Josep Nadal: "Els festivals de proximitat són una assegurança de vida per als grups en valencià"

CASTELLÓ. "Mentre hi haja salut, tindré ganes de cantar", afirma Josep Nadal. La música en valencià ha recuperat una de les seues veus més reivindicatives i combatents, la veu del que fora cantant de La Gossa Sorda. Després d'acomiadar-se dels escenaris i donar el salt a la política professional en l'any 2015 com a diputat a les Corts Valencianes per Compromís, l'artista de Pego ha tornat carregat de cançons de la mà d'un projecte que ha anomenat Pep de la Tona. Aquest, explica, és el seu "mal nom", però a més li serveix per a expandir el projecte a més gent. En efecte, no ha estat el músic gens sols, més aviat al contrari. Nadal ha tornat acompanyat d'Hèctor Peropadre (Aspencat) i de la cantant i teclista Cate Giorgi. Però a més, el seu primer àlbum, El temps de la Calor, compta amb les col·laboracions de Malifeta (Zoo), Jazzwoman, La Maria, Jonatan Penalba, Àlex Seguí i Ses. Un treball, produït i gravat per Mark Dasousa a Ondara, pel qual han passat moltes més artistes de l'escena.

El resultat, noves lletres que posen en el centre del disc la llengua, l'ecologisme, el turisme, una ciutat cansada i una Europa "rovellada". El cantant està, actualment, immers en una gira de presentació que el durà el 13 de juliol al Feslloc, el 19 del mateix mes a Gandia, el 14 d'agost a Ràfol d'Almúnia, el 17 del mateix mes a Morella i el dia 22 a La Font d'en Carròs. Sobre la seua tornada conversa Josep Nadal amb Castellón Plaza.

-Com està sent la tornada als escenaris?
-Estem molt contents. Tant de com ho ha rebut el públic, com de la interacció entre nosaltres. És de les primeres voltes que toquem junts. 

-Quin és el canvi més gran que has trobat des que marxares l'any 2015?
-No sabria exactament dir-te quins són els canvis més importants; han canviat les músiques i també la manera de consumir-les. Hi ha més festivals i macrofestivals. Però, en línies generals, ho afrontem igual que abans en La Gossa.

-I amb quin Josep Nadal es trobarà ara el públic?
-Jo em veig igual o semblant a com fa vuit anys. Una de les coses curioses quan començarem els assajos és que el temps semblava no haver passat. És una trampa pensar això, però sentia com si no haguera passat el temps.

-Creus que si no fora per la teua trajectòria a La Gossa Sorda, haguera sigut més complicat tornar a la música després de saltar a la política?
-Sí, supose que sí. Sobretot perquè ara fa dos mesos que va eixir el disc i hi ha concerts com el de l'Aplec de Penyagolosa que si no fora perquè em coneixen d'abans, haguera sigut difícil que em programaren. Sempre ens ajuda això i també que als concerts cantem alguna cançó de La Gossa per a implicar a la gent dins de l'espectacle. Evidentment eixa trajectòria m'ha ajudat, però també és cert que aquest projecte és totalment nou. Som gent nova, lletres noves i farà falta fer força.

-Has afirmat en entrevistes a altres mitjans que no descartes tornar més endavant a la política. Sents que t'ha quedat molt per fer?
-Bé, el que pense és que quan estàs en política hi ha gent que diu que no hi ha res a fer, que el sistema és molt difícil de canviar i això té part de veritat, però també m'he adonat que pràcticament a tots els vessants polítics es poden fer coses. Simplement, depén de l'actitud, de l'aprenentatge que tingues i de les ganes que tingues de canviar-les. Jo en vuit anys alguna cosa he aprés. No és que tinga ganes de tornar ara, però no ho rebutge totalment. A més, encara que no siga en política professional, en política continue com activista.

-A més, el projecte de Pep de la Tona et serveix per a continuar parlant del que no estàs d'acord. Quan començares a escriure aquestes lletres?
-Ja fa anys certament... supose que cap al 2017. M'he passat bastants anys de la vida política fent cançons com a hobby. És un avantatge crear amb temps i sense la pressió de tenir una gira i haver de canviar cada dos anys. Aquest disc s'ha fet a foc lent.

