Benvinguda, Lupe: una faula sobre l’autoestima

VALÈNCIA. Graduada en disseny gràfic i posteriorment especialitzada en il·lustració al Regne Unit, Eva Palomar col·labora en propostes professionals diferents que es mouen entre la il·lustració editorial, el disseny de marca i la cartelleria. Juntament amb aquestes dedicacions, ara cal sumar-hi també l’escriptura i la il·lustració infantil gràcies a la publicació de l’àlbum il·lustrat Benvinguda, Lupe (Babulinka Books, 2019). Sempre resulta encoratjador que el primer projecte d’àlbum il·lustrat esdevinga guanyador del Premi Lazarillo, un dels guardons estatals de més prestigi; una alegria que, de fet, el 2017 va poder celebrar la jove artista barcelonina amb aquesta obra, de la qual el jurat va destacar de forma unànime l’equilibri perfecte entre la il·lustració i el text, el sentit de l’humor i la seua gràfica tant personal. Passem, doncs, a comprovar si són certes aquestes lloances. 

Aquesta és la història de Lupe i la seua família, que acaben d'instal·lar-se en el bosc. Amb tot, lluny de l’emoció d’arribar a un lloc nou, la vergonya i la por de no ser acceptada fan que la llebreta protagonista isca del seu cau únicament vestida, o amagada, rere tota mena de disfresses: una d’ós, una altra de pardal i, fins i tot, una última d’arbust. Sort que, al final, el seny, la saviesa i, sobretot, una conversa amb el seu avi, l’ajudaran a superar els temors i a descobrir la importància de mostrar-nos als altres tal com som, és a dir, sense artificis ni enganys. Eva Palomar construeix així un relat amable que segueix un esquema narratiu que alterna simultàniament escenes d’interior i d’exterior com també les intervencions d’un narrador omniscient amb els diàlegs entre els personatges que hi apareixen. 

Arribats a aquest punt, convé recordar que Babalunka Books és un projecte editorial que tracta de submergir els lectors en l’educació emocional amb la presentació de textos i situacions que permeten identificar i gestionar tot un seguit de sensacions i vivències quotidianes i personals. Per això, juntament amb l’acceptació i  l’autoestima com a idees principals a partir de les quals es desenvolupa la història de Lupe, el relat es complementa, com és habitual en les obres publicades per aquest segell, amb una última pàgina amb una exposició sobre el sentiment de pertinença, un parell de consells per a sentir-se bé en col·lectivitat i un aclariment bastant adient sobre les reaccions del cos davant d’un possible episodi de vergonya. 

Tot i aquest manifest didactisme sentimental, Benvinguda, Lupe destaca no sols per la fluïdesa textual, sinó també per una edició acurada que s’acompanya d’unes il·lustracions d’una melòdica bellesa estètica. El gust per les composicions estudiades, ordenades i netes és, potser, el tret més representatiu d’aquesta autora, juntament amb el traçat precís i minimalista del llapis de colors amb què representa les figures i la presència d’una subtil i tènue gamma cromàtica formada, sobretot, a partir de blaus, grisos i ocres que s’exposen sobre fons blancs. Un exercici creatiu francament suggeridor que recorda en la seua essència els dibuixos de la canadenca Marianne Dubuc i amb els quals és capaç de complementar i reforçar visualment la narració. Només cal fixar-se, per exemple, en el pas del temps explicitat mitjançant el color dels arbres. 

Sí, certament, Benvinguda, Lupe és un gran llibre; un llibre de premi. Una troballa deliciosa i una il·lusionant incorporació al catàleg de veus noves de la literatura per a infants que presenten lectures i visions del món diferents. Això sí, sense deixar de banda la tradició literària de les rondalles i les llegendes clàssiques, en les quals sembla haver-se inspirat Eva Palomar per a, posteriorment, adaptar-les a la seua pròpia personalitat estilística i al llenguatge de l’àlbum il·lustrat. Un projecte francament recomanable que ve com l’anell al dit a una editorial el nom de la qual significa àvia en rus. I, qui millor que elles per a explicar-nos històries com aquesta?