Un dels últims tallers de ceràmica artesanal, des de dins: "La indústria ens ha passat per davant"

CASTELLÓ. "Seria molt trist anar a un lloc on sempre s'ha fet ceràmica i no trobar ni una peça artesana", afirma Francisco Garcia Gisbert, un dels pocs artistes ceràmiques que hi ha actius a Onda. Des de 1980 roman oberta la tenda taller Ceràmica Artesans, des d'on el castellonenc tracta de mantenir viva la tradició del pintat a mà sobre esmalt cru. Una tècnica artística avalada per molts segles d'història i que en qüestió de dècades podria desaparéixer. "M'he quedat pràcticament sol. Onda era un poble amb molts artesans, hi havia més d'una trentena, però no sembla que hi haja relleu generacional", lamenta.

Garcia Gisbert dona classes de pintura a l'Escola de Ceràmica local, però observa que la major part de qui assisteix ho fa per hobby i no per voler professionalitzar-se. Es tracta, en efecte, la majoria de gent jubilada que s'apunten perquè "és una activitat molt atractiva". No obstant això, l'ambient cultural que es respirava fa anys ara no es dona. "La indústria ha passat per davant de l'artesania i aquesta acabarà perdent-se", manifesta l'artista, qui reconeix que una volta es jubile, el seu temple tancarà. "Ni la meua filla ni el meu fill ho agafaran, jo mateixa els he dit que no ho facen, és molt sacrificat. A França i Alamània s'intenta conservar aquest art, però ací no hem arribat a aquest punt. Si no fos perquè el local és meu no podria amb el lloguer, la llum i ser autònom", afirma.

Un estil identitari

Des de ben jove du el castellenc dedicant-se a la pintura sobre ceràmica. Ell sol va iniciar aquest camí. Una passió que no va haver d'heretar de ningú. La seua primera presa de contacte fou a l'escola com alumne i després com a ajudant.

Així mateix, juntament amb el mestre Vicente Aguilella Ortells, van obrir aquest taller on ambos creaven tota mena de peces seguint l'estil tan identitari del municipi. "Igual que la Molt Noble de l'Alcora feia un tipus de ceràmica molt característic, també a Onda teníem el nostre estil, que es basa en colors blaus i detalls en forma de caragols".

Des del seu negoci, Garcia Gisbert dona forma a cartells, murals, quadres, retrats, imàtgens religioses, així com altres elements decoratius. "Mentre que les fàbriques ho fan tot en kerajet, mitjançant la impressió, jo ho faig a mà. El moment de dibuixar i traslladar-lo amb un punxó és costós, puc tardar un dia. Després escate la peça i la prepare per a pintar. Una volta està pintada, es du al forn i a esperar que isca bé. La ceràmica té un gran valor afegit, i és que quan la peça està acabada es conservarà així per a sempre. No és com la pintura a l'oli que el paper es fa mal bé o es quarteja amb el temps. Ara bé, és molt complicada de manipular, perquè el que poses no serà sempre el que eixirà".

Per tot açò, considera l'artista ceràmic que la indústria no pot competir amb les creacions dels artesans. "És molt habitual quan vas a fires trobar-te amb peces gegants per deu euros. Segurament aquestes venen de la Xina i estan fetes amb calques. Mentrestant jo he de jugar fins i tot amb la sensibilitat dels colors, perquè l'obra isca com vull. Si el cobalt no el saps manejar, es pot apoderar de la resta de colors".

Competir amb la venta online i els baixos preus

En els últims anys les llibreries o les galeries han fet el salt al comerç online, per això són molts els clients que pregunten a Francisco Garcia si no es planteja vendre les seues peces mitjançant Internet. Tanmateix, no sembla aquesta una eixida útil per a l'artesania. "És complicat, perquè si no vull que l'article aplegue trencat he d'utilitzar un embalatge molt bo i competir contra els preus d'enviament d'Amazon no és possible. Tot açò farà que s'incremente el preu final de l'obra. Venem un tipus de peces que ha de ser la gent qui vinga a veure-les i comprar-les fins ací", exposa el castellonenc.

Viu, precisament, el taller dels encàrrecs que rep. Especialment, celebracions o detalls d'agraïments que, per exemple, es fa als i les mestres cap al final de curs. És així com el negoci sobreviu des de fa uns anys. "M'agradaria fer una exposició amb altres peces que tinc, més treballades i d'un altre estil, però mai encontre un bon moment", confessa el creador.

Ara, quan la crisi energètica tant castiga a la indústria, no sembla en efecte un moment idoni. Com s'explicava en un article anterior, estan els artistes notant les conseqüències de la invasió a Ucraïna. Des de materials que no arriben, fins als alts preus de la llum o el gas els estan passant factura. Alguns artesans necessiten fins i tot coure les seues peces a les fàbriques taulelleres, però en molts casos aquestes han tancat bona part dels seus forns i, en conseqüència, han d'utilitzar els pocs recursos que tenen per a la pròpia producció.

En el seu cas, Francisco Garcia compta amb un petit forn elèctric, on sols caben un parell de peces. "Avui en dia és molt difícil coure. Necessites 12 quilovats durant 12 hores i és molt car", assenyala. És per això que quan les fàbriques locals couen les seues peces es coordina amb elles per a dur les seues creacions. "Als seus forns en quaranta minuts està llest. Però ara no poden fer-ho. La indústria ceràmica de Castelló, si no es rebaixa el preu de gas, en octubre tancarà la majoria", creu l'artesà, qui també avisa: "Si aquestes tanquen jo no tinc on coure. Som els danys col·laterals".

Francisco Garcia Gisbert confia, malgrat la situació, que "tot puga pegar la volta". També, anima a la gent jove a arrimar-se al seu taller. "Avui en dia es vol una decoració més minimalista i moderna, però afegir una peça artesana pot donar gràcia a les nostres cases. Aquestes estan tan blanques que sembla que un desentona".