Les braves del Bar Ricardo, 'l'àngel exterminador' de València - Paula Pons

Jo no sé si són o no són les més bones -m'espanten les sentències categòriques, millor que cadascun decidisca què és el millor per a u mateix-, però el que tinc clar és que són superiors. Que són els Beatles, els Rolling i Bob Dylan junts; Maradona, Jordan i Rafa Nadal; les top models dels 90 -Cindy, Claudia, Elle, Linda i Naomi- en la mateixa habitació, però bé d'oli i pebre roig. I és impossible no demanar-les. Encara que no vullgues demanar-les, les demanes. Pot ser que eixe dia preferisques unes gambes, unes cigales i mitja dotzena d'ostres. Però les braves del Ricardo sempre cauen. Són com L'àngel exterminador de Buñuel. Hi ha una força totpoderosa que t'obliga a demanar-les. Bé, en realitat, és que estan collonudes. No hi ha cap altre secret.

Em conta Richard -el segon Ricardo de la saga-, actualment al capdavant del bar, que la recepta la van anar perfeccionant amb els anys. Veent el que es feia. Primer amb tomaca. Debatent si li posaven o no allioli, fins que van pegar en el clau i la manera de preparar-les s'ha mantingut intacta des de ja fa algunes dècades. I molts altes bars li han retut homenatge. Cada setmana ixen de cuina 240 quilos de creïlles.

Fa poc que el Bar Ricardo ha fet 75 anys regalant-nos alegries, i s'ho mereixen tot perquè quan algú fa les coses amb tant d'esforç, amor i humilitat com esta família, només que els poden passar coses bones. Tant de bo esta barra i esta manera d'entendre l'hostaleria duren 750 anys més!