Feslloc 2019: feminisme, antifeixisme i llenguatge més enllà del 'highlighter'

CASTELLÓ. La raó per la qual els macro festivals són tan atractius entre la societat és per eixa capacitat que tenen de parar el temps i fer que res més que els seus gegants altaveus importe. Tant de bo, si bé aquests esdeveniments són principalment activitats d'oci, també són un aparador de la realitat social que viu un país. La major o menor càrrega política dependrà senzillament de les lletres dels seus cantants o de les activitats paral·leles que es preparen. En el seu cas, el Feslloc ha dut més enllà aquest posicionament en abanderar la seua pròxima edició amb un manifest. "La cultura no és un terreny neutre o desproveït de càrrega política -com no ho és cap espai de la vida-, i no posicionar-se és una posició, sovint la de l'status quo", recalquen els seus organitzadors que afirmen, per tant, que la música és "una eina del carrer per a expressar malestar i construir alternatives, per aprendre a fer i reivindicar per a tots i totes una vida que pague la pena viure".

Cal recordar que una de les característiques més atractives del festival de Benlloc és la seua capacitat de fer i desfer al seu gust, ja que no depén de les subvencions ni de cap gran empresa. En funcionament des del 2007, la seua estructura està vertebrada per l'associació sense ànim de lucre Feslloc -amb participació de l'entitat Escola Valenciana i l'Ajuntament de la localitat. Precisament des d'aquest particular vincle, un dels propòsits clars del festival del nord és ser un festival "ruralista, ecologista, però també un festival del País Valencià". Referent és, en efecte, de la promoció de la música local, especialment, de la feta en valencià. "És importantíssim treballar per la normalització lingüística més enllà de les tasques de l'escola", assenyala Natxo Badenes, coordinador de la Gira d'Escola Valenciana.

El cartell en xifrés de paritat 

Amb tot això, aquest dijous els organitzadors del Feslloc han presentat tant a Castelló com a València la seua 13ª edició que tindrà lloc l'11, 12 i 13 de juliol. Oques Grasses, Xavi Sarrià i el Cor de la Fera, El Diluvi, Tremenda Jauria i Dakidarría, són alguns dels caps de cartell d'aquest any que destaca per comptar amb alta presència de dones a l'escenari. Concretament, de les 26 formacions totals, 15 són liderades per dones o compten amb aquestes al seu grup. Xifra més alta fins a la data. "L'ideal seria no contabilitzar la presència d'aquestes artistes, però és el que cal ara per a aconseguir la seua sobre representació", manifesta Xavier Ginés, co-director del festival. Així mateix, segons apunta Laia Gordi, responsable de l'estratègia comunicativa, la selecció de músics que segueix el festival no es forçada o a l'ús: "Vivim del 80% de la venda d'entrades- les quals oscil·len entre els 20 i 40 euros-, per tant, no podem portar un grup dolent però que siga femení, perquè haja de ser així. Primer fem una tria basada en la qualitat, i ja després tenim en compte el gènere, perquè el gust social també s'hi ha de construir". 

La representació femenina s'extrapola a més en el disseny del cartell que aquest any ha estat a càrrec de la il·lustradora castellonenca Sara Bellés. "L'obra representa una lleona i eixe empoderament que cal", argumenta Ginés. També, com hi ha ocorregut en altres edicions i, recentment en altres festivals de la Comunitat, l'esdeveniment comptarà amb un punt violeta, és a dir, amb un espai que tracta d'assegurar-se del fet que no hi haja agressions ni masclistes, ni LGBTIQ, racistes o islamòfobes a la festa. "La nostra mirada femenina no es limita al plànol artístic, o formatiu, també incloem conscientment dones en la presa de decisions, o en l'arquitectura de gènere de tots els espais, incrementat, per exemple, la il·luminació", asseguren des del manifest. Igualment, per a facilitar el moviment de gents, "i agilitzar les cues", enguany s'intruiran unes polseres amb xip electrònic; i es limitarà l'accés a la zona d'acampada a les persones que hagen adquirit entrada, per assegurar la seua neteja i bones condicions.

D'altra banda, el Feslloc serà aparador de 16 nous treballs. Entre d'altres, dels de Els Catarres, Pupil·les, Clara Peya o Els Jóvens. Així mateix, se sumen a les confirmacions les veus de La Trocamba Matanusca, Adala & The Same Song Band, Macondo DJ, Karlos-K, Dj, Xaranga, La Fúmiga, Balkan Paradise Orchestra, Borriana Big Band, Nonai Sound & Maluks, Mireia Vives i Borja Penalba, Botifarra i Ahmed Touzani, Ebri Knight, Rebeca Mut, X-Fanekaes, Jazzwoman, Maria Juan i DJ Biano. Així, encara que el tint és principalment valencià, també hi ha agrupacions que toquen en altres idiomes, no sols des de fora de la Comunitat, sinó també dintre. 

Tallers i altres accions antifeixistes

Ha sigut la irrupció de partits feixistes a la societat i al Congrés que el Feslloc ha decidit per primera vegada difondre un manifest polític en el qual es vol reivindicar com una ferramenta imprescindible per a fer front als discursos més radicals. "Volem dir-ho als quatre vents: que no tornen els temps foscos, que la prudència no ens faça traïdors, com deia l'Ovidi a 'Va com vull, com volem". A més, per a fer efectives les seues paraules, els de la Plana Alta han preparat una sèrie de tallers que entre d'altres compten amb la col·laboració de l'ONG Open Arms, associació que es dedicada a rescatar del mar a aquelles persones que intenten aplegar a Europa. Hi haurà per tant un debat -Obrim fronteres ja!- centrat en els migrants menors no acompanyats en la seua nova vida, i que comptarà a més la tasca de Tanquem els Cies, ExMenas i el Cear. També, seguint els altres eixos de l'edició, s'ha preparat un taller sobre l'extrema dreta, amb Jordi Borràs i Miquel Ramos; un sobre les noves ruralitats, amb Artur Aparici i Violeta Tena; una taula redona al voltant de la música en valencià, amb Jordi Sugranyes, Carles Ripollès o Mireia Vives; i finalment, un taller d'autodefensa femenina.

"Diem terra, diem llengua i cridem feminisme". La cridà del Feslloc 2019, diuen, que és per a tots.