Fotos: ANTONIO PRADASCASTELLÓ. Fa dos anys Castelló no tenia un museu propi. Ni tal sols era conèixedor de si tenia un patrimoni al qual rendir-li culte. I és que sempre se li havia dit que allà on ell estava no hi havia res que pagara la pena. Ara, un any i mig després, són tantes les possibilitats que té de créixer el Museu de la Ciutat de Castelló que al seu mateix equip li sembla difícil rendir conters. Hi ha moltes ambicions, somnis i projectes per a engegar, confessa l'encarregada de la seua direcció, Ana Meseguer. Tant de bo, com explica en el nostre encontre, és difícil encarregar-se d'espais emblemàtics com el Fadrí o el Refugi Antiaeri, mentre es fan obres de millora i rehabilitació al Castell Vell, s'impulsa un centre d'interpretació a Vinamargo i es creen itineraris culturals per arreu de la ciutat. Tot sense una seu fixa i amb un pressupost molt ajustat.
Cal recordar que el MUCC actua com una mena de paraigües que coordinada i empara altres seus culturals. Tant de bo, mentre el patrimoni castellonenc roman al seu lloc, el Museu de la Ciutat no té actualment un espai fixe des d'on actuar. Meseguer, qui coordina la totalitat del treball juntament amb Cultura, actua des d'un despatx ubicat a l'edifici del Menador. No obstant això, les ganes de continuar treballant amb una col·lecció tan viva, fa que entre els reptes més pròxims estiga crear un projecte museogràfic al voltat de la Torre de Sant Pere o la futura estrena d'una ruta basada en 'Dones Inmortals' de la ciutat.
-Com era Castelló abans d'obrir-se el Museu de la Ciutat i com és ara?
-Com un llenç en blanc amb moltíssimes possibilitats, gràcies al seu patrimoni ric. Em resultava sorprenent que molta gent diguera que Castelló no té res i jo, contràriament, trobava que té moltes coses. Es poden fer moltes accions amb recursos que ja teníem en marxa com per exemple el Fadrí, al que sols calia reformar, actualitzar i dotar-li d'un discurs més treballat i profund que investigara la part històrica. El MUCC és un museu i, per tant, ha de conservar i divulgar la nostra història perquè siga accessible i interessant per als visitants. El nostre treball mai acaba. La nostra idea és fer, entre d'altres, un projecte museogràfic de la Torre de Sant Pere. Ens agradaria desenvolupar-ho en el pròxim any, però no és segur.
"Castelló no podia tenir un museu convencional perquè el seu patrimoni està dispers"
-Ha estat implicada en el desenvolupament del projecte des del principi. Tenia clar en què volia convertir la xarxa cultural que suposa el MUCC?
-En principi no. A mi se'm va contractar per gestionar la col·lecció museogràfica d'Etnologia. Vaig començar fent un inventari, però després com dins del mateix contracte estava la creació del futur Museu de la Ciutat, vaig començar a investigar sobre les possibilitats d'aquest projecte. Una volta conegut l'escenari en el qual ens trobàvem, vaig parlar amb la direcció territorial de patrimoni per a veure quina era la seua idea. Doncs bé, vam arribar tots a la mateixa conclusió. Castelló té un patrimoni dispers, un patrimoni en potencial. Aleshores, el concepte de museu de la ciutat no podia ser com el d'altres ciutats que tenen una única seu central. Nosaltres necessitàvem alguna cosa diferent i d'aquí la idea de crear eixa xarxa de la qual sempre parlem per a referir-nos al MUCC.
Sí que volem que la futura seu central tinga les seues sales d'exposició, els seus tallers de restauració i els seus magatzems. Tot baix un discurs central i en harmonia amb les subseus com són el Fadrí, el Castell Vell o el Refugi. Ara el pròxim any esperem poder obrir Vinamargo.
-Com ha sigut impulsar el projecte sense una seu fixa on treballar?
-Necessites molta energia. És més fàcil gestionar un museu amb un sol edifici que un museu amb tantes seus. Això ja és de pura lògica, perquè la seua estructura és molt més complexa. Dona molta més feina i, per tant, necessites molt més personal. La nostra cara visible són les ordenances que són els qui informen i reben a la gent. Però a més, està el manteniment. Nosaltres tractem el territori com si fóra un museu i això ajuda a fer valdre i conservar el patrimoni allí on està. A més, manejar als nostres visitants dins de Castelló també és beneficiós per a l'economia.
Si dintre de 15 anys tenim el MUCC tal com està previst en el pla museològic, podrem tindre vuit seus, juntament amb la central. Per tant, valdrà la pena.
-Pareix que la seu central s'ubicarà a l'Antic acil. Es contemplaven altres llocs per a instal·lar el museu?
-El primer any que vaig estar treballant en el projecte museològic vaig visitar diferents edificis: Tetuán, que es va descartar de seguida, o la Casa de la Cultura, que és un lloc fantàstic però se'ns quedava menut. Com que estem pensant en els pròxims 15 anys, necessitem grans magatzems i hauríem de tenir un taller de restauració. A més, en el moment que siga'm un museu reconegut podem demanar que aquelles peces arqueològiques que s'hi han trobat, per exemple, al Castell Vell o a Vinamargo, vinguen al nostre museu perquè ja tindrem unes bones condicions.
D'aquesta manera, l'asil és l'espai, tant pel lloc on està com per les seues característiques, idoni. Aquest permetrà que hi haja sales d'exposició i un centre de documentació. A més, és suficientment gran i flexible perquè càpiguen altres entitats. Té patis interiors per a poder exposar a l'aire lliure i fins i tot l'entrada a un refugi. És molt curtet perquè era el que estava a l'avinguda del Mar i en fer-se el pàrquing es va tapar, però ací està el que queda.
