CASTELLÓ. La setmana passada, el PP i Vox van aprovar en la Comissió de Medi Ambient una proposició per introduir la caça com a activitat extraescolar als centres educatius de la Comunitat Valenciana. El que podria semblar una provocació o una broma de mal gust és, lamentablement, una realitat política.

Els mateixos partits que sustenten el govern del "senyor que va abandonar als valencians i valencianes en la pitjor catàstrofe de la història de la Comunitat Valenciana" van donar suport a aquesta iniciativa sense cap rubor. La proposta especifica literalment el foment d’habilitats relacionades amb la caça amb un aprenentatge a través de la pràctica, un eufemisme que pretén ocultar el que és obvi: darrere de la caça hi ha armes.

El portaveu del PP, Font de Mora, afirmà que no entenia la preocupació, perquè "no es mencionen les armes" en la proposta. Aquesta afirmació ens situa davant d’una doble opció: o bé subestimen la intel·ligència de la ciutadania o bé es neguen a veure la realitat que ells mateixos estan promovent. George Orwell advertia ja en el seu moment que "darrere de cada eufemisme polític hi ha un cadàver ocult". I ací, l’eufemisme és massa evident.

Però l’ofensiva ideològica no és només institucional. El passat dimecres 29 d’octubre, a les portes de l’IES Francesc Ribalta, mentre l’alumnat de batxillerat eixia al pati, Vox feia proselitisme polític en horari lectiu i davant menors, amb la complicitat silenciosa del PP. Justament el dia que es complia l’any de la catàstrofe de la DANA. És la mostra de la màxima indecència i falta d’empatia de la ultradreta.

La penetració de l’extrema dreta en els centres educatius ja no és una amenaça, és un fet. El que està passant és d’una gravetat profunda. El PP s’ha convertit en un actor submís davant les exigències d’una ultradreta que no amaga la seua nostàlgia dels valors excloents del passat. Hannah Arendt definia el totalitarisme com aquell sistema que normalitza la intolerància amb les minories i la deshumanització progressiva de l’altre. Avui, aquesta advertència ressona amb força.

D’una banda, assistim a un discurs que assenyala les persones migrants com a culpables de tots els mals socials; de l’altra, es vol instaurar una educació basada en la violència normalitzada de les armes. Quina societat volem construir si convertim la mort d’un animal en activitat pedagògica? La pregunta és pertinent: volem seguir el model nord-americà, on les armes s’han convertit en un element habitual, fins i tot en centres educatius? La història ens recorda, com deia Albert Camus, que "la violència és el recurs dels qui no tenen raó". Jo defense una educació pública arrelada en la tolerància, la igualtat d’oportunitats i el respecte envers la vida.

Educar no és ensenyar a apuntar i disparar; és formar una ciutadania crítica, capaç de conviure en una societat plural. La convivència no es construeix amb escopetes. La dreta i l’extrema dreta recorren sovint a la doble moral: invoquen la religió quan els interessa, però obliden el missatge essencial de compassió. Teresa de Calcuta ja advertia que "no necessitem pistoles i bombes per portar la pau; necessitem amor i compassió". I no hi ha lloc més adequat que l’escola per començar a practicar-ho.