Un viatge per l'urbanisme republicà de Castelló

CASTELLÓ. L'Espai Cultural Obert de la plaça de les Aules acull des d'aquesta vesprada l'exposició de fotografies Castelló Republicà, arquitectura i urbanisme 1931-1936 del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica, que podrà visitar-se fins al pròxim 26 de setembre. 

Les diputades de Memòria Històrica i Cultura, Tania Baños i Ruth Sanz, respectivament, han inaugurat aquesta vesprada l'exposició junt al president de la Diputació, José Martí, que ha posat en valor la mostra i ha assenyalat que "cal agrair la gran labor divulgadora i informativa que desenvolupa l'associació perquè la ciutadania tinga constància del que va ocórrer a Castelló en un període crucial de la seua història contemporània". 

Una etapa que "també va ser decisiva des del punt de vista de l'arquitectura i l'urbanisme, perquè va servir per a establir les bases del Castelló modern", ha afegit. La transformació, recorda Martí, va comptar amb l'impuls de l'alcalde Francisco González Chermà, qui va introduir en el desenvolupament urbanístic de la ciutat conceptes com a socialisme, municipalisme o cooperativisme.

Martí ha recordat que durant la Segona República es van finalitzar la seu de Correus en la plaça Tetuan o l'edifici Moruno del Grau, i es van construir el templet de la música del Parc Ribalta, l'edifici de la Cambra Agrària en l'avinguda Lidón, o les antigues oficines de Telefónica del carrer Ruiz Zorrilla. A més, es va construir la seu de la Guàrdia d'Assalt en la Ronda Magdalena, que fins a finals de 2010 va ser utilitzada com a Comissaria del Cos Nacional de Policia.

L'època de la Segona República va ser "un temps apassionant" en el qual es va presentar el projecte d'urbanització d'Horts dels Corders com a avinguda entre la plaça del Rei i la Ronda Millars i es va aprovar la urbanització de la Gran Via Tárrega Monteblanco.