Foto: Damián LlorensCASTELLÓ. La Càtedra UNESCO de Filosofia per a la Pau de la Universitat Jaume I ha organitzat la jornada Gènere i Cultura de Pau: «Alternatives per a afrontar la violència sexual», coincidint amb el Dia Internacional de les Dones per la Pau i el Desarmament, amb l’objectiu de manifestar la importància de la inclusió del gènere en la construcció de les cultures de pau i les alternatives per a afrontar la violència sexual, des de diversos àmbits i disciplines.
L’acte ha comptat amb tres expertes en aquesta matèria, les quals han aportat un enfocament des d'un punt de vista de la cultura per a fer les paus i facilitar coneixements, eines i alternatives en afrontar-la.
La magistrada Mª Auxiliadora Díaz ha obert les ponències amb la intervenció «Els delictes contra la llibertat sexual en l’era del consentiment» on ha aportat un enfocament legislatiu de la violència sexual a Espanya. Ha començat compartint les dades actuals de la desigualtat i la violència sexual i ha comentat la necessitat que tot es considere agressió sexual i no distingir entre abús i agressió sexual. Ha revelat que s’ha tardat «quasi 10 anys a incorporar el concepte de violència sexual dins de l'ordenament jurídic espanyol perquè tot allò que sona a gènere molesta».
Seguidament, s’ha aproximat al concepte de consentiment i ha afirmat que «el nostre Tribunal Suprem amb caràcter previ a aquesta entrada en vigor de la llei ja parlava que l'agressió sexual dins de la parella, ex parella o en el matrimoni era constitutiu de delicte».
També ha explicat la situació de la Llei Orgànica de Garantia Integral de Llibertat Sexual, la qual ha diluït la seua essència; la incorporació de la incidència de les plataformes digitals en la Llei d'enjudiciament criminal, que autoritza als jutjats el bloqueig de contingut il·lícit; i els tipus de penes segons el Codi Penal: l’agressió sexual, la violació, els agreujaments i les agressions sexuals a menors de 16 anys.
Ha conclòs la seua intervenció amb un missatge clar: «quan les dones van als jutjats a dir que són víctimes de qualsevol delicte contra la llibertat sexual no són mentides». Cal «aplicar amb perspectiva de gènere la norma i que entre tots siguem molts menys tolerants amb la prostitució, amb la maternitat subrogada i amb la pornografia», ha afegit per finalitzar.
La segona ponència, sota el títol «La sexualitat humana com a oci desviat: ciber porno, porno robòtic i meta-porno», ha estat a càrrec de Myriam Herrera, professora titular de la Universidad de Sevilla, qui ha realitzat un recorregut sobre les raons que han conduït a l'actual societat pornificada, i les seues representacions desigualitàries de gènere, en el desbordat consum de porno i en l'aparició de noves formes de criminalitat sexual contra dones i xiquetes.
Ha revisat les connexions entre pornografia i violència i ha incidit en la imminent onada de pornografia en realitat virtual i les manifestacions criminals de nova generació, com la pornografia amb menors en viu o la dubtosa bio-ètica dels robots sexuals o els ninots infanto-morfs.
La jornada ha finalitzat amb la xarrada «Models de suport i assistència a víctimes de delictes sexuals» de María Morilla, assessora jurídica del Servei d'Assistència a les Víctimes en Andalusia (SAVA), coneixedora de primera mà de les successives reformes legislatives en matèria de la violència contra la dona, que ha comentat l'evolució de la sensibilitat en els jutjats en tots els operadors jurídics i policials.
En primer lloc, ha exposat els diversos models d’assistència a víctimes de violència sexual de la Unió Europea i ha recalcat que «hi ha països que no tenen un servei general d'assistència a víctimes com per exemple Itàlia». A continuació, s’ha centrat en Espanya, concretament en el SAVA, del qual ha mostrat el funcionament i les tasques que fa. Ha explicat que naix «de la preocupació de la victimització secundària de les dones víctimes de violència sexual» i que compta amb professionals de diverses disciplines.
A més, ha abordat les diferents actuacions de caràcter general que ofereix el servei, però també les actuacions tant de caràcter psicològic i jurídic, on entren les mesures de protecció i de caràcter social. També ha reflexionat sobre la importància de l’Estatut de la víctima del delicte, ja que suposa la primera regulació nacional d’obligatorietat d'avaluar individualment a cada víctima, passant «a tindre un paper protagonista i no sols d’objecte de reparació de danys», i posant el focus en què «la reparació de les víctimes del delicte comença per no fer més mal».
La ponent també ha explicat com realitzen l'assistència en la intervenció de les víctimes i fins i tot ha compartit casos de declaracions on l’ús de videoconferències o la Sala Gesell són molt útils. Finalment, ha assenyalat la importància del sistema VIOGEN, que permet un seguiment de la situació de la víctima per tota Espanya.
