CASTELLÓ. L'esforç col·lectiu és una de les principals premisses que afavoreixen la consecució d'objectius i somnis que en un principi podrien parèixer quimeres. D'aquest tema en sap molt la gent del camp, la que treballa dia a dia el territori i el coneix de pam a pam. Potser per aquest motiu, segles enrere ja posaven en marxa diferents formats col·laboratius per a treballar de forma conjunta i contribuir al desenvolupament econòmic del mitjà rural donant una millor eixida als seus productes.
Un exemple d'aquesta pràctica és la Bodega Les Useres, que es va formar l'any 1960 com a Societat Agrària de Transformació quan 86 viticultors i bodeguers de la comarca es van unir per a poder elaborar millors vins i comercialitzar-los. "Fins eixa data la majoria dels veïns dels masos del terme de les Useres elaboraven el vi a sa casa, la majoria dels masos tenien cups on xafaven el raïm i el transformaven en vi, però avui en dia es conserven pocs", assegura Rafael Gil, soci treballador de la bodega. Eren uns temps on el cultiu de vinya era molt abundant a la zona i la construcció d'unes bones instal·lacions era una prioritat. "La construcció de la bodega la van fer els mateixos socis i es va tardar dos anys", explica Joaquina Dols, també sòcia treballadora.
Tant Joaquina com Rafael són fills i nets d'aquella generació que va impulsar el cultiu de la vinya i la construcció de la bodega, la qual ha passat per diversos contratemps, com l'arribada de la malaltia de la fil·loxera a principis del segle XX i l'obligació d'arrancar les varietats híbrides a la dècada dels anys 80, època en què la UE donava subvencions per arrancar vinyes. "Va ser un temps en el qual el cultiu de vinya quasi va desaparéixer a les comarques de Castelló, ja que la major part dels viticultors tenien varietats híbrides com la señorito als seus camps", explica Gil.
Però un dels pocs reductes que van resistir va ser Bodega Les Useres gràcies al fet que "també hi havia cultiu d'altres varietats com el monastrell o l'embolicaire per a elaborar vi negre i el macabeu per a blanc", assenyala Rafael Gil. El ressorgir de la tradició vitivinícola va esdevindre durant la dècada dels 90, quan es van ampliar les instal·lacions amb tonells de roure americà, nous dipòsits i la incorporació de noves tecnologies per a l'elaboració dels vins.
Gil explica que, en l'actualitat, "la varietat que més es treballa és ull de llebre (tempranillo), que se va incorporar durant la dècada dels 80, i ja més tard han arribat altres, com són les franceses cabernet sauvignon, chardonnay, syrah o merlot". Amb aquestes varietats produeixen vuit vins diferents, tots amb noms que tenen referències a la comarca com 33 route, Alcalaten o Pelegrí; un a la mateixa bodega, 86 winegrowers, en homenatge als socis fundadors i criat en tonell americà; i un darrer, Alvinegre, en homenatge al Club Esportiu Castelló. La bodega també té una zona dedicada al cultiu experimental on prova l'adaptació de la terra de l'Alcalatén a altres varietats com poden ser la pinot o l'alemanya gewürztraminer.
Els principals mercats de Bodega Les Useres són la Comunitat Valenciana, sobretot Castelló, i Catalunya, encara que també ha exportat a països com el Japó, Bèlgica, Holanda, Dinamarca o Canadà. Uns vins que també arriben als restaurants amb més prestigi de la Comunitat.
A principis del segle XXI, la producció de la bodega arribava a uns 800.000 quilos de raïm, però la xifra d'hectàrees de vinya s'ha anat reduint i ara pot arribar a poc més de 300.000 quilos en una campanya normal. En l'actualitat, les hectàrees que gestiona la bodega són 80, una xifra que perilla si s'aprova definitivament la megaplanta fotovoltaica prevista al terme, ja que ocuparia 351 hectàrees i afectaria tant a vinyes i bodegues com a més de 100 persones que viuen als masos de la zona. "Els nostres viticultors perdrien 15 hectàrees de terreny si la proposta va endavant, i també una part del terreny de la zona adjunta a l'edifici de la bodega", assegura Rafael Gil.
Els representants de la bodega ja han presentat al·legacions contra el projecte, que amb la instal·lació d'uns 300.000 mòduls reduirien al mínim la forma de vida de centenars de persones a l'ocupar tant masies, com terreny agrícola, bodegues de vi i recursos turístics.
