CASTELLÓ. Lluïsa Penella Pons no recorda amb exactitud el moment en el qual va començar a pintar murals: fou sobre 2018, estima. Ara bé, el que si sap amb certesa és que la base del seu treball sempre ha estat inspirada en aspectes del territori. Per a les seues creacions, la valenciana es nodreix de mapes o directament de la fauna o flora autòctona que la rodeja. Qüestions culturals o etnològiques que tenen a veure amb el lloc on està treballant.
Des de la carrera, quan estudiava Belles Arts a la Universitat Politècnica de València, es va centrar en el territori i prompte va fer un pas més enllà decantant-se pel camp de l'art públic. En aquest sentit, el més fàcil era que acabara passant-se als murals, "ja que és la forma més democràtica de l'art", afirma la mateixa. "Els murals possibiliten que la gent puga accedir a l'art sense haver de desplaçar-se a un museu", afegeix.
Partint d'aquí, a Lluïsa li agrada centrar-se en elements quotidians, als quals no prestem de normal atenció, perquè puga'm així posar-los en valor.
Com a veïna de Catarroja, una de les accions més significatives que ha fet ha sigut pintar en la plaça Llotgeta un mural on es poden veure dotze ocells inquilins del parc natural de l'Albufera, el qual compta amb un dels conjunts de flora i fauna més valuosos no sols del territori valencià, sinó del país. En aquest sentit, es poden veure exemplars com el gall de canyar, la garseta blanca o el collverd. "És una forma de dir-te; recorda que això és nostre, perquè ho podem perdre. La situació a l'Albufera ha anat millorant, però encara queda", explica Penella. El parc natural de València ha estat durant molt de temps en perill per la seua preocupant conservació. La crisi ambiental i la falta d'aigua que rep el llac, ha afectat la seua biodiversitat.
D'altra banda, també en el port de Catarroja va pintar un mural on es posen en valor les tradicions més arrelades a la localitat com la vela llatina i la pesca, on apareixen els diferents aparells que es gastaven (alguns encara es gasten hui en dia) per a treballar. Però a més, la valenciana ha deixat la seua empremta a Picassent, Alfafar i Palmera, municipi de la comarca de la Safor que es caracteritza per tenir un paisatge agrari, com molts altres valencians, dedicat al cultiu centenari de cítrics.
I recentment ha començat a pintar per Castelló. Concretament a Cervera del Mestre, un municipi del Baix Maestrat que compta amb poc més de 500 habitants. Allí, l'artista es va proposar visibilitzar i reivindicar la tasca de les dones recol·lectores d'olives. "És curiós com eren les dones les que recollien les olives i els homes les batien. Sempre hi ha hagut biaixos de gènere en funció de les professions", manifesta la pintora.
Un mural a l'Antic Escorxador de Fanzara
Amb tot, l'última parada de Lluïsa Penella ha sigut el MIAU, el Museu Inacabat d'Art Urbà de Fanzara, que com cada any convida a desenes de muralistes a deixar la seua petjada en les façanes del municipi castellonenc. En el seu cas, a la valenciana se li ha adjudicat el mur de l'Antic Escorxador Municipal.
"Quan aplegue a un lloc nou m'agrada informar-me dels seus costums i del seu cultiu. Com que he vist que les fogueres de Sant Antoni tenen molta importància al poble, he volgut representar aquest moment en la façana de l'escorxador. D'alguna manera mostra eixa paradoxa humana". La creadora parteix d'una imatge reial on es pot veure la foguera a la plaça del poble, amb els animals acompanyats dels seus humans, i decideix dur-la fins a eixe lloc que antigament era tan hostil per a aquests.
En definitiva, el que busca Penella és crear reflexió sobre el territori. "Els murals ens permeten donar-lo a conéixer i posar-lo en valor més enllà del que ja coneixíem. A Cervera del Mestre estan rodejats d'olivers, però i si aquests desaparegueren? Cal estimar el que tenim", conclou la creadora, qui agraeix la bona acollida que sempre ha tingut per part dels veïns i les veïnes dels municipis on ha treballat.
"La participació social ajuda als artistes a sentir-se legitimats per a intervenir l'espai públic, sobretot si com és el meu cas, existeix una voluntat de fer un art social i democràtic, amb una intenció didàctica que tot el món puga entendre". Les obres de la valenciana es fan a partir de la pintura plàstica. "És pintura, pinzell i brotxa. Res més. Treballe molt tradicionalment. A base de colors superposats i traguen tons". Una tècnica que, tant de bo, aporta un toc contemporani a la imatge final.
