Foto: Damián LlorensCASTELLÓ. Dos projectes de la Universitat Jaume I de Castelló en l’àmbit de la lingüística han obtingut més de setanta mil euros en l’última convocatòria del Pla Estatal de Recerca Científica, Tècnica i d’Innovació 2021-2023 per a estudiar els gèneres digitals d’ús acadèmic en la docència en anglès i els diversos processos de variació i canvi lingüístic en la llengua espanyola, des de finals del segle XV fins a l’actualitat.
El projecte «Cibergèneres i docència en anglès. Anàlisi multimodal dels gèneres digitals d’ús acadèmic i la seua implicació pedagògica en contextos de docència universitària en anglès», dirigit per Noelia Ruiz i Miguel F. Ruiz del Grup d’Investigació sobre Anglès Professional i Acadèmic (GRAPE), busca aportar respostes sobre com els docents d'assignatures en llengua anglesa integren els gèneres digitals i multimodals, i com els apliquen a l'aula. L'objectiu és crear una taxonomia de cibergèneres d’ús docent per a poder dissenyar propostes de formació de professorat que responguen de manera eficient i real a les necessitats discursives i pedagògiques d'aquesta docència.
Dotat amb prop de 40.000 euros, el treball realitzarà una recopilació de gèneres digitals (oral, escrit o híbrid) en diferents camps de les humanitats, les ciències econòmiques, les enginyeries o la salut que permetrà examinar-los en el seu context, tenint en compte el canal de transmissió, així com la funció pedagògica del gènere en la docència en anglès de l’assignatura. La difusió dels resultats inclourà la realització de tres seminaris web internacionals i es traslladarà a la formació del professorat que imparteix docència en anglès amb una sèrie de recomanacions pedagògiques i pautes de millora docents.
L’estudi «Components socioestilístics, idiolectals i discursius en la variació i el canvi lingüístic en espanyol: contribucions des de la sociolingüística històrica», dirigit per José Luis Blas, coordinador del Grup d’Investigació de Sociolingüística, consolida una línia de treball iniciada en tres projectes anteriors que estudien de manera sistemàtica diversos processos de variació i canvi lingüístic en espanyol, des de finals del segle XV fins a l’actualitat. Per a aconseguir-ho, la sociolingüística històrica i la lingüística de corpus es converteixen en instruments ideals per la possibilitat que ofereixen de dur a terme estudis tant en temps real com en temps aparent.
Una de les novetats d'aquest projecte, dotat amb més de trenta-quatre mil euros de pressupost, és la perspectiva discursiva que introdueix i amb la qual es desitja posar a prova empíricament les relacions entre canvi lingüístic i tradicions discursives situades en punts diferents de l'eix entre la immediatesa i la distància comunicatives. Per a això, a més de continuar amb el treball amb textos pròxims al pol de la immediatesa comunicativa com a millor mitjà d'aproximar-nos a la llengua vernacla de temps pretèrits per als quals no disposem de testimoniatges orals, a efectes comparatius s’aprofitaran també en aquesta ocasió altres corpus diacrònics que recullen tradicions discursives més formals.
El personal investigador de la Universitat Jaume I de Castelló ha obtingut 4,17 milions d’euros de l’Agència Estatal de Recerca, dos més que en la convocatòria anterior, per al desenvolupament de 38 nous projectes de recerca del Pla Estatal de Recerca Científica, Tècnica i d’Innovació 2021-2023, que centra els seus objectius en els sectors més estratègics per a la recuperació, com són la salut, la transició ecològica i la digitalització.
La taxa d’èxit (nombre de projectes aprovats del total presentats) se situa en el 70% (la mitjana nacional és d’un 50%) i amb un finançament mitjà per projecte d’uns 110.000 euros i 14 projectes més que en l’anterior edició. Amb la convocatòria de 2021, la Universitat Jaume I assoleix els 23,7 milions d’euros de finançament per a R+D+i des de la posada en marxa de l’Estratègia Espanyola de Ciència, Tecnologia i Innovació fa una dècada.
