CASTELLÓ. Enric Nomdedéu és secretari autonòmic d'Ocupació, però des de fa un temps se'l coneix també per la seua intensa activitat a les xarxes socials. Reconeix el polític castellonenc que existeix el risc que "el personatge" que ha creat "es menge al polític" que és, però no vol en cap cas deixar arrere aquesta faceta seua que li agrada tant. "La política és una cosa molt seriosa, però no té per què ser avorrida", deia el mateix secretari autonòmic en una altra entrevista. Així que, seguint aquest desig, Nomdedéu ha decidit llançar -a poc menys d'un any per a les eleccions autonòmiques- la seua primera novel·la.
Tercera edició: sexe, llibres i lawfare (Onada Edicions, 2022) és un llibre amb tints de gènere negre que compta la història d'un conseller valencianista víctima del lawfare. Es tracta d'un text on hi ha política, hi ha sexe, però també introspecció, amor, dolor i molta "reflexió". Hores abans de presentar aquesta història a Castelló, a les 19h en la llibreria Babel, l'escriptor i polític atén les preguntes de Castellón Plaza per a donar més detalls i parlar també del seu present i futur laboral.
-Alguna volta ha dit que cal saber disfrutar del plaer de no fer res, però de sobte vostè publica una novel·la. Què el va animar a fer-ho?
-S'ha d'intentar no fer res, altra cosa és aconseguir-ho. Però pel que fa a aquest llibre, m'agrada escriure, tenia al cap una història que em pesava molt, va tancar el diari Levante a Castelló, on jo tenia la meua columna setmanal, va arribar l'estiu i em vaig posar a escriure sense saber molt bé cap a on em portaria això. El text va anar agafant cos i m'he posat en l'embolic de publicar una novel·la.
-Cada capítol du per nom el títol d’una altra novel·la. Són aquelles lectures que li han marcat?
-Moltes sí. Hi ha autors, per exemple, com Mira que m'agraden molt. Però altres no m'han marcat, li anaven bé al capítol. Un episodi va dedicat a La Carta (de Sarah Blake), la qual no em va aportar gran cosa, però com volia que el fil conductor fora una carta em va semblar bé fer-li referència. El fet de posar per títol noms d'altres llibres es va convertir en una mena de joc.
-Un llibre on el protagonista és un conseller valencianista... Fins a quin punt aquesta és una història de ficció?
-Si algú no em coneix i llig el llibre és la història d'un conseller. Jo no ho soc de fet conseller, soc secretari autonòmic, per tant m'invente un personatge més contundent. Ara bé, algú que em conega sí que reconeixerà fets concrets. No tot, perquè sí que hi ha molta ficció, però segons de quina època em conega, recordarà unes vivències o altres. Això si, tampoc li passa tot al mateix conseller. He repartit anècdotes entre diferents personatges. Al cap i a la fi, la ficció està feta de xicotetes veritats, sinó no acaba de funcionar. He agafat trossets de la veritat, l'he transformada i he omplit els buits en ficció, perquè fora una història més llegible.
-Sempre ha sigut molt actiu a les xarxes socials, però creeu que aquest llibre ajudarà molt més a donar a conéixer qui és?
-Bé, és una faceta nova. Mai havia fet ficció. Tal volta descobrirem que no en sé de ficció. Emocionalment m'ha costat molt aquest llibre. Escriure m'ha servit per a buidar-me de moltes coses que hi havia dins. No sols del judici que vaig passar, sinó també de vivències personals. Hi ha molt de mi ahí. Ha sigut una mena de teràpia. Mig de broma dic que aquest és el llibre que necessitava escriure i que ningú necessita llegir. Però ara hauré d'esforçar-me perquè el llisca algú, si no l'editorial s'enfadarà.
-Es pot llegir l'obra sense prejudicis? Algú a qui no li agrade Nomdedéu com a polític pot acabar agradant-li el llibre?
-Jo espere que ho facen, però és veritat que fins que la gent ho llisca, el producte soc jo. Qui compre el llibre el compra perquè l'ha escrit Enric. Ningú sap si sé escriure, per tant ací s'aproximaran els amics, els enemics i uns quants periodistes per a veure quines burrades he dit. Un altre diari em preguntava si donaré joc, doncs sí. Si busques hi ha joc, perquè parle de política i soc qui soc. A més, un polític parlant de sexe de manera bastant crua tampoc és una cosa que algú espera i el tema de la guerra judicial s'aproxima a una realitat que estem vivim i han viscut moltes persones.
