín, 2018. -

Carlos Sebastià (fotografia i pintura): "He fet moltes residències artístiques, també com a impulsor de Co-net, perquè tenen un gran valor per a mi. Em trauen de la meua zona de confort i generen inflexions en el meu treball. A Berlín em vaig obligar a preparar peces d'una manera en la qual no estava acostumat, i això va marcar un abans i un després. A partir d'ací, vaig desenvolupar projectes molt interessants, com el que em va portar a ser seleccionat en el premi Senyera de València 2022. També vaig començar a treballar d'una manera més política, combinant elements totalment dispars, en línia amb el meu estil eclèctic."

"Berlín és una ciutat profundament eclèctica, tant a nivell cultural com arquitectònicament. Vaig veure coses allí que serien molt aplicables a nivell urbanístic en ciutats com Castelló. A més, té una cosa especial: malgrat ser una ciutat enorme, t'acull molt bé. Potser perquè, en el fons, Berlín és un conjunt de xicotetes ciutats dins d'una gran urbs."

• Instal·lació de Daniel Dobarco en Berlín, 2023 -

Daniel Dobarco (pintura y escultura): "Sempre em deixe influir per l'espai en el qual estic. Encara que vaig arribar a Berlín amb un projecte definit, vaig acabar replantejant-lo per complet. Durant la primera part de la meua estada, vaig enfocar el meu treball en els llacs de la ciutat, i en la segona, en els seus cels. L'experiència em va afectar profundament, no sols a nivell artístic, sinó també en la meua manera de veure l'entorn. Connectar amb tantes persones i sensibilitats distintes va canviar la meua visió". "Berlín, igual que ciutats com Barcelona o Madrid, és un lloc cosmopolita, un món format per molts altres mons. No hi ha una identitat única o una connexió cenyida a un sol concepte, sinó una mescla infinita d'influències que enriqueixen l'experiència de qui l'habita."