-T'ha inspirat molt, aleshores, la vida parlamentària?
-Per a alguna cançó sí, com 'Enlerta', que és la primera del disc. Però en general, supose que les hauria escrit igual. Una de les coses que em va inspirar prou va ser en pandèmia el fet d'estar molt de temps a la ciutat de València sense poder tornar al poble. Em va donar ganes de parlar de les zones rurals.

-A la nostra terra el tema del turisme està molt present. Tant que hi ha zones on sembla que s'ha descontrolat. D'això parles en 'Postals'...
-Aquesta cançó just naix arran d'una campanya de Turisme de Generalitat, del govern del Botànic. La campanya deia "No m'ensenyes més postals", evocant a un altre tipus de turisme, un turisme que es distanciava del que havia impulsat el PP sempre. Però amb el temps ens vam adonar que aquesta campanya tractava de resignificar el turisme i el que feia falta no era resignificar-lo, sinó que decaiguera. Eixa explicació és la que intente fer ara la cançó. Necessitem menys gent per a viure millor.

-Altra qüestió que tractes al disc és el de la col·lectivització. Demanes que siguem menys individuals i treballem en conjunt per millorar la societat. A què és deu aquest individualisme creixent?
-Crec que és una de les exigències de la societat capitalista. Cada volta s'exigeix més de nosaltres. Se'ns diu que som molt especials a nivell personal, el que és veritat, però les persones que tenen capacitat per a salvar-se individualment és perquè tenen pasta darrere, a més de salut clar. Però, en aquest cas, els diners són el que marquen la diferència. Els que no tenim un gran capital darrere, que som la majoria de les persones, sols tenim una manera de salvar-nos i és a escala col·lectiva.

-L'escena valenciana va tota d'una?
-Sí, tot i que pense que estem en una situació delicada i hi ha un canvi generacional que està fent les coses diferents, no vol dir que ho faça pitjor, però és cert que aquest canvi coincideix també en un moment de canvi polític en el qual hi ha una guerra declarada contra la nostra llengua i contra la gent que fa cultura en valencià. Això pot ser molt perillós per al futur musical i necessitem afrontar-ho amb força. Jo, en qualsevol cas, soc optimista.

-En quins grups t'has refugiat tu durant aquests anys?
-He tingut un moment de no escoltar molta música i recuperar el temps perdut, però pensant en grups de per ací que més he escoltat segurament siga Smoking Souls, El Diluvi i un grup de Catalunya que he descobert recenment i és diu The Anti-Paktiks. 

-Amb Pep de la Tona estàs molt acompanyat. D'ahí que hages decidit no presentar-te sols com Josep Nadal?
-Sí, tenia clar que tot i que són les meues cançons i és un projecte meu, no volia que fora individual, perquè va en contra del que parlàvem abans, de reivindicar les coses col·lectives. Un camí del mig és Pep de la Tona, que és a més el meu mal nom, el de ma casa i el del meu avi. A banda de ser, també, el nom d'un dels bandolers més famosos de la Marina Alta al segle XIX. És un nom a mig camí entre el significat individual i col·lectiu. Això m'ha permés incorporar a Hèctor d'Aspencat i molta més gent. La filosofia era eixa, en efecte. Tornar a casa després de vuit anys i buscar als amics. Al final he marejat a més de 30 persones.

-Bandes que arriben i altres que diuen adeu... Li desitges a aquest projecte molta música?
-Sí, la idea és que estiga molt de temps. Jo vull anar tocant i fent música. El qual no vol dir que estiga a tot gas tota la vida, però mentre hi haja salut, tindré ganes sempre de cantar.

-La majoria dels concerts que tens programats són en xicotets festivals o jornades culturals. És la principal via d'exhibició de la música valenciana?
-Sí, són una assegurança de vida per a grups com nosaltres que cantem en llengua minoritària. Ens agrada reivindicar la música de proximitat. Si ens crida un macrofestival i paguen el que volem direm que si, perquè hem de treballar, però està bé fer valdre els concerts de proximitat. Les nits de rocks que s'han fet sempre des dels ajuntaments i els festivals més menudets, amb els quals ens sentim més identificats. Ara acabem de tocar en l'Aplec de Penyagolosa i és un projecte que va confiar en nosaltres fins i tot desde la primera cançò.