'Ramir, el boxejador': convencionalismes visuals i altres conflictes

VALÈNCIA. Ramir és un descendent dels millors boxejadors i boxejadores de tots els temps, fill del Tigre de Clatellot de la Plana, nét de la Busca-raons Escanyolida i besnét d’en Puny Veloç, el seu somni és, com sempre han fet la resta de familiars i avantpassats, poder penjar algun dia el seu retrat en el mur dels campions, perquè tothom se senta orgullós d’ell, és clar. Malauradament, Ramir ha d’enfrontar-se a un inconvenient, petit, sí, però inconvenient al cap i a la fi, ja que ell, en realitat, mai ho ha volgut pegar a ningú. Ramir el boxejador (Andana, 2018) de Lirios Bou, traduït per Maria Rossich, explica, així, la història d’un personatge gentil i bonhomiós, tot i l’aparença ruda i desafiant, que comença amb l’obsequi d’uns guants per a boxejar per primera vegada en un combat; un àlbum il·lustrat que, amb molt d’humor, tracta de trobar la solució més adient per aquest dilema.

Nascuda a Alcoi però establida des de fa anys a València, Lirios Bou tot just comença a despuntar en el panorama de la il·lustració contemporània gràcies a una idiosincràsia plàstica desimbolta i una paleta de colors amb una personalitat fàcilment identificable. Es va llicenciar en Belles Arts, especialitzant-se en il·lustració i, des d’aleshores, ha col·laborat amb diverses editorials de llibre de text i amb imatges també per a contes i revistes infantils. Amb tot, Ramir el boxejador esdevé, d’una banda, una primera immersió en aquest gènere i, d’altra, en el seu primer projecte d’autoria pròpia. S’ha d’aplaudir, per tant, l’aposta per aquesta il·lustradora valenciana des d’una editorial que presenta un catàleg d’àlbums predominantment compost per traduccions de procedències diferents i amb Oliver Jeffers, un nom consolidat en la il·lustració internacional, com a principal estendard.

Altrament, aquest és, en essència, un relat que convida els lectors més joves a desterrar certs estereotips i actituds, alhora que els incentiva a no témer de ser jutjats i a descobrir alternatives per a solucionar qualsevol conflicte sense usar la violència. L’estrena de Bou en l’escriptura destaca, doncs, pel missatge optimista, el to afectuós i amable de l’argument i per l’assumpció de l’estructura habitual d’aquest tipus de publicacions: textos breus que, en el seu cas, acompanya d’un ús del llenguatge senzill i sense massa artificis literaris. A més, cal ressaltar el sobtat canvi de registre amb la interpel·lació directa amb què sorprén en les pàgines finals, mitjançant la demanda de pensar, escriure i pintar un altre sobrenom per al boxejador. Un efecte agosarat amb el qual, a més, intenta trencar amb la barrera tradicional del llibre com a objecte intocable i de luxe.

Les il·lustracions que acompanyen aquest text són una mostra evident de la personalitat creativa de Bou, amb unes composicions sintètiques on es juga amb els traços lineals i les tintes planes a l’hora de resoldre tots els elements de l’escena. Tot i això, la predilecció per fer del blanc del paper un component indispensable de la imatge és un altre dels aspectes a recalcar i un segell evident del seu estil. La il·lustradora defuig el barroquisme i l’ornamentació supèrflua i amb els mínims recursos expressius aconsegueix dotar d’emocions els personatges i particularitzar els escenaris on es mouen. Dins d’aquesta economia formal, però, es detecten detalls simpàtics i, inherentment relacionats amb la història, com ara el cartell de Million Dollar Baby, la pel·lícula de Clint Estwood sobre un veterà entrenador de boxa i l’esforç d’ajudar una boxejadora a triomfar en aquest esport.

Comptat i debatut, Ramir és el protagonista principal de totes les il·lustracions, amb un aspecte aparentment ferotge, deliciosament caracteritzat amb una musculatura desorbitada, samarreta de tirants amb motius tropicals i un cor tatuat al braç esquerre, tot conjugat amb un gest francament dolç que fa d’ell un exemple d’enginy i constància. Tanmateix, encara necessitarà l’ajuda d’una índia, un escriptor d’estètica cervantina, una cantant d’òpera, un netejador i un flamenc, entre d’altres, tot un seguit de personatges estrafolaris i aparentment inconnexos per a desencadenar una resolució final que no sols ha de convertir Ramir en el millor boxejador del món sinó que, a més, estic convençuda que deixarà KO qualsevol que se li acoste.