Página del periodista
Toni Sabater
diciembre
noviembre
octubre
septiembre
julio
Alemany per llengua, francés per vocació i jueu per herència
Heinrich Heine o el drama de la identitat: alemany, francés i jueu
Por
-
Un dels mites fundacionals del romanticisme europeu l’encarna la figura d’Heinrich Heine (1797-1856). Alemany per llengua, francés per vocació i jueu per herència familiar, les diferents relacions culturals i lingüístiques que establirà amb el seu entorn patiran sempre l’estigma de les contradiccions que eixa triple condició implicava, i que eren en realitat un episodi més de la lluita per les identitats que sacsejà apassionadament les consciències de les elits del seu temps
junio
mayo
abril
marzo
febrero
diciembre
'PORQUE YA NO QUEDA TIEMPO'
L’ombra de Lou Reed i el temps que encara té Rafa Cervera
Por
-
L’estret àmbit de la crítica periodística musical, tot i que siga d’alta qualitat, és un espai probablement massa reduït per a determinats autors. De fet, quan l’ofici (l’ofici d’escriure, al remat) s’exercix amb tenacitat, talent i verdader interés, la dimensió estrictament literària guanya pes d’una manera progressiva, s’obrin nous horitzons i derivacions artístiques i s’acaba per destil·lar el suc dolç i madur del raïm en el final dels estius. Temps de verema
noviembre
octubre
Vivant Denon
El plaer discret i intens de viure
Por
-
La figura de Dominique Vivant Denon (1747-1825) és una de les més fascinants de la cultura francesa que cavalca entre els segles XVIII i XIX. Dibuixant, gravador, escriptor, diplomàtic, llibertí, col·leccionista d’art, museògraf o viatger, va servir als tres últims reis de França, a la Revolució i a Napoleó. I gràcies a la seua prudència i discreció és probablement el millor representant de l’essència del seu temps convuls
septiembre
junio
mayo
abril
marzo
febrero
diciembre
noviembre
octubre
septiembre
junio
mayo
ELS LLIBRES A ITÀLIA
Els dies en flames de Giangiacomo Feltrinelli
Por
-
Per als que tenim el bon costum de peregrinar a Itàlia a la menor ocasió, un dels temples tan ineludibles com habituals són les llibreries. I una de les estampes més estimades –en mig d’eixa repetició tan indignant com avorrida de franquícies internacionals– és la visió del rètol de fons roig i lletres blanques que anuncia la presència d’allò que hem convertit en la llibreria italiana per antonomàsia: la Feltrinelli
abril
marzo
una sensació voluntariosa de final
Oblidar Palerm
Por
-
En el centre històric de la capital de Sicília, molt a prop del mític Teatro Massimo i de la seua catedral orientalitzant i quasi mil.lenària, s’alça travessant els segles el Grand Hotel et des Palmes, com una nau encallada en el cor d’una ciutat tan fascinant com decadent, en què la presència de visitants il.lustres (escriptors, artistes o mafiosos) és només una de les seues infinites i possibles històries
febrero
GASTRONOMIA VALENCIANA
La paella: història i memòria sentimental
Por
-
La recent aparició d’El llibre daurat, obra de Josep Piera, suposa la consecució d’una fita de pretensions definitòries i totalitzadores, un referent en la genealogia de la paella que romandrà en el temps amb els seus elements desmitificadors. I també, paradoxalment, creant una nova mítica: la de la realitat i l’orgull raonat dels nostres veritables mèrits, de la nostra manera de cuinar i viure
diciembre
TOT EL QUE HA VINGUT D'alexandria
Kavafis, Forster, Durrell. Les lletres de la nostàlgia alexandrina
Por
-
La vinculació de la ciutat d’Alexandria amb les lletres és antiga, però serien tres escriptors –el grec Konstantin Kavafis i els anglesos E. M. Forster i Lawrence Durrell– els qui, entre la segona mitat del segle XIX i la primera del XX, vincularien la seua obra amb la memòria literària de la ciutat d’una manera irrevocable i definitiva
noviembre
