CASTELLÓ. És Castelló el punt de partida de cada llibre que la colla Rebombori edita des de l'any 1997. Unes publicacions que poden abraçar les cent pàgines i que, en cap dels casos, es poden considerar un llibret de festes de la Magdalena. El que la colla ofereix són certament unes obres on de vegades es parla de tradició i costums, però en altres, d'urbanisme, d'agricultura, de la història de la nostra terra -en l'edat mitjana i en l'actualitat-, o fins i tot d'economia i sostenibilitat. Per a aquest 2022, la temàtica escollida ha sigut la beguda. Una publicació, la de Més clar, aigua!, on en lloc de cubates es parla de pous o aqüeductes. Tant de bo, sempre eix publicada la revista coincidint amb les festes fundacionals.
"El que busquem és difondre la nostra història. Coses que la gent no sap, però que molts de nosaltres tampoc", assenyala Miquel Carceller, mestre i membre de Rebombori. En efecte, tot i que són una vintena de persones les que formen part de la colla, per la 'Biblioteca bàsica de Castelló' -que és com anomenen al seu projecte- han passat un centenar de professionals. Entre d'altres el prestigiós escriptor Joan Francesc Mira o el conegut dibuixant Xipell. "Ens ha donat per a escriure de molts temes", recalca Carceller.
Precisament, la d'enguany ha sigut la trentena publicació que s'ha fet. Un camí molt llarg que va començar, en realitat, el 1990 amb el naixement de Rebombori, però que es va posar seriós a partir de l'any 96. "En un primer moment vam pensar a fer un llibret per a nosaltres, on incloure el programa de festes, així com algun article i poc més". Però adonats que la conselleria de Cultura atorgava un premi als millors llibrets de gaiates -i posteriorment de colles- van decidir donar un pas més enllà en el seu projecte.
Una aposta ferma pel valencià i per la nostra cultura que ha comptat, a més, amb el recolzament de la Fundació Dávalos-Fletcher, entitat que va pagar íntegrament l'edició dels tres primers anys i que actualment col·labora amb aportacions importants. "Si no fora pels premis i pel recaptat no es podria tirar endavant. Mai hem venut els llibres, sempre els hem cedit a biblioteques, escoles, centres de majors...", explica el docent. Fou la publicació El Caminàs i les ermites, amb 750 exemplars, l'inici de tot.
I com són les coses de la vida que precisament ha guanyat aquest any la colla Rebombori el primer premi atorgat per Cultura. Un guardó que, en altres ocasions, han invertit en noves activitats culturals. És per aquesta raó que si bé fa 25 anys que arrancaren la seua sèrie, hi ha 30 llibres editats. "Cinc d'aquests corresponen a exposicions que s'han fet", explica el castellonenc. Tres llibres-catàlegs de tres mostres: Castelló segle XX, paisatge d’una ciutat (en 2002), Castelló, mirades (en 2007) i Rebombori, vint anys fent colla (en 2011). Un llibre, Filius terrae, dedicat a Manel Garcia Grau, amb tots els poemes que va escriure per als llibres de la colla. Finalment, la quinta publicació, Vint-i-cinc, correspon al seu aniversari.
"Hem publicat des de 1997 fins al 2022, inclosos els dos anys de pandèmia en els quals no hi ha hagut Magdalena. No obstant això, vam estar a punt de tirar la tolla fa vuit anys. Aleshores, ens plantejarem publicar tot a la web, ja que és gratuït, però quan Conselleria va incloure la categoria de Colles als guardons de Festes ens vam animar de nou. Són sols 500 exemplars, però estem tranquils del fet que podem fer llibres que ens agraden. A més, temes sempre hi haurà. L'any 2005 vam publicar un sobre músics i música de Castelló, però prompte passaran vint anys i ho hauríem d'actualitzar", manifesta Carceller, qui amb tot, reconeix que és la colla Rebombori prou "crítica" en el seu entorn. "Ens agrada reivindicar i a voltes donar solucions, tot i que les nostres solucions potser no són les més encertades. Però mentre ens deixen i no ens censurem, ací estarem escrivint i en valencià".
"L’arquitectura civil i religiosa, l’horta, els oficis, els costums, la mar i la marjal, els fets, les ficcions, les prediccions, el secà, els jocs, el lleure, la música i els músics, la romeria magdalenera, els orígens medievals, la literatura en català que es fa ara i ací, la premsa, el disseny, les arts plàstiques d’avantguarda (...) Sempre en clau nostrada, amb Castelló com a referent i fita, mirant la seua gent, el seu passat, el seu present, el seu futur" (Colla Rebombori).
En La por de la bèstia Anna Moner s’endinsa en la fosca ment d’un psicòpata
