Un trampolí perquè qualsevol s’enfronte a la fulla en blanc

VALÈNCIA. Casi no reparem en donar-li nom als xicotets detalls que fan que visquem bé com l’autonomia, l’autodeterminació o la satisfacció personal. Excepte quan no els tenim o els perdem. I ahi el disseny també pot ser una ferramenta útil.

“La creativitat vertebra la nostra forma de treballar. Jo tinc una agència de disseny i lidere la part d’estratègia i disseny de la companyia. Durant vint anys, he estat lluitant per implementar processos participatius, perquè es una ferramenta fonamental perquè grups i idees es cohesionen”. El dissenyador Javier La Casta ha adaptat tot eixe bagatge a processos que van més enllà de la dinàmica dissenyador-client, per arribar a altres col·lectius que fins ara han estat al marge del disseny i els processos creatius, que els aporten autonomia, autodeterminació i satisfacció.

“Trampolín és una plataforma per a processos de co-creació per a persones amb diversitat funcional. Començarem a treballar amb ells amb processos creatius, perquè estan acostumats a treballar en processos mecànics”, explica Yvette García, qui prové del món de la dansa i la docència.

Després de la maternitat, tots dos van decidir llançar un projecte amb la convocatòria d’innovació social de Las Naves de València, que va avalar totes les idees que els rondaven pel cap: unes guies per implementar estos processos creatius a centres d’inclusió social i col·legis.

Després d’uns mesos, han encetat diverses línies de treball, però traçant una metodologia compartida. “El primer nivell de treball són les gimnàstiques creatives. És una primera presa de contacte per experimentar més lliurement, amb l’únic objectiu d’entendre’ns millor. Per això fem exercicis de composició gràfica, com retallar i pegar, treballar amb segells...”, expliquen des de Trampolín.

“Provem a jugar amb colors, el ritme de la composició o la simetria. Introduint conceptes de la cultura visual a poc a poc. Per exemple, si treballem amb la simetria, comencem pel propi cos: tenim dos mans, dos cames, dos ulls... Així s’entén com una cosa molt més personal, mirant-se a l’espill. Després ja passem a dibuixar objectes simètrics. No només podran usar esta tècnica en el futur, és que els ajuda a millorar la seua vida diària”.

Tot això no és fàcil per a una vida que està reglada. “Imaginat trencar una foto o embrutar uns dibuixos. Són coses que no corresponen a les instruccions que solen rebre. Per això, a les gimnàstiques creatives proposem reptes no convencionals per generar un espai de lliure creació. És una de les primeres friccions que polim als tallers, però necessitem vàries sessions per generar eixe espai de confiança i evitar frustracions”. I és que qualsevol persona llunyana de la il·lustració, l’arquitectura o el disseny s’ha preguntat: i jo açò com ho dibuixe? “En realitat, qualsevol quan s’enfronta a la fulla en blanc viu un moment de vertigen”, apunta La Casta.

Amb la col·laboració de València 2022, Trampolín va poder ampliar l’experimentació de la seua metodologia amb les Colabs. “És un format més llarg i té un objectiu concret, el que anomenem briefing al món del disseny: hi ha unes necessitats, uns materials... I sempre ho fem acompanyats de creatius reputats com Marta Pina o Gimeno Gràfic”.  Amb una de les Colabs desenvolupada amb Luis Demano i Joan Quirós, el grup de treball va desenvolupar una tipografia pròpia que serà llançada les pròximes setmanes.

La tercera fase és anomenada com Laboratoris de Disseny i ja han aconseguit dissenyar fins i tot el packaging de la cervesera Zetabeer. “L’objectiu era produir un etiquetatge especial que rememora els estius dels anys 90, amb eixa estètica del logotip de Turisme Comunitat Valenciana i els cartells de l’Autovia del Mediterrani. Ara hem pogut mostrar el procés a una exposició a l’Escola Art i Superior de Disseny de València i ens ha fet molta il·lusió, perquè realment creem en este tipus de processos cooperatius que dissenyen un futur compartit. El disseny abans era de divos, i ara ha de ser una cosa diària”.

El divendres presentaven a Barcelona Projecte Submergible, una iniciativa per transformar en àmfores els residus trobats a l’arena de la platja amb la col·laboració dels col·lectius Àncora Cultura de Mar i Bioagradables. I esta setmana presentaran Ambiens, un altre procés paral·lel amb el col·lectiu homònim i Bioagradables.