Fotos: ANTONIO PRADASCASTELLÓ. Podrà arribar a ser en algun moment Castelló Capital Europea de la Cultura? O és aquest un somni d'estiu? El que està clar és que aquest desig -més realista o menys- és el primer punt amb el qual l'àrea de cultura obri el programa de govern de l'Acord de Fadrell. Ho diu clar, s'ha de "promoure" aquesta candidatura per aplegar a tal distinció. Així es va acordar durant el mes de juny entre els representants de PSPV, Compromís i Unides Podem-CSeM-EUPV que formen l'actual Ajuntament. Tant de bo, pese a ser aquest el primer objectiu d'un programa que també desitja obrir un cinema públic o un espai de creació artística, la seua posada en marxa requereix altres exigències que la ciutat no té. No es tracta d'un spoiler, ho diu la regidora de Cultura, Verònica Ruiz, al titular: "sense personal o espais, no es podrà assolir". I és que aquest reconegut titol sols el reben una o dues ciutats de tot el continent a l'any. Doncs bé, amb tot açò per davant, l'edil analitza per a Castellón Plaza quina és la situació actual a la ciutat, incloguen projectes tan importants com el MUCC o la incorporació de Castelló al circuit de les grans gires musicals.
-Com afronta aquesta segona etapa al capdavant de Cultura?
-Les sensacions són molt diferents. Evidentment la primera vegada que arribes, sobretot jo que no venia de l'oposició, has d'aterrar i saber què és el que hi ha. Saps perfectament cap a on vols arribar, però et trobes amb aspectes que desconeixes com la mancança de personal que hi ha o com estan realment les factures per dins. Ara és diferent, perquè ja saps on estàs i també saps el difícil que és fer un pas en les institucions. Tot i això, la il·lusió és la mateixa o més, però no estic ni més tranquil·la ni més relaxada, sols saben on estic xafant.
-Quins són els projectes concrets en els quals se centrarà la regidoria d’ací a un any?
-Hem de seguir amb les exploracions arqueològiques al Castell Vell, aconseguir llum dins del Fadri...però no arribarà de seguida. Primer ens fa falta aconseguir dotació econòmica, els especialistes i un projecte. Tot això comporta un temps de burocracia interna en l'Ajuntament que és realment per a morir-se.
-Els artistes de la ciutat demanen des de fa temps un lloc de producció municipal. Pareix que la vostra disposició és fer-ho realitat, i així queda plasmat a la línia de treball de Fadrell. Quin és el primer pas a realitzar?
-Al Congrés d'Arts Escèniques, celebrat a principis d'anys, una de les primeres peticions que es feren fou tenir una programació estable, poder comptar amb les institucions i evidentment un espai de producció. Bé, doncs d'açò vam estar parlant prèviament al pacte amb els altres dos grups polítics i ho van veure viable. Ja he pensat en quin districte podria estar per qüestions socials, però si no és un que siga en un altre. El que està clar és que s'ha de fer entre tots, ja que jo no construïsc naus, no forma part de les meues competències. A més, tinc clar que ha de ser un projecte on es fomente la cultura des de dins, que siguen els mateixos artistes els que porten endavant eixe espai i que no siga un ajuntament el que els diga què han de fer, sinó que siguen ells els que diguen a la ciutat, tenim açò, veniu.
-Des de l’Ajuntament es continua assegurant que s’incorporarà Castelló al circuit nacional i internacional de les grans gires musicals. Tant de bo, segons vas expressar en aquest mitjà anteriorment, fa falta un lloc on poder programar concerts d’aquesta escala, degut que la Pèrgola no podria assumir-ho. Quines són doncs les possibilitats reials que es plantegen?
-La Pèrgola malauradament és un edifici situat dins d'un bé cultural que és el parc Ribalta, i trobar llicència per part de la conselleria per a executar qualsevol obra fins ara ha estat impossible, pel que fa als informes tècnics. A més, per a un gran concert, amb cabuda de mils i mils de persones, no és el lloc. A aquesta ciutat se li pot trobar un recinte en l'espai que s'utilitza per a fires, on hi ha moltíssima cabuda; també a la plaça de bous, on, a més a més, últimament es fan concerts; i es poden habilitar altres espais municipals, quan no es moleste, com són els camps de futbol. Ara bé, sempre que es programen aqueixos concerts jo pensaré evidentment en l'horari i la data per a no contraprogramar a les propostes privades. I clar, a mi també m'agradaria que vingueren els Rolling Stones. On està eixe promotor que vol apostar per fer un San Sebastián- Madrid- Castelló? Culturalment encara ens costa i queda molt de trajecte fins a arribar ací.
