CASTELLÓ. L’Institut Valencià de Cultura presenta l’obra Acampada, de la companyia Pont Flotant, que es representarà el dia 1 de febrer a les 20.00 hores al Teatre Principal de Castelló.

L’obra, que té una direcció coral, està interpretada en diferents idiomes, com el castellà, el valencià i el basc, a més d’utilitzar llenguatges inclusius com el llenguatge de signes. En aquest sentit, la companyia defineix Acampada com un artefacte que utilitza diferents llenguatges i codis comunicatius per dirigir-se a l’espectador. La llengua de signes, les audiodescripcions, els subtítols i la lectura fàcil esdevenen eines per a establir vies de comunicació i relació entre múltiples capacitats cognitives, sensorials i emocionals.

Els creadors de l’obra conten que “no és suficient amb voler estar junts. No n’hi ha prou amb empatitzar. Hem de pensar molt bé com podem estar junts perquè totes les persones estiguen en igualtat de condicions” Aquesta va ser la primera lliçó que van aprendre al Laboratori Escènic, i han intentat traslladar aquestes reflexions a l’escenari i també al pati de butaques.

Acampada presenta sis amics, amb cultures i capacitats físiques i cognitives diverses, que decideixen passar un cap de setmana junts a la natura. Així, descobrirem com afectarà l’entorn a les seues capacitats i si seran capaços de superar o d’assumir les seues incapacitats. També si els altres seran capaços de despertar la seua capacitat d’adaptació i de llegir el món a través del llenguatge dels altres.

En juny de 2018 la companyia Pont Flotant va organitzar un laboratori escènic amb persones amb diversitat funcional o sense. El punt de partida era investigar al voltant de les capacitats i incapacitats de l’ésser humà. El repte era crear una obra des de l’horitzontalitat, per a un públic divers sense caure en llocs comuns ni en paternalismes sentimentals, però sense fugir de la realitat.

Després de tres mesos el treball es mostra al 36º Festival de Otoño de Madrid i s’assenten les bases ètiques, estètiques i discursives d’Acampada

D’una banda hi ha una faula ‒l’acampada d’un grup d’amics amb capacitats diverses‒ metàfora d’una convivència intensa en un entorn natural que no s’adapta a totes les necessitats. D’altra banda hi ha un dispositiu metateatral, un trencament de la quarta paret i un joc constant amb diferents codis ‒habitualment dirigits a un sector minoritari dels espectadors‒ que estan presents al llarg de tota l’obra i que ajuden l’espectador a aprofundir en l’obra.

L’obra pivota constantment entre la part animal de l’ésser humà ‒que l’ajuda a sobreviure‒ i la part racional que li permet organitzar-se i adaptar-se per tal de previndre els desastres.