El Consorci de Museus presenta en Castelló les noves obres d'art contemporani de la Generalitat

CASTELLÓ. El Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana ha presentat al Museu de Belles Arts de Castelló el nou conjunt d’obres adquirides per la Generalitat per a la seua Col·lecció d’Art Contemporani. L’exposició Art Contemporani de la Generalitat III reuneix les peces adquirides en 2019, amb una "presència equilibrada" d’artistes de Castelló, Alacant i València així com de dones i homes", segons asseguren des de l'administració. Es tracta d’artistes de diverses generacions i sensibilitats que aborden el procés de creació artística des de diferents plantejaments tècnics i estilístics, com la fotografia, la ‘performance’ o la instal·lació en diversos formats: audiovisual, escultòrica, sonora o multimèdia.

El director del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, José Luis Pérez Pont, acompanyat pel director territorial de l’Institut Valencià de Cultura de Castelló, Alfonso Ribes, ha presentat aquest dijous la mostra. A la presentació han assistit alguns dels artistes com Pablo Bellot, Isidro Blasco, Susana Guerrero, Enric Mestre, Rafaela Pareja, Massimo Pisani, Ana Sansano i Rubén Tortosa.

L’exposició que acull el Museu de Belles Arts de Castelló fins al pròxim 17 de gener, mostra 21 obres de 21 artistes que, segons Pérez Pont, “reflecteixen diferents modes de fer i, sobretot, de veure, d’enfrontar-nos a la realitat que ens és més pròxima, als nostres paisatges més pròxims, així com a les dinàmiques globals que marquen el nostre temps”.

El programa d’adquisició d’obres suma ja 73 obres d’art i una inversió total d’1.016.892 euros en tres anys. Per a fer front a la crisi generada per la pandèmia, per a aquest 2020 s’ha duplicat la inversió fins al mig milió d’euros.

Pérez Pont ha explicat que “es tracta d’una col·lecció  viva que no s’ha adquirit per a guardar-se en un magatzem sinó que, de la mà del Consorci de Museus es troba permanentment viatjant per diferents punts de la nostra geografia, vertebrant el territori, descentralitzant l’oferta cultural de les tres capitals i garantint l’accés a la cultura de tota la ciutadania”.

Obres

La instal·lació Solo a dos voces d’Isidro Blasco (Madrid, 1962, resident a Alacant) es mostra al hall del Museu i dona la benvinguda al visitant amb una peça homenatge a son pare, l’artista Arcadi Blasco. L'obra barreja l’arquitectura, la fotografia i l’escultura.

Ja a la sala es poden veure les peces Performance-Down d’Álvaro Terrones (Castelló, 1980), un conjunt de litografies que corresponen a accions artístiques documentades fotogràficament i estructurades com a seqüències poètiques, sorgides del diàleg sobre diversos aspectes de l’existència del vincle familiar amb la síndrome de Down. Munt d’Ana Sansano (Onda, 1973) pertany a la sèrie ‘Viaro’ en la qual l’artista reflexiona sobre el temps, la vida i com transitem per aquesta. El títol de l’obra Mantras III, d’Aurelia Masanet (Alcoi, 1955), fa referència a l’acte de doblegar i plegar diverses vegades, i arriba a establir un diàleg místic, silenciós, pacient i meditatiu amb el material, per a buscar transmetre equilibri i serenitat.

La Selecció de 31 originals. Els moments clau de la història  comptada en la novel·la gràfica ‘El día 3’ de Cristina Durán (València, 1970) és la història de la lluita contra el silenci, l’oblit i contra la mentida programada. El conjunt reuneix 31 planxes originals de la novel·la gràfica. La instal·lació sonora i visual Sínia/Sènia d’Edu Comelles (Barcelona, 1984, resident a València) explota la dimensió sonora d’un element del patrimoni rural, les sénies d’aigua, amb una successió de gravacions de so. Sin título d’Enric Mestre (Alboraia, 1936) és una proposta escultòrica de gres que reflexiona entorn de l’arquitectura.

