ALICANTE. L’any 2013 el jurat del premi Anagrama de Ensayo no podia resistir la temptació de premiar un dels cognoms més importants de la família literària espanyola del segle XX i la seua projecció en el XXI, els Goytisolo, aquesta vegada en la figura del novelista Luis i les seues reflexions sobre la Naturaleza de la novela. Però tampoc es van estar de recomanar l’obra que havia arribat a la final amb el menor dels Goytisolo, Librerías, del director del Màster en Creació Literària de la Universitat Pompeu Fabra, Jordi Carrión (Tarragona, 1979), un cant d’amor a la lectura i els llibres a través del fil conductor dels espais de la transacció, la conversa, el trànsit diletant, la sorpresa i, per què no, el negoci del coneixement, en ple moment de l’eclosió de la la infoxicació i les plataformes multitasking. Sis anys més tard de l’edició en castellà, l’editorial Navona, que està fent una important tasca de valor afegit, publicant no només novetats, sinó recuperant traduccions inencontrables de clàssics, ens ofereix una versió ampliada de Llibreries, en versió catalana de Maria Llopis Freixas, en què l’autor posa al dia alguns del capítols de l’edició original.
Jordi Carrión és escriptor, autor de les novel·les Los muertos (2010), Los huérfanos (2014) i (Los turistas), d’actualitat sociocultural, com Teleshakespeare (2011), viatges, Australia (2008), Crónica de viaje (2014), o assaig narratiu benjaminià, Barcelona. Libro de los pasajes (2017). Col·laborador habitual del suplement Cultura/s de La Vanguardia i l’edició en espanyol de The New York Times, publica ara mateix també el recull d’articles i assaigs Contra Amazon, a l’editorial Galaxia Gutenberg.
Per demostrar que cap de les dues bandes d’aquesta conversa és un ludita atecnològic que només ensuma paper entintat, les diferents comunicacions de l’entrevista s’han portat a terme fent servir fins a quatre eines de comunicació social: Twitter, Facebook, Gmail i Hotmail.
-Què es fa un primer, col.leccionista de llibres o de llibreries?
-En el meu cas, són dues històries en paral.lel. Durant molt de temps vaig ser capaç de recordar en quines llibreries havia comprat gairebé tots els meus llibres. Perquè la meva biblioteca va començar de zero, els meus pares no tenien llibres, no tinc una tradició familiar que continuar. Ara ja he perdut el control, però encara hi ha volums que recordo que els vaig comprar a City Ligths, a Ler Devagar o a Shakespeare and Company. Però no em considero un col.leccionista de llibres. Tinc edicions barates. Em desprenc dels llibres que ja no necessito o ja no m'interessen. En parlo en un assaig del meu darrer llibre, Contra Amazon, que es diu "Contra la bibliofilia".
-On estàs més còmode ara mateix, en una llibreria, en un biblioteca, o en internet?
-Ara mateix, mitjans del 2019, sens dubte a les llibreries i a les biblioteques. Internet, que és un espai infinit, interessantíssim i molt útil, s'està transformant malgrat això en un àmbit difícil, incòmode, on t'espien, on estàs molt dirigit, on es planifiquen operacions polítiques que porten a l'extrema-dreta (de Trump a Bolsonaro, de Facebook a Youtube). Etcètera.
-Què aporta aquesta nova edició en català de Llibreries?
-És la traducció de l'edició augmentada que vaig fer el 2016 per a l'edició de butxaca en castellà d'Anagrama i per les edicions en anglès i francès. No em semblava just que un llibre que s'havia publicat en dotze idiomes no estigués disponible en la meva altra llengua. Com va dir Ricardo Piglia quan el va presentar en la llibreria Clásica y Moderna de Buenos Aires, és un llibre sobre el vincle emocional dels lectors i les seves llibreries. Espero que els lectors en català en trobin els seus.
