El carrousel: sobre el dret a fer el que vulguem

VALÉNCIA. Fa uns mesos que Kireei, la iniciativa que va començar amb un blog sobre disseny, il·lustració, moda i fotografia que, després d’una decisió agosarada, esdevingué també editorial, capgirava la seua nomenclatura cap a Savanna Books. La nova aventura de Cristina Camarena necessitava d’aquest canvi sobtat per a consolidar i reforçar una empresa ambiciosa que, sense deixar de banda els preceptes editorials anteriors, ara tracta de superar les fronteres del llibre i implicar-se també en altres objectius socials i educatius. La presentació oficial d’aquesta iniciativa coratjosa arribava de la mà d’àlbums il·lustrats, com ara El llibre dels fantasmes, de Nelvy Bustamante i Lady Desidia, els «Acordions Il·lustrats», una proposta original en què participen Mar Benegas, Paula Bonet, Lyona Bel Olid, entre altres i, finalment, l’anunci de Pantera Magazine, una revista juvenil sobre natura que intentarà lluitar contra el canvi climàtic mitjançant la plantació d’un arbre per cada subscripció.

El carrousel, d’Anna Obiols i Helena Pérez García és així el darrer àlbum amb què Savanna Books ens enlluerna aquesta primavera, un conte que presenta com a fil conductor el consell de la poeta i activista pels drets civils Maya Angelou: «si alguna cosa no t’agrada, canvia-la» que precisament s’ha fixat Camarena com a lema vital i professional. Aquesta és, doncs, la història d’una roda dels cavallets on els animals i els vehicles que la conformen, esgotats ja de fer-hi voltes i més voltes, s’escapen per a viure la vida que realment desitgen. Modifiquen el seu destí i opten per a fer el pas definitiu per a ser allò que volen ser, malgrat que les coses no sempre seran com ens imaginem, ja que l’unicorn vol volar lliure travessant el cel, l’avió vol aterrar en un llac ple de cignes i el cigne, en canvi, vol buscar el seu lloc en el port d’una ciutat. Tot un recull de vivències i anhels que es lliguen i es relacionen entre si successivament fins a l’últim cavall, que també marxa amb algú especial.

Amb una selecció sempre exquisida d’autores i il·lustradores, Cristina Camarena treballa amb cura cadascuna de les seues publicacions i, en aquesta ocasió, és Anna Obiols l’encarregada d’escriure una metàfora per a posar de manifest que tothom té dret a viure com vulga i a ser allò que el cor li dicte. Curiosament, tot i ser llicenciada en història de l’art i haver estudiat un postgrau en organització i gestió d'empreses culturals, l’interés per l’escriptura li va arribar durant una estada acadèmica a Bolonya, quan va conéixer l’il·lustrador Subi. D’aleshores ençà, les seues trajectòries van quedar unides sentimentalment i també laboralment. Han publicat junts un centenar d'obres per a infants en diferents editorials d’ací i d’allà i participen en campanyes d'animació a la lectura en escoles i biblioteques. Alguns dels seus títols, a més, s'han traduït a nombroses llengües i han guanyat premis de prestigi, com per exemple l’Apel·les Mestres de literatura infantil il·lustrada.

Altrament, la delicadesa característica dels textos d’Obiols es veu ara deslligada del seu tàndem creatiu habitual i se sustenta en aquest àlbum en les imatges d’Helena Pérez García, una il·lustradora multidisciplinar amb un estil que barreja tècniques digitals i  tradicionals sense perdre mai l’elegància i l’atractiu. La seua obra és rica en detalls i en colors i destaca sobretot per una potent personalitat estètica que s'inspira en l'art d’autors reconeguts, com ara El Bosco, Sandro Botticelli, Marc Chagall i René Magritte, però alhora ho fa també en la plàstica del llenguatge cinematogràfic. Totes aquestes influències, inevitablement, conflueixen en El carrousel, on s’allunya una mica de les ressonàncies surrealistes i els detalls inquietants que distingeixen altres dels seus treballs per a acostar-se a les expectatives visuals dels més menuts.

Amb tot, els paisatges naturals amb arbustos frondosos, arbres fruiters i una gran varietat de flors, la preferència pels verds fortament contrastats amb els rojos i els grocs, el gust pels motius decoratius i els personatges amb una certa essència vintage són alguns dels trets als quals Pérez García no renuncia tampoc en aquestes il·lustracions. Tots aquests, sense dubte, contribueixen a fer d’aquest un conjunt il·lustrat francament seductor que accentua el relat escrit i amplifica visualment un final dolç i esperançador mitjançant una vibrant composició nocturna; un desenllaç plaent que, al capdavall, porta a pensar en una editora valenta que ja fa molt de temps va decidir canviar l’ensenyament per l’edició i va apostar per publicar àlbums com ara aquest.