Un parc d'atraccions dedicat a 'Bola de Drac'

VALÈNCIA. La forma del recinte recorda a un iglú o una cúpula, i es pot llegir en un gran cartell les lletres CAPSULE CORP. En la porta, unes enormes figures de Goku i Vegeta es fusionen per a unir les seues forces i et donen la benvinguda a un part d'atraccions temàtic de la Bola de Drac. Un museu únic, conegut com a Dragon Ball Park, que només entrar et rep amb un enorme quadrilàter o ring, com el del Torneig Mundial de les Arts Marcials disputat a l'Illa Papaia durant tres temporades diferents de la sèrie. Aquells que guanyaren primer el Geni Tortuga derrotant el seu alumne Goku en la final, després Tenshinhan també sent més fort que Goku en la final i finalment va guanyar el protagonista de la sèrie, Son Goku, derrotant Cor Menut. Allí es reproduïxen els combats en hologrames de realitat augmentada per a deler de tots els assistents al museu de Dragon Ball, i de Satan, el gran campió abans que arribaren els lluitadors intergalàctics.

Dins de les diferents sales hi ha, per descomptat, una exposició dels diferents vehicles i naus espacials utilitzades a l'univers d'Akira Toriyama. Des del Turbo, aquell cotxe que conduïa Bulma, o la càpsula circular en la qual arriba Goku a la Terra, fins a les naus més complexes, com la nau espacial de Freezer i el seu vehicle volador a l'estil Star Wars, o la nau namekiana de Katatz. Redona i icònica és la Nau espacial de la Corporació Càpsula, així com la Màquina de Pilaf, totes presents en l'exposició. A banda, el núvol màgic està en forma d'atracció, en la que gràcies a la tecnologia tridimensional i la realitat augmentada pots viure una experiència similar a la d'estar sobrevolant València amb el núvol Kinton amb el qual volava Goku en la primera temporada de l'anime. Una atracció pareguda a la que gasten en el parc Universal de Florida per a fer-te sentir que viatges en el temps damunt d'un DeLorean, però amb tecnologia més realista d'avantguarda.

En compte de tindre ninots o personatges disfressats a l'estil dels parcs de Disney, l'aposta del Dragon Ball Park, el seu nom oficial, són figures robòtiques. Per tant, trobarem per tot el recinte els personatges més carismàtics, alguns com Son Gohan en tres estats diferents, corresponent a la seua edat en la sèrie amb els quals poder interactuar. Tindran les veus originals en diferents idiomes, perquè els visitants puguen interactuar amb ells en la forma amb la que van vore els dibuixos als seus països. Tot i que una de les fotos més repetides serà la del gran drac que omplirà el cel de la càpsula-museu. Un enorme Shen Long de trenta metres de llargària presidix l'espai aeri fet, això sí, amb el saber fer dels artistes fallers, encarregats de recrear els espais principals del parc amb estil manga.

Una altra de les atraccions més cridaneres d'este museu-parc temàtic és el recreador d'atacs. Hi ha fins a 55 tipus diferents d'atacs i tècniques enregistrats i documentats en els llibres de les diferents etapes, sent el més conegut el Kame Hame Ha. Però no només és este l'atac que poden recrear els visitants, a l'estil dels jocs de ball per a consoles, ací et sents com un autèntic superguerrer, ja que pots fer l'atac de Kaito; el Kienzan, eixe disc tallador que llançava Krilin, o el Makankōsappō, el raig que llançava Cor Menut amb dos dits. I ja que hem nomenat Kaito, el seu planeta sagrat és l'escenari d'un dels dos restaurants del recinte. Per un costat tenim oferta d'hamburgueses, hot dogs i pizzes en un bar amb forma del planeta del déu blau que entrena Goku després de mort. D'altra banda, hi ha un restaurant principal decorat com el cel de la terra, la casa de Kami, el pare de Cor Menut, on l’oferta se centra en el menjar asiàtic. De fet, les hortalisses donen nom a molts dels personatges de la sèrie: Goku significa “Carlota”, Gohan és “arròs bollit” i Vegeta té nom de verdura. En eixe menú no falten els daifuku, gyozas, ramen i tallarins tant fregits com dins de diferents caldos.

L'audioguia és un dels atractius principals per a la visita. No es tracta d'anar escoltant la història, en este cas un radar com el que usava Bulma per a buscar les boles es repartix a l'entrada. L'objectiu, lògicament, és trobar les 7 boles del drac amagades pel recinte, algunes en moviment, una altres més quietes eixe dia, totes canviant constantment d'ubicació per a evitar aglomeracions. Un sistema que et fa sentir part de l'aventura i que té recompensa en forma de regalets i descomptes en la botiga. Encara que el premi és la satisfacció d'haver trobat les set boles, i poder demanar un desig en la gran boca del drac, el punt escollit per a acabar el recorregut és molt similar a una boca de la verità romana. Una visita que es pot fer també disfressat d'alguns dels membres de la sèrie. De fet, es lloguen disfresses senceres per als assistents i en dies especials es repartixen perruques de superguerrer.

Tot i ser un museu ubicat a València, no hi ha concessions per a altres figures ni dibuixos animats locals ni japonesos. Ni Mazinger Z, ni les Tortugues Ninja, ni Oliver i Benji ni Musculman. Tan sols una figura d'Arale, que va fer un cameo en Bola de Drac apareix al parc. Un lloc únic, especial, que òbviament no existix i possiblement mai existirà. Podria haver aprofitat l'efemèride per a anunciar-ho com una realitat, que de segur molts haurien cregut. També estava la possibilitat de fer una innocentada amb el retorn dels dibuixos en À Punt, en horari nocturn pel contingut violent i misogin de la sèrie, però tampoc sembla que vaja a ser una realitat. Així les coses, podem fer un change.org, o bé perquè es faça este museu, que de segur tindria més èxit que el decebedor Príncep Felip. O bé perquè almenys, en la versió en línia, es puguen tornar a vore en valencià els dibuixos que van marcar una generació. La generació Babalà, que de segur s'ha emocionat com jo imaginant-se un museu així a casa nostra.