-Fa poc, parlant amb un llibreter, vam calcular el temps q passa un client en una llibreria, entre els 4 i els 6 minuts. I estem parlant d’una llibreria que ofereix totes les ‘comoditats’ de les llibreries ‘romàntiques’: espais ben dissenyats, fons ben assolits, racons agradables, tranquil·litat… i el llibreter li pegava voltes a quina manera podia ampliar l’experiència del client, en aquest món multitasking.
-És fonamental desenvolupar aquestes estratègies per fomentar que els lectors passin més temps a la llibreria. Per exemple, avui, en un centre comercial amb servei de monitors per a nens, imaginava que la llibreria ofereixi que et cuiden els fills (amb contes, a la secció infantil) mentre tu mires i passeges; segur que acabes comprant més llibres si hi passes més temps i sents que t'han donat un bon servei. En aquest sentit sempre defenso que hi hagi llibreries en carrers propers, per a fomentar que la gent hi passi la tarda, entre una i l'altra.
-Parlant de la família Milla (per cert, villeners emigrats a Amèrica), en el capítol 8, hi ha una frase que ja tenia subratllada a l’edició en castellà, i que he tornat a subratllar en l’edició en català, per tant, t’he de preguntar per ella: “De l’anarquisme va avançar cap a un humanisme amb una paraula clau [...] que era pont: entre els éssers humans i les seves lectures”. Hi ha una equació ‘anarquisme-humanisme-llibreries’ que es repeteix al llarg del temps?
-Les llibreries sempre han estat polítiques, sobretot d'esquerres, sovint amb llibreters llibertaris, anarquistes, socialistes o comunistes. Encara avui dia hi ha una xarxa global de llibreries anarquistes molt important. A la meva ciutat, Barcelona, en conec una mitja dotzena.
-El mapa de les llibreries del món era una guia secreta per a iniciats que ha esdevingut una guia més per ‘experiències selectes’, com qui va a visitar Prípyat per Chernobyl?
-El turisme cultural és un gran mercat global, econòmic i simbòlic, i les llibreries més interessants, més boniques, més fotogèniques, més històriques, l'han d'aprofitar. Som milions els lectors d'arreu del món. La majoria viatgem. S'ha de normalitzar l'accés a la informació sobre les llibreries emblemàtiques de cada ciutat. Quan vaig començar a viatjar era molt difícil trobar-les. Ara, gràcies a internet, és molt més fàcil.
-Internet és el somni del Funes de Borges o el Mendel de Zweig?
És la suma de tots els somnis literaris de la història de la humanitat. És un malson i un somni, al mateix temps, un gran monstre.
-Obviant la intensificació inherent a la lectura digital, trobes que hi ha una mena de corba lectora d’aprenentatge que porta sempre des de la lectura intensiva d’uns pocs títols, a l’expansió extensiva que abasta tot un mapa que sembla predissenyat, fins que es trenquen els dics de contenció, i el lector reacciona replegant-se en unes poques lectures ‘segures’, conegudes, de nou intensives?
-Cada lector té el seu itinerari, la seva biografia intel.lectual. Però alguns patrons són comuns. Com per exemple el que he experimentat: de llegir gairebé només ficció a, després de ser pare i passar dels 40, llegir sobretot assaig.
-Quina és la millor llibreria del món?
-No existeix. Però dedico un capítol de Contra Amazon al tema, on dic que l'únic criteri fiable seria el premi que atorga la fira del llibre de Londres. Les tres que han guanyat fins ara són The English Bookshop d'Uppsala, Shakespeare and Company de París i Readings de Melbourne.
-I el millor racó per llegir?
-Novament, cadascú té els seus. A mi m'encanten els avions i els trens. Però sobretot valoro que l'espai on llegeixes faci que l'experiència sigui singular, i la recordis. Si llegeixes sempre al mateix lloc, els records de les lectures no són tan forts com si l'espai és especial. Recordo la lectura del final del Quixot en un hostal de Cabo Polonio, a Uruguai, o de La España Negra de Gutiérrez Solana a la biblioteca de la universitat de Xicago, o de The Songlines de Bruce Chatwin en un autocar de 18 hores a Austràlia. Són experiències inoblidables.