-Quins terminis es manegen per a crear l'ens?
-En el moment que ens diguen que disposem d'aquest edifici, llavors començarem. Però cal fer primer un estudi de necessitats del museu i posteriorment un projecte arquitectònic. Parlem doncs de molts anys.
-En cosa d'un any s'ha obert un refugi antiaeri i s'ha creat una ruta sobre la segona republicana. En una ciutat xicoteta com Castelló, ha costat especialment fer aquest pas?
-La veritat que tot el que hem fet ha tingut una rebuda espectacular. Tinc dades de visitants que assenyalen que el refugi en 2018 va tenir més de 18.000 visitants, però fins a juliol d'aquest any hem tingut quasi 11.000. Percebem eixe interés i pareix que la gent es queda satisfeta de veure que això ho té a Castelló.
-Tant ha sigut l'èxit que, ja abans d'eleccions, es va comunicar que s'obririen més refugis.
-No tenim res previst. Seria interessant, però també cal dir que obrir un refugi és un tema complex. Tot el que fem no és sols obrir seus, després s'ha de mantenir, tot ha d'estar impecable i si es trenca s'ha de reparar. Per a això s'ha de posar personal i clar, s'ha de redactar el projecte. M'encantaria tindre un altre refugi; jo tinc la idea de fer un sols de testimonis, en les seues veus, que tu pogueres sentir tots els testimonis de principi a final, al teu aire. I tenim eixes informacions gràcies al treball fantàstic que durant molts anys ha fet el grup de recerca històrica.
-Quin és el pressupost del MUCC actualment?
-200 mil euros i l'estirem molt. Sóc de les que prefereixen fer projectes sostenibles, tant en l'execució com durant el seu activament. Tots voldríem fer un museu amb cinc audiovisuals, que cada un costara 20.000 euros, però després això s'ha de mantenir. I si vas a un museu com a visitant, tot fet d'audiovisuals, on de les cinc et fallen tres peces, surts decebuda. A mi m'ha passat. Volem que les coses estiguen ben fetes.
-Recuperar emplaçaments històrics com es el Castell Vell té un cost. Pot, per tant, el MUCC fer front a totes les ambicions que hi ha al voltant d'ell?
-L'any que ve tenim programat seguir excavant al Castell Vell, però no volem tancar-ho al públic. Volem utilitzar eixe temps com a un recurs més per a ensenyar als visitats com es duen a terme aquests treballs i que puguen parlar amb els arqueòlegs. I clar, això fa que siga més car i complex. També ens agradaria fer-ho al Vinamargo, però ja veurem quan podrem. La qüestió és eixa, els recursos econòmics, perquè sí que tenim els mitjans tècnics. Ara estem treballant per a buscar finançament.
- També estan a punt d'estrenar una ruta sobre ‘Dons Imortals’.
-És un projecte molt bonic, perquè està fet pràcticament en la seua totalitat per dones. Volíem treure a la llum la vida d'aquestes dones en la història de Castelló, ja que als llibres d'història sempre llegim als hòmens. Amb tot això, hem volgut donar la imatge d'unes dones fortes i modernes, perquè en el seu temps eren molt transgressores. Eren lluitadores i algunes d'elles volien fins i tot estudiar. Així homenatgem a la primera farmacèutica.
-Alguna altra ruta que li agradaria especialment fer realitat?
-Les rutes són fonamentals per al MUCC. A mi m'agradaria també fer una sobre arquitectura modernista per Castelló, però són projectes de futur. El més positiu del nostre concepte de museu és que podem créixer amb temps perquè no estem limitats per un edifici.
-Si bé es coneixen les seues seus, encara hi ha molta gent que es pregunta què és el MUCC. Ha sigut suficient la promoció del projecte o hi ha un desinterés general per la creació de nous espais culturals?
-Ens fa falta fer més difusió i explicar-nos millor. Ara tenim la pàgina web, però tindríem que fer campanyes de publicitat i visibilitzar més el MUCC.
"El MUCC té molt a dir i un paper molt important en el posicionament turístic de la provincia"
-Quin paper vol ocupar el Museu de la Ciutat en el desenvolupament cultural de tota la província?
-El MUCC és un museu de la història de Castelló i està fet per a la gent de Castelló, però lògicament estem en una ciutat de costa i en una zona turística i el MUCC ha de ser un recurs cultural i turístic que ajude a la província. Aquest projecte té molt a dir i un paper molt important en el posicionament cultural.
- Li han arribat felicitacions d'altres agents culturals de la geografia valenciana?
-Ens feliciten sobretot pel refugi, però felicitacions més directes no.
-En els seus perfils públics el MUCC es fa ressò de notícies sobre memòria històrica d'altres ciutats de la geografia espanyola. És necessari crear una espècie de germanor amb altres centres patrimonials i històrics?
-Seria molt interessant crear xarxes. Arran de fer el projecte del refugi ens hem trobat amb visitats que segueixen eixe tipus d'elements, tal com refugis o trinxeres. Són persones capaces de viatjar pràcticament per tota Espanya per a veure-ho. És patrimoni sobre el qual hi ha molt d'interés.
-Si es poguera quedar amb un dels 'satèl·lits' que formen part del Mucc, quin seria?
-A mi em té el cor robat la ruta de 'Dones Immortals'. Ha sigut un projecte a més d'empoderament per a les dones que hem treballat en ell. Jo m'he sentit molt bé.
