CASTELLÓ. Tot i que Marta Torrella i Helena Ros tenien formació coral, quan començaren a cantar com a banda pels 18 anys no pensaven que la veu acabaria sent el seu únic instrument. A les dues artistes els agradava cantar cançons dels Beatles i de Coldplay, i així ho feien als primers anys. Tant de bo, veren ràpidament que el seu era tocar sense acompanyaments. "Els instruments no estan gaire invitats a la fiesta", dóna fe Ros. En el seu cas, la catalana era un poc desastre amb la guitarra, però Torrella no volia tocar directament cap aparell. De tal manera que sols quedava centrar-se plenament a potenciar la seua pròpia veu.
"Ens sentim que estem bastant assoles a voltes a l'escenari", reconeix Ros. Els seus espectacles, basats en el cant a capella, dona com a conseqüència unes actuacions "molt despullades" on la intimitat que es crea entre el cantant i el públic és l'eix vertebrador. "Hi ha un pacte silenciós entre els que ens escolten i nosaltres, per això hi ha un clima com de concentració. A nosaltres mateixa ens semblava atrevit fer-ho perquè també estem acostumades a escoltar grups que van amb músics. No obstant això ha sigut més difícil que estrany. L'afinació és una paranoia molt gran. Ens hem de fixar molt en afinar, però quan no estem exactament igual no passa res, també és preciós".
Aquest és sense dubtes el seu punt diferenciador, més ara que en la indústria musical abunda l'ús de l'autotune i els sintetitzadors. Però M(T)arta H(R)elena creu que a més el seu contrapunt és la "forta connexió" que hi ha entre ambdues dues vocalistes, les quals es coneixen i fan música conjunta des que tenien 6 anys. "És el que ho fa especial, perquè sentim les cançons de forma semblant. Això i que a la gent li agrada les harmonies que sonen amb un timbre que no és a l'ús, però que alhora resulte maco", assenteixen.
Amb tot açò per davant, Tarta Relena neix en 2016 com un projecte amb el qual les seues autores volien explorar músiques de la tradició oral mediterrània, alhora que crearen les seues pròpies cançons. És així que per al seu primer àlbum Ora Pro Nobis (2019, The Indian Runners), Torrella i Ros es van inspirar en melodies de cançons que els semblaven d'una "bellesa extraordinària". Per exemple, el seu single de llançament, 'Tou Votanikóu' és un tema molt conegut de la música urbana grega dels anys 30-50, que les catalanes varen descobrir a través d'un recopilatori de música grega a l'Spotify. "Teníem la necessitat de fer-la nostra i cantar-la partint del nostre filtre".
El seu repertori inclou doncs moltes lletres d'idiomes que fa temps que no es parlen pas. D'ahí que Tarta Relena els done un to diferenciat. Però, també, el que fa més rellevants el seu treball és que no renuncien a mostrar les seues pròpies creacions. "Busquem transmetre que són tradicionals i que et quadren com a melodies antigues, però sense que siga així totalment, degut que ens les acabem d'inventar", expliquen. Les artistes el que volen és empoderar la música a capella, sense renunciar a fer les combinacions que els apetisca. I conten, a més, que el missatge de les seues obres és més melòdic que lingüístic, no hi ha una gran històrica darrere que ho sustente. "La línia musical està centrada en la bellesa pura i dura de la melodia", reiteren.
Evidentment saben que aquesta és una aposta arriscada. Si bé han tocat a grans festivals mitjançant concerts vespertins, "a modo pre fiesta" abans de grups "més canyers"; la seua proposta s'enfronta a milers de més comercials. "No és fàcil i hi ha molta feina, però hem tingut sort que The Indian Runner sap quina és la direcció que s'ha de prendre per a professionalitzar-nos en la música", assegura Ros. Fou durant un concert que aquesta associació cultural les va fitxar per a ajudar-les a gravar el seu primer disc. "Vam sentir un flechazo mutu perquè sabíem que ajudaven a bandes jóvens perquè el seu projecte tinguera entitat. No s'ha de treballar tant en volum, sinó d'una manera que el mercat et veja que vas de debò. Sense ells haguérem estat perdudes", reconeix la vocalista.
Tant és de fer les coses a poc a poc Tarta Relena que, després de complir-se quasi un any des de la publicació del seu àlbum debut, serà el 21 de novembre quan publiquen el seu primer videoclip, rodat amb la cineasta Irene Moray. "No havia sigut una prioritat fins ara", sostenen.
Abans actuaran el pròxim 27 d'octubre al cicle Ultrasons de l'Alcora. Aquesta és a més de les poques actuacions que les artistes han fet fora Barcelona, serà ara a la tardor quan comencen a sortir més voltes fora de casa. "Encara no està catalogat el nostre espai perquè a vegades fem un bolet que té cabuda en llocs diferents. Però sàpien que ens sentim còmodes tant en festivals com en sales de concert únic", confessa Ros, qui tampoc rebutja tornar als instruments en un futur. Això sí, posades a afegir complements per a la seua veu, les cantants són més afins a una base electrònica -com sí té 'Tou Votakinoú'- o a melodies creades des d'un ordinador. "Ens crida l'atenció fer un passat/futur de la música. Els instruments ens molesten perquè no sabem què fer amb ells i són més una càrrega que una ajuda".
Igualment, Tarta Relena està ara mateixa en el seu "any beta". Mentre que Marta Torrella treballa com a mestra en una escola de música, Helena Ros ha deixat la seua tasca com a professora lingüística a secundària. La idea partir d'ara és centrar-se a fer més gran el seu projecte.