-Una de les grans prioritats de Cultura és el MUCC. Tant de bo, recuperar llocs històrics com el Castell Vell té un cost. Pot la regidoria fer front a projectes tan ambiciosos en quatre anys?
-Quan vam arribar a l'Ajuntament, Cultura no tenia una entitat ni la té ara tampoc, com puga tindre altres regidories perquè històricament l'ha tingut. No vaig a fer comparacions, perquè totes són importants i en benefici de la ciutadania. Ara bé, en Cultura no sols ha faltat un projecte potent, sinó braços que executen eixe projecte. Una estructura humana que ajude a dur a terme un projecte com per exemple el MUCC. Per tant, el primer repte que em fique, juntament amb la resta del govern, és que totes les regidories tinguen una millor estructura per a poder prendre decisions i desenvolupar projectes. Així cultura podria ser el que hauria de ser, la base de tota decisió que enriquisca la democràcia interna i social de la nostra ciutat.
-Les seues competències també són sobre Memòria Democràtica. Han trobat alguna solució per a la creu del Ribalta? Pot Diputació prestar alguna ajuda?
-Sí que m'ha comunicat la diputada de Cultura, Ruth Sanz, que volen col·laborar en les exhumacions de les restes franquistes, però en la creu del Ribalta no ens poden ajudar perquè és una matèria que està judicialitzada. Nosaltres el que tenim clar és que farem complir la llei i si la llei diu que un moment d'exaltació franquista no pot estar exhibir-se en un espai públic, això ho complirem.
Pel que fa a la nova diputada, compartim molts objectius. Des que ens vam veure va mostrar la seua disposició de conveniar certes activitats amb la ciutat de Castelló, degut que creu que la Diputació ha d'estar present a la ciutat com ho estava fa molts anys i no com va deixar de fer-ho al canviar l'ajuntament de color. Per tant, sí que hi ha una conjuntura per la qual caminarem junts.
-L’últim Baròmetre sobre l’hàbit de lectura a la Comunitat Valenciana assenyalava que aquesta pràctica ha augmentat 9 punts des de 2010. Al mateix temps, a la ciutat es vol crear una nova biblioteca i modernitzar la municipal. És conseqüència directa d'aquestes dades més esperançadores per al sector?
-Sols tenim una biblioteca al carrer Major i és un espai petit i molt antiquat per als 180 mil habitants que som. Hi ha també diferents sales de lectura repartides per diferents districtes, però som conscients que aquesta no és la xarxa ni la biblioteca que Castelló mereix tindre. Una altra vegada he d'apel·lar a la transversalitat d'aquestes decisions. Jo tinc tota la voluntat, però fa falta moltíssima inversió. La ciutat requereix una biblioteca del segle XXI que no sols siga un lloc en prestatgeries i on fas una vegada a la setmana foment a la lectura als infants, sinó un lloc social on estar sí o sí per a parlar de cultura, de cinema o de l'últim llibre que ha eixit. Que la gent llisca de veritat, no és només una o dues fires a l'any, ha de ser que s'involucre tota la comunitat educativa. Eixa és la nostra aposta i en quatre anys tractarem que siga realitat, en un any no es pot engegar.
"no ha pogut tindre cabuda eixa persona que hauria de treballar per al menador"
-Es continua treballant en la creació d’una plantilla pròpia per al Menador?
-No ha pogut tindre cabuda eixa persona que hauria de treballar per al Menador, perquè és complicat administrativament eixa figura. O treballa per a l'Ajuntament o per a la universitat, i les dues institucions tenen problemes en les seus RPT. En el conveni que signàrem a maig sí que es parla de despeses bàsiques com el manteniment, la neteja, la persona que està a la sala de conferències quan hi ha algun acte, però en tema de recursos humans tenim molt a fer. I al Menador per descomptat que faria falta personal propi si el que volem és tindre dins activitats culturals.
-Pot realment Castelló convertir-se en una Capital Europa de la Cultura?
-Perquè Castelló puga ser capitalitat cultural -no sé si de la província, de l'estat, de les comarques del nord o d'Europa- primer ha de tenir una estructura humana real i un pressupost. El projecte s'està desenvolupant conjuntament amb l'UJI gràcies a la Càtedra Ciutat de Castelló on es treballa un Pla Estratègic Cultural. Sabem el Castelló que volem i ara ho volem per escrit i en la col·laboració de tota la ciutadania. Abans de ser capital s'han de posar els fonaments necessaris de l'estructura i trobar els espais per a desenvolupar-la. Sense personal o espais, Castelló no podrà ser mai capitalitat de res.
