Fotos: Ajuntament de Vila-realVILA-REAL. José Pla Pitarch, casat i amb quatre fills, va ser assassinat el 16 d'agost de 1939 a Vila-real, represaliat pel franquisme. El seu cos va romandre tres dies amb les seues nits estés al carrer. Hui, 84 anys després, la seua família podrà posar fi al calvari de localitzar les seues restes i donar-los sepultura.
La regidora de Memòria Democràtica, Sabina Escrig, acompanyada de l'arqueòleg d’Arqueoantro Miguel Mesquida, ha anunciat aquest matí l'exhumació de les restes que guarda la fossa comuna del Cementeri Municipal; una primera fase dels treballs que permetran localitzar i identificar les restes de Pla, a instàncies de la família. La seua neta, Encarna Pérez, explica que només vol "poder agafar les seues restes i posar-los al costat de la seua dona, que està esperant-lo fa molts anys. Això és l'única cosa que demane. És la meua felicitat". Al costat d’Encarna, Luis, nebot de Pla, i la portaveu de Compromís, Maria Fajardo, han participat en l'anunci de l'exhumació.
“Hui fem un acte per la memòria, la justícia, la dignitat i la reparació. Però també per una cosa tan bàsica com és complir la llei. A diferència del Partit Popular, segrestat per l'extrema dreta, que es manifesta contra una llei que no existeix mentre incompleix la Constitució i la Llei de memòria històrica”, lamenta Escrig. “Vull recordar especialment la frase de Julia Conesa, una de les 13 Roses: Que el meu nom no s'esborre en la història. Perquè no podem oblidar a totes aquelles persones que van ser assassinades per pensar diferent ni aquelles que, encara hui, estan en fosses comunes, en cunetes o en lloc desconegut. Sota una terra que tapa les vergonyes d'anys d'oblit per part de les administracions”, assenyala la regidora.
“Per memòria, per a recordar a les persones mortes, assassinades i desaparegudes; per justícia, per als represaliats i les seues famílies; per dignitat, per a poder donar-los un comiat i sepultura dignes; per reparació del sofriment de tantes i tantes famílies que tenen dret a elaborar un dol i acomiadar-se dels seus éssers estimats. Per tot això, hui fem un pas importantíssim amb l'inici de la primera fase per a la localització de les restes de José Pla”, agrega Escrig.
En aquesta línia, la regidora de Memòria Democràtica ha volgut agrair de manera molt especial la paciència dels familiars, que van iniciar el procés administratiu fa quasi quatre anys. “No es tracta de venjança, com diuen alguns, sinó simplement de dignitat. I no sols per als republicans i represaliats pel franquisme, ja que, probablement, en la fossa del Cementeri Municipal trobarem també soldats que van morir en la guerra de tots dos bàndols”, puntualitza.
Per a fer possible aquesta primera fase, l'Ajuntament ha formalitzat un contracte de 16.900 euros amb l'associació especialitzada Arqueoantro que, passada la festivitat de Tots els Sants i després de la investigació documental empresa per la família, iniciarà els treballs de camp. No serà fàcil. Explica Mesquida que la fossa de Vila-real és més bé una cripta on van ser traslladats “a manera d'ossera” les restes d'una fossa anterior. “Probablement, trobarem tant restes d'afusellats com de soldats, republicans i nacionals, i fins i tot pot ser que enterraments ordinaris.
Per això, és necessària aquesta primera fase per a l'exhumació i individualització de les restes, que remetrem al nostre laboratori de Madrid. Això ens permetrà saber quants cossos i represaliats guarda la cripta de Vila-real per a poder valorar la segona fase”, explica Mesquida. En aquesta segona fase, es procedirà a la identificació de les restes mitjançant proves genètiques i estudis biològics. Per a això, Escrig ha garantit el compromís de l'alcalde, José Benlloch, perquè els treballs d'identificació puguen finançar-se malgrat que “tot indica que la Generalitat deixarà de finançar aquests treballs”, adverteix Mesquida. “Per a l'alcalde i per a tot el govern local, poder reparar, donar justícia, dignitat i memòria per José Pla Pitarch és una prioritat”, conclou Escrig.
