CASTELLÓ. Tot i que Marta Torrella i Helena Ros tenien formació coral, quan començaren a cantar com a banda pels 18 anys no pensaven que la veu acabaria sent el seu únic instrument. A les dues artistes els agradava cantar cançons dels Beatles i de Coldplay, i així ho feien als primers anys. Tant de bo, veren ràpidament que el seu era tocar sense acompanyaments. "Els instruments no estan gaire invitats a la fiesta", dóna fe Ros. En el seu cas, la catalana era un poc desastre amb la guitarra, però Torrella no volia tocar directament cap aparell. De tal manera que sols quedava centrar-se plenament a potenciar la seua pròpia veu.
"Ens sentim que estem bastant assoles a voltes a l'escenari", reconeix Ros. Els seus espectacles, basats en el cant a capella, dona com a conseqüència unes actuacions "molt despullades" on la intimitat que es crea entre el cantant i el públic és l'eix vertebrador. "Hi ha un pacte silenciós entre els que ens escolten i nosaltres, per això hi ha un clima com de concentració. A nosaltres mateixa ens semblava atrevit fer-ho perquè també estem acostumades a escoltar grups que van amb músics. No obstant això ha sigut més difícil que estrany. L'afinació és una paranoia molt gran. Ens hem de fixar molt en afinar, però quan no estem exactament igual no passa res, també és preciós".
Aquest és sense dubtes el seu punt diferenciador, més ara que en la indústria musical abunda l'ús de l'autotune i els sintetitzadors. Però M(T)arta H(R)elena creu que a més el seu contrapunt és la "forta connexió" que hi ha entre ambdues dues vocalistes, les quals es coneixen i fan música conjunta des que tenien 6 anys. "És el que ho fa especial, perquè sentim les cançons de forma semblant. Això i que a la gent li agrada les harmonies que sonen amb un timbre que no és a l'ús, però que alhora resulte maco", assenteixen.
Amb tot açò per davant, Tarta Relena neix en 2016 com un projecte amb el qual les seues autores volien explorar músiques de la tradició oral mediterrània, alhora que crearen les seues pròpies cançons. És així que per al seu primer àlbum Ora Pro Nobis (2019, The Indian Runners), Torrella i Ros es van inspirar en melodies de cançons que els semblaven d'una "bellesa extraordinària". Per exemple, el seu single de llançament, 'Tou Votanikóu' és un tema molt conegut de la música urbana grega dels anys 30-50, que les catalanes varen descobrir a través d'un recopilatori de música grega a l'Spotify. "Teníem la necessitat de fer-la nostra i cantar-la partint del nostre filtre".
El seu repertori inclou doncs moltes lletres d'idiomes que fa temps que no es parlen pas. D'ahí que Tarta Relena els done un to diferenciat. Però, també, el que fa més rellevants el seu treball és que no renuncien a mostrar les seues pròpies creacions. "Busquem transmetre que són tradicionals i que et quadren com a melodies antigues, però sense que siga així totalment, degut que ens les acabem d'inventar", expliquen. Les artistes el que volen és empoderar la música a capella, sense renunciar a fer les combinacions que els apetisca. I conten, a més, que el missatge de les seues obres és més melòdic que lingüístic, no hi ha una gran històrica darrere que ho sustente. "La línia musical està centrada en la bellesa pura i dura de la melodia", reiteren.
