Pasqual Broch: "Tots no cabem en l'agricultura: hi haurà menys gent i amb una superfície més gran"

VILA-REAL. Pasqual Broch Reverter (Vila-real 1963) presideix el Sindicat Central d'Aigües del Millars des de gener, quan va prendre el relleu d'Enrique Font, una figura sense la qual no es pot explicar l'agricultura a la Plana en els últims anys i que va faltar fa ara quasi un any. 

També president del Sindicat de Regs de Vila-real des de 2017 (i síndic des de 2009), este enginyer tècnic agrícola i euroenginyer agrònom, dedicat a l’assessorament agronòmic i especialitzat en direcció de finques en producció integrada, residu zero i cultiu ecològic, és ara mateix una de les persones més autoritzades de la província per a parlar de recursos hídrics i també de la problemàtica que envolta a l'agricultura, especialment la citricultura de la Plana, dos aspectes de la seua vida que analitza per a Castellón Plaza.

-Com afronta este nou repte en la seua carrera?
-Enrique ha sigut una pèrdua irreparable per a l’agricultura, per a l’aigua… per a tot. Però ha sigut relativament fácil substituïr-lo perquè va deixar la institució impecable: el riu Millars jo pense que és el riu més aprofitat del món, i vas a altres rius (Tajo, Segura, Túria,…) i la tranquilitat i cordialitat que hi ha entre la gent ací, és mèrit d’Enrique. Ací les coses se fan per consens, uns se recolzen a altres, és un riu molt tranquil i la confederació sempre ens fica com a exemple de bona coordinació, bon aprofitament i de recolzament d’uns a altres.

-Enguany podeu estar tranquils, amb tot el que ha plogut…
-En quant a aigües superficials, estem pràcticament al 100%, no se pot retindre més aigua en els pantans. Lo que és important és que se filtre i milloren la masa d’aigua subterrània de la Plana, que està una miqueta contaminada per nitrats i salinitat. Ha passat mig any i no hem regat pràcticament, i això també va bé per als llauradors.

"Els adobs han augmentat de preu un 300% i la llum un 88%, i tot amb una crisi de preus"

-És una xicoteta ajuda per als agricultors, que pateixen cada vegada per més aspectes.
-Ara s’ha complicat molt la cosa. En la comunitat de regants de Vila-real, que és la que més conec, i la resta del voltant no se n’anirà molt, estàvem al voltant de 400 euros per hectàrea a l’hora d’adobar; això s’ha incrementat un 300%. La llum ha muntat un 88%. Al final els costos d’explotació estem sobre un 400% d’augment. I s’ha ajuntat la crisi de preus. És molt complicat.

-En esta situació, ¿veus futur per a l’agricultura tal i com s’entén ací?
-Va a haver un canvi molt important i en altres llocs ja s’ha produït. Volem tant la terra que l’hem matada, dividint-la tant. La superficie mitjana de la Comunitat de regants de Vila-real és 0,23 hectàrees. Això és de risa. Tots no cabem: si estava el metge, si estava l’arquitecte… va a quedar-se molta menys gent, més profesional i amb una superficie més gran. El que té 0,2 hectàrees passarà a 3 ó 4 hectàrees. Hi haurà una aclarida, hi haurà una profesionalització. Això també està passant en el taulell, els supermercats: amb menys mans, més superficie.

-Serà un canvi traumàtic…
-I també explotarà el kilòmetro zero, la proximitat. La guerra ha demostrat una cosa: la proximitat, l’ecologisme, va a vindre i amb la gent jove será molt interessant. I el canvi de cultiu: estem fent alvocat, magraner, hortícoles… no només cítrics. Haguera sigut un procés lent, però esta crisi l’ha accelerat.

"L'aigua del millars podría arribar a la mar tot l'any; no en correntia, però és molt complexe"

-Tornant a l’aigua, hi ha diverses obres importants per als regants de la Plana, com la reforma de l’embassament d’Arenós, que ja està adjudicada…
-Arenós té un 20% de la seua capacitat que no s’aprofita des de la desgràcia de Tous. S’han fet proves per a arribar a 100, inclús a 110 hectòmetres cúbics, quan ara està a 90. Si s’aconsegueix, és una reserva molt important, però no només per a regar, sinó per a beure i per a tot en la Plana. Altra cosa és el Millars, que és un riu complexe amb les sensibilitats, com per exemple en Montanejos, on volen molt poquet flux d’aigua. Tots tenen dret, però hi ha que consensuar.

-Creus que arribarà l’aigua a la mar durant tot l’any, com es vol?
-Enguany vam tindre que explicar en la FAO qué és un riu mediterrani. En els rius francesos o russos no tenen pantans i quan venen ací diuen: quina barbaritat els pantans. Però és que ací, o passa molta aigua o no en passa. L’aigua pot arribar a la mar, no en correntia, però almenys que no hi haja secor. És molt complexe, perquè a més hi ha trams de risc, com en Vila-real-Almassora-Borriana, on es filtra molta; encara que vingueren quatre rius, ahí desapareixeria; ahí hi hauria que fer alguna cosa per a que arribara a la mar. És complicat.