Página del periodista

Áurea Ortiz Villeta

junio

mayo

cinema

La vaca, els bunyols i la deconstrucció minimalista del western

El western constituïx el relat mític de la fundació dels Estats Units d’Amèrica. I com tots els relats mítics és una barreja d’història i llegenda. La història és la de la conquesta d’un territori, d’est a oest, i tot allò que comporta: la creació de comunitats i el procés d’urbanització, la domesticació d’un paisatge salvatge i l’enfrontament del ser humà i la natura, la implantació de la llei i la lluita entre l’orde i el caos. La llegenda és la del pistolers, els duels a la porta del saloon, el justicier enfrontat al mal, les grans cavalcades per la planura i la conversió en mites de personatges i fets reals: OK Corral, Wyatt Earp, Davy Crockett, Jesse James, Billy the Kid, Calamity Jane, Butch Cassidy i Sundance Kid, Jerònim, Little Big Horn, Sitting Bull, Buffalo Bill...

abril

marzo

febrero

enero

diciembre

noviembre

octubre

septiembre

agosto

junio

mayo

abril

marzo

febrero

enero

diciembre

noviembre

octubre

septiembre

junio

cinema

Pot ser l'univers cinemàtic Marvel la gran novel·la americana?

Amb l’excusa de la recent mort de l’escriptor i editor de còmics Stan Lee, repassem la seua trajectòria i sobretot el seu llegat principal, l’Univers Marvel i la seu transcendència dins del conscient i de l’inconscient col·lectiu planetari, l’adopció de les seues criatures com a substituts de referents religiosos i fins i tot morals, o l’adaptació absoluta dels nous referents als criteris de rendibilitat

mayo

abril

marzo

lletraferit

Agnès Varda i l’alegria

Després de presentar Varda par Agnès en la darrera Berlinale, Agnès Varda ha anunciat que, als 90 anys, es retira del cinema per a dedicar-se a les instal·lacions artístiques. 90 anys que no li han impedit ser una cineasta imprescindible i de referència del segle XXI, encara que el nou mil·lenni l’agafara ja amb 71. I això que es dedica al documental, per dir-ho d’alguna manera. És difícil encaixar en una categoria les obres que ha fet des d’aquella pel·lícula insòlita que va ser Los espigadores y la espigadora (2000) i les que han vingut després: Los espigadores y la espigadora: dos años después (2002), Las playas de Agnès (2008), Caras y lugares (2017) i Varda par Agnès (2019). Tal vegada l’expressió “assaig audiovisual” seria més precisa

febrero

enero

diciembre

noviembre

octubre