-Recentment has publicat també -al setembre estarà a les llibreries- un recull d’articles i assaigs a Galaxia Gutenberg, sota el títol col·lectiu de Contra Amazon, que es correspon, a la vegada, amb el del manifesto que vas publicar a la revista Jot Down Magazine l’any 2017. ¿Continua sent vigent, en aquests temps en què tot canvia a una velocitat vertiginosa?
-Encara més. En dos anys han canviat molts detalls d'Amazon, en termes d'algoritmes, pràctiques empresarials o penetració global, però l'ànima de conquesta és la mateixa des del començament. En els capítols finals de Llibreries parlo de Jeff Bezos, del curs de cap de setmana de llibreter que va fer perquè va veure que en el mercat dels llibres hi havia unes possibilitats de negoci a internet que no existien amb altres béns de consum, de la història i de la filosofia d'Amazon; però ho faig en un to més aviat neutre. A "Contra Amazon", en canvi, vaig optar pel plamflet, pel manifest, per la beligerància. Perquè és important que pensem que si comprem els llibres a la plataforma i no a la nostra llibreria de capçalera, és molt probable que acabin en l'extinció.
-En aquest llibre s’inclou una entrevista amb una de les persones centrals en la História del Llibre en el trànsit entre el segle XX i el XXI, Alberto Manguel, que, sense titulació superior, és el major expert en història del llibre i les biblioteques i director de la Biblioteca Nacional Argentina. En un determinat moment, vam estar treballant en un projecte de certificació de competències lectores. Potser ens estem passant una mica volent mesurar-ho i certificar-ho tot? És necessari?
-Ara ja exdirector. Vaig tenir la sort d'entrevistar-lo en el seu despatx de la Biblioteca Nacional, un espai molt simbòlic, perquè ens remet a Borges, que tampoc no tenia títol universitari. La història de la humanitat és una història de regulacions. En termes educatius és necessari quantificar i establir un estàndard. En termes creatius, no. En la meva relació amb la lectura, la cultura, les biblioteques i les llibreries sempre m'he guiat per la intuició i la passió. Però entenc que les institucions i l'Estat han de trobar altres estratègies.
-Per què creus que hi ha un biaix de gènere tan definit en dues professions tan directament lligades al llibre, masculina en el cas dels llibreters, femenina en el cas de la bibliotecària?
-No tinc estadístiques. Però sí és veritat que els bibliotecaris més famosos del passat són homes i les llibreteres protagonitzen al menys el segle XX, amb Sylvia Beach, Adrianne Monnier, Rachel Muyal o Frances Steloff. A Llibreries i a Contra Amazon defenso que les biblioteques i les llibreries són espais particularment receptius a la tolerància, la llibertat, la igualtat, autèntics laboratoris de les transformacions socials, també pel que fa al gènere.
-I per acabar, realment els gran rivals de la lectura són Netflix i Fortnite?
-No crec. D'una banda, les sèries de televisió i els vídeo-jocs, com les xarxes socials, també es troben en superfícies de lectura. ATeleshakespeare vaig fer una lectura literària, i política i social i estètica, de les sèries nord-americanes i dels còmics, perquè admeten totes les formes de lectura. De l'altra, estem en una cultura de plataformes, les dues que esmentes són de les més visibles, però també hi ha Spotify, amb podcasts i poemes, o Storytel, d'àudio-llibres, que acaba de passar del milió de subscriptors arreu del món. Les llibreries han de competir amb les seves grans rivals digitals oferint estímuls i experiències on el cos, la conversa, els sentits ens donin molt plaer. Pantalles o espais físics: és el gran conflicte cultural de la nostra època.
En La por de la bèstia Anna Moner s’endinsa en la fosca ment d’un psicòpata
