La Plaça del Llibre arriba a Castelló disposada a normalitzar la lectura en valencià

CASTELLÓ. Castelló és cada dia més seu per a acollir noves cites culturals i, especialment, literàries. Fou en abril d'aquest mateix any quan s'afegia al mapa nacional el Saló del Còmic de Castelló, el primer esdeveniment de la ciutat centrat exclusivament en còmics. Doncs bé, ara és el torn de la Plaça del Llibre, el que vindria a ser la setmana del llibre en català, però a la valenciana i establert en quatre jornades, del 24 al 27 de novembre. Aquest esdeveniment, que ja se celebrava a València i Alacant, coparà ara la plaça Santa Clara amb el gran anhel de "fer normal el que hauria de ser normal: la lectura en llengua pròpia". Així, per a fer-ho realitat, en aquesta primera edició no s'han escatimat esforços i es comptarà amb prop de 9.000 exemplars, 40 activitats -des de taules redones, presentacions de títols o espectacles infantils- i la trobada amb una trentena d'autors convidats.

"Volem que siga impossible que un vianant no entropessar-se amb un llibre en valencià", confessava Pere Duch, com a representant del Gremi de Llibreters de Castelló i Comarques, en la roda de premsa celebrada ahir a l'espai cultural Menador. Junt a ell, l'acte va estar recoltzat amb la presència de Jesús Figuerola, president de la Fundació FULL; Marta Cubedo, delegada d’Acció Cultural del País Valencià a Castelló; Octavi Monsonís, com a representant de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana; Carmen Lázaro, vicerectora de Cultura de la Universitat Jaume I; Verònica Ruiz, regidora de Cultura de l’Ajuntament de Castelló; Natxo Badenes, president d’Escola Valenciana, i Aina Garcia-Carbó, presidenta d’El Pont Cooperativa de Lletres.

Per a Figuerola el d'aquest any és el primer pas per a "vertebrar el territori valencià mitjançant la producció editorial i literària" que és cuina a les nostres terres. Una acció que no sols és recolzada per bibliotecaris, llibrers, editors, il·lustradors i escriptors, sinó també per entitats que "no tenen el llibre en l'ADN, però sí la defensa de la llengua". "Sense eixa generositat de tots no haguera sigut possible portar aquesta cita que va començar fa sets anys a la ciutat de València", manifestava el president de Full, qui ha deixat clar a més que, tot i que la trobada va començar als seus inicis sense ajuda institucional, el suport de la generalitat, els ajuntaments i la diputació ha sigut fonamental perquè ara també els ciutadans de Castelló puguen sumar-se a la celebració de la paraula. "Ara estem ben escoltats, tot i que no ha sigut sempre així. Però la situació política no és la mateixa i hem aconseguit aplegar a unes dimensions espectaculars. Fins i tot tenim ajuda del Ministeri de Cultura", va subratllar Figuerola.

No obstant això, cal recordar que la Plaça del Llibre es va trobar sense el suport de l'Ajuntament d'Alacant per a l'organització de la seua tercera edició. "No ens van permetre consolidar la fira", al·lega Marta Cubedo. En el seu cas, a Castelló la cita compta amb un pressupost de 40.000 euros, del qual el 50% és aportat per la Fundació Full dins del seu conveni de col·laboració amb la Conselleria de Cultura, el 40% correspon a la Direcció General del Llibre i el 10% final ha sigut assumit per l’Ajuntament de Castelló i la Universitat Jaume I. "S'ha d'aconseguir que el llibre en valencià siga habitual en totes les llibreries del nostre país. Molta gent diu que no hi ha obres en la nostra llengua, mentre que el cert és que s'edita tant com en grec i més que en finés. Llengües que compten amb un estat propi", ha defensat el president del Full, qui concloïa la seua intervenció afegint que no es cansaran de dir que "calen polítiques més proactives i potents pel que fa a la defensa del valencià". Unes estratègies que espera trobar prompte al Pla valencià de foment del llibre i la lectura (PVFLL).

