CASTELLÓ. L’exposició Didàctica del temps obri les portes del Menador de Castelló el pròxim dijous 7 d’abril, fins el 24 de juliol, per a conmmemorar el 175é aniversari de l’Institut Provincial de Castelló, primer centre de Segona Ensenyança de la ciutat. Realitzada per la Regidoria de Cultura, en col·laboració amb el Grup Geoda l’Institut Ribalta, hereu del centre inaugurat el 1846, la mostra presenta una selecció de peces, objectes i materials didàctics que pertanyen a la col·lecció museística que actualment custòdia el centre, eines fonamentals per a l’ensenyament del segle XIX.
La regidora de Cultura, Verònica Ruiz, ha destacat que “l’exposició dóna a conèixer a la ciutadania la història d’un centre que va tenir una cabdal importància cultural i un important impacte social com a primer referent en l’ensenyament públic provincial, establint una educació per a totes i tots, laica i crítica, que reflectia la diversitat de la societat i mostrava la capitalitat de Castelló”.
El director de l'IES Ribalta, José Luis Lorenz, portaveu de la comissió d'exprofessors que, juntament amb el Grup Geoda, hi ha col·laborat amb la comissària, Irene Gras, en el disseny de Didàctica del temps, ha assenyalat que "la mostra reconeix l'institut Ribalta com a referent formatiu de la província, amb una aposta de 175 anys per l'educació pública i inclusiva".
L'exposició s’articula en diferents blocs temàtics, amb un recorregut on els visitants es trobaran materials utilitzats a les aules del segle XIX per a l’ensenyament i divulgació de la geografia i història, la física i les ciències naturals. Des d'aparells, mapes, plànols, fòssils, minerals, atles, gravats, llibres, làmines i altres instruments al servei de la docència, que avui són peces museístiques de gran valor tant artístic com patrimonial per a la ciutat.
A més, una maqueta de l'Institut Provincial de Castelló mostrarà al visitant el vell edifici, ubicat en 1846 al carrer Major, a l’actual plaça Santa Clara, on estava l’antic convent de les Clarisses. I un audiovisual descobrirà la vila de Castelló en aquells temps, en el moment previ a l’enderrocament de les muralles medievals, en el que es podran observar els edificis més emblemàtics, especialment el convent que després esdevindrà el primer Institut Provincial de Segona Ensenyança, que obrí el 5 d’octubre de 1846 amb 96 alumnes de tota la província, de Castelló a Càlig, l’Alcora, les Useres, Sant Mateu i Nules, però també de València, Jaén, Santander, Terol i Saragossa, amb Fermín Gil com primer director.