En la seua instal·lació Paseo Y-19, Irene Grau (València, 1986) reflexiona sobre el fet de caminar com la primera ferramenta fonamental amb què mesurar el món i mesurar-se dins d’aquest. La proposta multimèdia de Jota Izquierdo (Castelló, 1972) Habitar la copia:  colonialidad analitza, a partir dels venedors coneguts com a manters, les tensions econòmiques i culturals entre nord i sud global. Máquina para juntar esquinas de Luisa Pastor (Alacant, 1977) és una instal·lació composta per 15 ‘collages’ en què hi ha representada la desarticulació formal d’una ‘màquina’ que invita l’espectador tant a la seua contemplació com a transitar a través seu.

 
Cubos formats. Políptico I de Lukas Ulmi (Lucerna, 1958, resident a València) planteja una reflexió sobre el  cub que es dibuixa en l’espai. El  cub s’estableix com una possibilitat desdibuixada i traçada amb fines  varetes de ferro que apareix  només en un punt. La participació de l’espectador, la cinètica i l’efecte visual són encara més definitòries. En la instal·lació El fin y la persistencia de Marla Jacarilla (Alcoi, 1980), la mort dels protagonistes de diverses novel·les (‘Madame Bovary’, ‘Un món feliç’, ‘Lolita’, ‘Crònica d’una mort anunciada’, ‘Les verges suïcides’, ‘Anna Karènina’, ‘La mort a Venècia’, ‘L’estranger’) es contraposa a la persistència de la literatura.

L’estructura S de Massimo Pisani (Mantova, 1958, resident a Alacant) és el resultat de l’equilibri entre tensions produïdes pels materials. Tota l’estructura està  travessada per un element en tensió que acaba en una botella química amb sofre. Estudio caminante de Pablo Bellot (Alacant, 1976) mostra en una tela la impossibilitat de la imatge i de l’antivisual com a reflex del moment contemporani i la desintegració de l’individu. Les esferes de Paco Martí (Castelló, 1956) és una sèrie de 6 fotografies que mostren el paisatge familiar i pròxim de l’autor. acompanya el seu passeig amb un element intrús, les esferes, que interactuen amb la imatge lúdicament, reforçant el sentit del joc.

Celda 148 de Patricia Gómez i María Jesús González (València, 1978) forma part del ‘Proyecto para cárcel abandonada’, una intervenció artística desenvolupada a l’antiga presó Model de València, amb el propòsit de rescatar i documentar la memòria impresa dels murs. Puig de Randa de Pepa López Poquet (Vilallonga, 1955) és una videoinstal·lació que té com referent analític el concepte d’el·lipsi cinematogràfica, amb la qual presenta una cadena de significants i suggeriments. Anatomías de Rafaela Pareja (Vinalesa, 1962) és una instal·lació composta per un conjunt de peces que generen un espai orgànic, on les incrustacions de porcellana produeixen diferents jocs de llums i ombres i creen un paisatge de blanc sobre blanc que investiga el món dels  sons.

20.000 pies de altura o la memoria ínfima de Rubén Tortosa (Moixent, 1964) és una instal·lació interactiva que ens transporta al viatge i trajecte representat en una acció en l’espai expositiu. Bata de cola. La salida de Susana Guerrero (Elx, 1972) és una peça realitzada teixint cables  reciclats de plàstic amb interior de coure. De la sèrie ‘La mare i el temps’ reflexiona sobre l’eixida del fill, el canvi del fet quotidià i el temps que ja no et pertany. Bleecker de Victòria Civera (Port de Sagunt, 1955) és una escultura i instal·lació en paret que és el reflex de la trajectòria de l’artista. En el seu treball, figuració i abstracció es barregen de manera lliure i expressiva.

A aquestes 21 peces que reuneix el Museu de Belles Arts de Castelló se suma l’obra The  end of  caresses. The  machine d’Eric Fort (Benifairó de les Valls, 1987), adquirida també en 2019, una instal·lació que presenta una gran volumetria que s’incorporarà a l’exposició en València.