Edició 155
Quan entrevistem a Bárbara Blasco (València, 1972) està a punt d’entrar en màquines la tercera edició de Dicen los síntomas, novel·la amb què obtingué el premi Tusquets el passat mes de setembre. Autora de Suerte (2013) i La memoria del alambre (2018) en l’editorial valenciana Contrabando
Els tracis amaven tres coses en el món: el vi, l’or i els cavalls. No necessàriament en este orde. No està massa clar què és Tràcia: un país, una cultura, un imperi, un agregat de tribus amb una llengua comuna, una nació, una civilització… Què va ser, hauríem de dir. Tràcia va ser esborrada del mapa. Trossejada primer i, en acabant, els tracis assimilats. Hui és el topònim, sense entitat política, de la part europea de Turquia: Tràcia oriental, un recurs semàntic, d’èpiques connotacions, per a referir-se a cinc províncies. També és el nom de la regió més al nord-est de Grècia.
Com seria València sense els elements més emblemàtics de Goerlich? I com seria si no se n'hagueren derrocat alguns?
El noruec Morten A. Strøksnes ha escrit un llibre tan colpidor com inclassificable. Pretén ser un assaig sense els corsets metodològics que exigix el gènere i per això li dona forma de novel·la, però potser està també massa llunt del concepte canònic de la novel·la. L’obra ens parla d’amistats refermades a bord, vora mar o en silenci, ens regala un calidoscopi d’escenaris àrtics, ens convida a reflexionar sobre qui són els monstres, marins o no, i al remat esdevé l’enèsim crit d’auxili dels oceans. Tot això des de l’obsessió malaltissa per capturar un tauró boreal. El còctel resultant és deliciós