"No em penedisc de res. Tot m'ha portat fins ací. També els errors"
-Et veus escrivint altre tipus de novel·les?
-Sí, la veritat és que sí. Sempre m'havia rondat pel cap si seria capaç d'escriure ficció. Acabar el llibre m'ha ensenyat que puc. Si escriguera altre, hauria de ser forçosament diferent, però alguna idea tinc al cap. Si aquest funciona bé, podria escriure altra història.
-Pel que fa a la seua trajectòria política se'n penedeix d'alguna decisió? Canviaria alguna cosa si poguera?
-Hi ha coses que avui les faria d'altra manera, però no em penedisc de res. Tot m'ha portat fins ací. També els errors. Al final es tracta d'aprendre. Si poguera viatjar en el temps, no tiraria ni avant ni arrere, em quedaria quiet. Tirar arrere per a què? Per a corregir coses que has fet i fer-les d'altra manera? Doncs no seria com soc. Si haguera pres altre camí en l'any 97, no haguera conegut a la meua parella. I el que està per venir ho vull construir passet a passet. Així que no, em puc penedir de fets puntuals, però he comés errors més fora de la política que en ella. A un se l'ha de valorar per la seua capacitat de reaccionar als errors, aprendre i transformar-se.
"A mónica Oltra l'han fet fora d'una manera indecent, però ens hem sabut refer"
-Els últims mesos han sigut especialment convulsos per a Compromís. Recentment s’ha viscut la destitució de Mollà. Creeu que pot acabar afectant electoralment al partit?
-En aquest moment, en l'àmbit autonòmic, estem millor que fa un any. El que ha passat amb Mónica Oltra és precisament el que diu la novel·la, una guerra judicial innoble. L'han fet fora de la política d'una manera indecent, però ens hem sabut refer. El de Mollà és altra història, hi ha un desacord amb les maneres que es van tenir. Però, Compromís pot continuar. Joan Baldoví pot ser un excel·lent candidat i això ens situa cara l'electoral en una situació d'estabilitat. Aquest és un projecte consolidat. Les persones anem passant.
-És, aleshores, Baldoví el candidat que necessita Compromís per a la GVA?
-Jo estic segur que sí. Estic convençut que no hi haurà grans discussions sobre això. Baldovi ha aconseguit en aquests anys guanyar un espai mediàtic i d'estima de la gent. És un home amb molta capacitat de gestió, ha sigut alcalde del seu poble. Així que crec que és una alternativa molt sòlida que ens portara molts èxits.
-I qui hauria de liderar la llista per Castelló?
-Fins ara l'ha liderat Vicent Marzà. No sé quina predisposició té personalment, supose que voldrà continuar.
-En el seu cas, es veu tornant a la política municipal o té altres metes?
-No, no tornaré a la política municipal. En política no hi ha camí cap arrere. Vaig fer tot el que vaig poder i ja vaig fer una trajectòria més llarga de la que havia pensat en l'Ajuntament de Castelló. Vaig acompanyar al meu partit fins a la vicealcaldia que no l'havíem tingut mai. No vaig poder aconseguir res més, però ara que seguisquen altres.
Personalment, en política no hi ha res que m'haja fet més feliç que ser regidor de Castelló. Quan vaig ser diputat va ser una faena i ara com a secretari autonòmic estic molt agraït al meu partit que em deixe fer coses en el meu àmbit de coneixement científic que és el dret laboral, però l'emoció que vaig sentir quan vaig ser regidor per primera vegada, no l'he sentida mai més en política.
-I quins són els seus plans a curt termini?
-En set mesos hi haurà eleccions, no sé què passarà. Crec que sumarem i si el meu partit vol que continue al govern, continuaré. Però si no, em tornaré a reinventar com he fet unes quantes voltes en la meua vida. Faré 61 anys aquest mes, tinc 42 anys cotissats, no em preocupa excessivament el meu futur. He fet moltes coses i em queden quatre anys. Si són en política bé i si no, també.
En La por de la bèstia Anna Moner s’endinsa en la fosca ment d’un psicòpata