CASTELLÓ. El passat 29 d’octubre de 2024 tot el Consell de la Generalitat va abandonar els valencians i valencianes en la catàstrofe més gran de la història de la Comunitat. Ja sabem que el senyor Mazón va decidir anar-se’n de dinarot, malgrat que a partir de migdia ja tenia informació de la situació, o que havia afirmat que la Universitat de València era una exagerada per suspendre les classes. El senyor Rovira va deixar els centres educatius de les zones afectades per la DANA a la seua sort mentre decidia marxar a Alacant. Però aquests dos només són la punta de l’iceberg d’un conjunt de conselleres i consellers que van demostrar una negligència i deixadesa injustificables aquell fatídic 29 d’octubre. Tots els membres de l’òrgan que ha de vetlar pel benestar del poble valencià van fallar.

No obstant això, no vull centrar aquestes línies en l’actuació d’un Consell sobre el qual les dades ja han parlat amb claredat. Vull explicar la nova gran idea de la conselleria que encapçala el senyor Rovira. Aquesta setmana passada va enviar als centres d’infantil i primària el nou protocol d’emergències. I què han fet? Ara la responsabilitat de la prevenció, manteniment i gestió tècnica perquè els centres estiguen en condicions òptimes davant possibles emergències recaurà sobre els directors i directores. I jo em pregunte: de veritat, senyor Rovira? Considera que les direccions dels centres han d’assumir unes responsabilitats que ni tan sols el Consell va assumir el passat 29 d’octubre, una irresponsabilitat que va costar 229 vides?

El nou protocol proposat pel departament del senyor Rovira encara va més enllà: obliga l’equip directiu a fer el seguiment de les alertes. Què està passant? Quin paper han de jugar aleshores les autoritats? El mateix que van exercir el dia de la DANA, quan uns estaven dinant al Ventorro, altres a una entrega de premis, un altre va marxar a sa casa, i la que havia d’estar al capdavant del CECOPI va demostrar una incompetència majúscula? Com recordava Mahatma Gandhi: “És incorrecte i immoral tractar d’escapar de les conseqüències dels actes propis”. Això és el que està fent el PP de dreta extrema en el govern de la Generalitat.

La comunitat educativa ha participat en la redacció d’aquest protocol? La resposta és clara i contundent: no. No ha estat escoltada, i ara tant l’associació de directors i directores d’infantil i primària com les associacions de famílies ja han expressat el seu rebuig. De nou assistim a la deixadesa de la Conselleria d’Educació, prenent decisions de manera unilateral, sense cap mena de feedback i tornant a demostrar un sentit profund de la irresponsabilitat.

Com deia també Winston Churchill: “La responsabilitat és el preu de la grandesa”. Aquesta frase adquireix més pes que mai si tenim en compte l’escenari actual en el qual el conseller Rovira practica l’escapisme per fugir de les seues responsabilitats i se submergeix en el món de la mediocritat i la hipocresia més gran junt al senyor Mazón que va fer aquella sobretaula de la vergonya.

Aquesta situació posa de manifest la necessitat urgent d’un model de gestió d’emergències basat en la coordinació real entre administracions i centres educatius. No podem exigir responsabilitat sense proporcionar els recursos, la formació i el suport institucional imprescindibles. Quan el govern trasllada el pes de la seguretat a les direccions dels centres, no només delega funcions pròpies, sinó que genera una càrrega afegida que pot comprometre la resposta davant futurs episodis crítics. La responsabilitat, si vol ser efectiva, ha de nàixer de l’exemple i d’una voluntat clara de lideratge.