VALÈNCIA. És difícil tancar els ulls davant la tragèdia que pateix el poble palestí. El que està passant no és altra cosa que un genocidi perpetrat per l’Estat d’Israel amb una crueltat que fereix la consciència humana. Ens sorprén, a més, com el govern israelià intenta desmentir informes dels organismes internacionals que documenten les xifres de víctimes, i ho fa contraposant dades de dubtosa credibilitat. Resulta paradoxal que siga precisament el poble jueu —històricament víctima de rumors i falsedats que van justificar persecucions— qui ara utilitze la desinformació com a eina política i mediàtica.

Tanmateix, no és el nostre objectiu analitzar les arrels del genocidi palestí, sinó reflexionar sobre el paper que juguen les notícies falses i la manipulació informativa en la societat actual.

L’altre dia el conseller d’Educació va tindre la gosadia d’afirmar que, a partir d’ara, a les aules valencianes es parlarà de la banda terrorista ETA. De veritat, senyor conseller? Vosté, que és el màxim representant de l’educació del nostre territori, pot fer una afirmació així sense immutar-se? Aquestes paraules no sols són una falta de rigor, sinó també una ofensa per al professorat valencià. I encara sorprén més si recordem que el senyor Rovira, en prendre possessió del càrrec, es va definir a si mateix com a professor. Després d’aquestes declaracions, em va a permetre que ho pose en dubte.

Cal recordar-li que en el currículum oficial de Ciències Socials de quart d’ESO ja s’explica la història contemporània d’Espanya, i això inclou la transició democràtica. Igualment, en Història d’Espanya de segon de Batxillerat s’estudien tant el franquisme com la transició, períodes en què el terrorisme d’ETA és, evidentment, un tema central. Jo mateix, amb més de vint anys de docència, sempre he explicat a l’alumnat què va significar ETA i quines conseqüències socials i polítiques va tindre. ETA va ser una plaga dolorosa que la societat espanyola va aconseguir superar. El que és indignant és que el conseller utilitze aqueix record per enfrontar.

Davant d’això, ens preguntem: per què fa aquestes afirmacions? És ignorància? És una estratègia intencionada per desviar l’atenció d’un inici de curs marcat per retallades i una comunitat educativa indignada? És un intent de tornar a carregar contra el govern central? O potser un recurs per tapar noves retallades a la Formació Professional, que ja han provocat una vaga el primer dia de classe?

Podríem ser generosos i atribuir-ho a la ignorància. Però seria encara més greu: vol dir que ni el secretari autonòmic ni els directors generals no l’han assessorat abans de fer eixes declaracions? I si no és ignorància, aleshores és mentida conscient.

En qualsevol cas, el mal ja està fet: l’opinió pública ha obert un debat inexistent, perquè insistim una vegada més que el terrorisme d’ETA ja està inclòs en el currículum valencià. El problema és que part dels mitjans i columnistes han comprat aquest relat fals. I això ens hauria de fer reflexionar.

El cas del senyor Rovira és un exemple clar del que no es pot permetre: la desinformació triomfant. Per això, la pregunta final és: ignorància o mentida? La resposta, malauradament, és que tant se val: el relat fals ja ha fet el seu camí.