Anna Moner: “He escrit una faula sobre la por”
En La por de la bèstia Anna Moner s’endinsa en la fosca ment d’un psicòpata
CASTELLÓ. La memòria, la moralitat i la humanitat. Amb aquests tres elements primordials l’escriptor, traductor i professor Joan Verdegal ha confeccionat el seu nou llibre, Exonerat de l’oblit (Onada Edicions). Es tracta d’una sèrie de 33 relats breus de tall realista i universal, que destil·len exemples d’actituds correctes i de deshonestes, en el marc d’una conversa còsmica entre una entitat que decideix qui i què ha de ser recordat i un simple representant del gènere humà.
Una persona, el Mortal, es troba al davant d’una misteriosa entitat, la Pedra. Aquesta és la veu delegada de la divinitat i, per mitjà del reservat Àngel Lector, li posa al davant els comportaments quotidians, que apareixen il·lustrats en una sèrie de relats breus. En acabar cada escena, la Pedra jutja si el Mortal ha estat capaç d’entendre la condició humana i si és mereixedor de passar a la immortalitat amb memòria. Amb aquesta estructura Joan Verdegal ha construït el seu nou llibre.
El títol de l’obra ja és clarificador. Per a l’autor és fonamental que la memòria es preserve, tant quan parlem d’individus com quan parlem del conjunt del cos social. "És la porta del record i de la transcendència, i el buit que deixa només s’omple de foscor". Rere aquest al·legat que alerta del drama de la pèrdua de la memòria, Exonerat de l’oblit es caracteritza per la dualitat entre la conversa mística entre el Mortal i la Pedra i el realisme costumista que impregna cadascun dels trenta-tres relats. Són xicotetes històries autònomes en les quals el públic lector es pot reconèixer, atès que carrega amb les virtuts i els vicis: la companyonia, l’atzar, la responsabilitat, la infidelitat, la distracció, la celebració, la corrupció…, amb una clara intenció moralitzant que permeta reflexionar i filosofar sobre què és la humanitat, transmutada en eixe Mortal que si escau planta cara als dogmes de l’Ésser Suprem.
Joan Verdegal (Borriana, 1955) és doctor en Filologia i màster de Traducció, i ha exercit de catedràtic d’ensenyament de Secundària i de professor titular a la Universitat Jaume I. En el camp acadèmic ha publicat diversos articles d’investigació i ha dirigit la revista interuniversitària MONTI (Monografies de Traducció i Interpretació) i l’Anuari de l’Agrupació Borrianenca de Cultura; també ha publicat diversos llibres centrats en estudis al voltant dels premis literaris i la traducció, com ara La novela francesa a través de los premios literarios (1996, amb María Dolores Burdeus), La pràctica de la traducció francès-català (2011) o El premio Fray Luis de León de traducción: historia, sociología y crítica (2013).
Pel que fa a la vessant literària, ha escrit el llibre de relats Rigorosament incert (2019) i ha traduït obres de Boris Vian (La espuma de los días, 2000), Marie-Jean Hérault de Séchelles (Teoria de l’ambició, 2006), Alexandre Dumas (La tulipa negra, 2006), Charles Nodier (Jean Sbogard, 2008) i Cristina de Suècia (Lleures i sentències, 2009).
En La por de la bèstia Anna Moner s’endinsa en la fosca ment d’un psicòpata