Els creadors de l'actual literatura valenciana

Per què molta gent pensa -com diu Figuerola- que no hi ha quasi llibres actuals en valencià? Aina Garcia-Carbó considera que aquest desconeixement que es té per la literatura catalana contemporània, sobre el que s'està fent i com s'està creant, respon al fet que molts usuaris van directament a buscar escriptors clàssics i no s'endinsen més enllà. "Els clàssics són clàssics i sempre estaran, però ens fa falta acollir a tots els autors que hi ha actualment de relleu, per això, un dels objectius de La Plaça del Llibre és oferir un ventall real i ampli de què s'està fent", tant aquí com a Catalunya o les Illes Balears. En conseqüència, l'esdeveniment acollirà presentacions d’obres com El fill de l’italià (Drassana), de Rafel Nadal; l’antologia A favor nostre (Godall Edicions) i el poemari Variacions profanes (Viena Edicions), de Marta Pessarrodona, qui també impartirà una conferència a l’UJI; Jugar-s’hi la vida, de Màrius Serra; o La memòria de l’aigua (Columna), de Montse Barderi.

A més, els assistents de Santa Clara també podran gaudir de xarrades sobre literatura o del recital de poesia La lírica viu, a càrrec de Josep Porcar, Susanna Lliberós, Miquel Pitarch, Jaume Pérez-Montaner, Isabel Robles, Pau Sif, Alba Fluixà, Imma López Pavia, Sebastià Alzamora, Antoni Vidal i Marta Pessarrodona.

Homenatge a Llorenç Giménez i Carme Miquel

Llibres, llibres i més llibres; són els protagonistes únics d'aquesta trobada, és així. Però no hi ha grans llibres sense unes persones compromeses amb la seua societat i la seua llengua al capdavant. És per això que La Plaça del Llibre aprofitarà aquesta primera edició per a homenatjar de forma especial a un creador i creadora "molt estimats, referents de cultura, educació i llengua", com eren Llorenç Giménez, qui va morir a finals del mes d'agost, i Carme Miquel que va faltar el proppassat mes de juny. Com va assenyalar el president de Full hi haurà a Castelló un espai destacats per a tots dos.

D'una banda, el diumenge 27 d’octubre es realitzarà un festival de narració oral on es rendirà tribut al contacontes i mestre Lloreç Giménez. Els encarregats de portar-ho endavant seran Carles Cano, Domingo Chinchilla, Felip Kervarec, Valentí Piñot, Miquel Prades, Tània Muñoz i Rosabel Canós; així com la catalana Jordina Biosca i la balear Caterina Valriu. Des de les 12 hores, aquests professionals de la paraula compartiran relats, contes i rondalles amb l’audiència allà congregada. Igualment, tan sols cinc hores després es retrà homenatge a la docent, acadèmica i activista Carme Miquel, amb un acte on es presentaran dos llibres que, editats per Escola Valenciana, compten amb la seua participació: 10 de dones, que Miquel va prologar, i 10 de 2, que inclou un relat seu.

Un seguit d'activitats per a estudiants

El sector del llibre és conscient que als ciutadans els costa entrar per la porta de les llibreries. No és un espai que transiten habitualment i per eixe motiu han apostat per ocupar la plaça de la ciutat. "A més és important que tinga lloc a l'espai públic, a l'espai de tots", ha incidit Marta Cubedo. Un encontre directe i sense intermediaris amb el que pretenen captar -entre d'altres- un públic tan complex, generalment per a qualsevol àmbit cultural, com és l'adolescent i juvenil. Les seues armes per a aconseguir-ho seran un seguit d'activitats escolars adreçades als diferents nivells educatius: tertúlies amb els autors, tallers i sessions d’animació lectora on -segons ha contat Natxo Badenes- les famílies "podran fins i tot rebre recomanacions sobre quines lectures poden ser més interessants per a aquest tipus de públic". A més la programació infantil abastarà des de tallers d’haikús fins a contacontes.

"Amagar la literatura és amagar una llengua i amagar una llengua és amagar a tot un poble", deia per la seua banda Octavi Monsonís. És per això que, amb totes les accions anteriorment anomenades, La Plaça del Llibre arriba a la Plana disposada a normalitzar la lectura en valencià. Per tres motius: vol deixar de ser invisibilitzada, vol mostrar que és rica i contemporània, i vol treure múscul. Perquè després d'ocupar Santa Clara durant quatre dies, on realment vol trobar-te és a les prestatgeries. De casa a la llibreria i de la llibreria a casa.