Kike Parra

PLATO DE LA SEMANA

Alcachofas a la brasa con trufa del Alto Palancia en El Porvenir de Gaibiel

Por

• Kike Parra

 - 

La vida con alcachofas es mejor. De eso me enteré casi a los cuarenta. Así que, para ponerme al día, cuando voy a un restaurante donde tienen elaboraciones en las que despuntan estas hortalizas, pido un plato. Ya sé que no siempre se puede acertar. En El Porvenir, sí.

junio

història » baixar al fang

Marie Claire, ‘la Fàbrica’

Por

• Kike Parra

 - 

‘Quan es tanca una porta, se n’obri una altra’, diuen, però quina porta s’obri?

febrero

patrimoni » baixar al fang

Les cases caent als pobles

Por

• Kike Parra

 - 

Gent il·lusionada amb deixar la ciutat pel poble, com a opció vital. I polítiques que castiguen els habitants que resistixen en el món rural.

enero

PLATO DE LA SEMANA

Cassola d’Ares, en Restaurante el Coll (Ares del Maestrat)

Por

• Kike Parra Veïnat

 - 

Hay quienes la llaman cazuela y hay quienes la llaman olla. Quienes dicen que para invierno y quienes dicen que para el otoño. Yo digo que sí a todo, que me da lo mismo el nombre y la estación.

julio

Tener un pueblo en verano (y comer en él)

Menú completo: Viver y el arroz con longanizas y ajos tiernos de Milagros

Por

• Kike Parra Veïnat

 - 

Levantarse y acostarse. Plantar tomates y regarlos. Bañarse en el río y pasear. Cenar en la calle o en el bar. Beber agua fresca. ¿Por qué es tan fácil engancharse a la vida y las comidas del pueblo?

diciembre

pilota

Un trinquet qualsevol

Por

• Kike Parra

 - 

A vegades pots anar amb el teu fill a vore el passat. El meu em parla poc del seu passat, a penes alguna cosa que va ocórrer fa una setmana, perquè els fills són com cotxes amb el depòsit ple de gasolina. Van a tota velocitat i sense mirar arrere

mayo

Carrerferit

Nadadors de ciutat

Por

• Kike Parra

enero

POESIA I CIUTAT

Quan els poetes prenen els carrers

Por

• Kike Parra Veïnat

 - 

No hi ha moltes unions que m’esbalaïsquen tant com la que formen la poesia i la ciutat. La poesia parla de parts nostres que ens costa traure a passejar. Encara que hi ha carrers amb noms de poetes, hi solen haver pocs versos en els carrers. Hi ha bars on es reunixen els escriptors de poesia, però quasi mai els deixen traure fora la cervesa o les paraules, perquè les denúncies rimen malament amb quasi tot.

junio

ENTRE LLIBRES

'Tres Rosas Amarillas', la llibreria més bonica del món

Por

• Kike Parra