X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información

CRÒNICA DEL FESTIVAL

Feslloc: bon rotllo i 'comboiet'

14/07/2019 - 

CASTELLÓ. A poc més de mitja hora de la capital, amagat entre les muntanyes que l'oculten i amb una carretera per arribar un poc angosta es troba Benlloc (sense H des de fa dos anys), el punt de referència estival per als amants de la música en valencià, gràcies al Feslloc.

Un festival que ja comença a entrar en el camí de l'adolescència amb la seua edició número 13. I que, lluny de pensar amb la mala sort o les supersticions, espera que siga un dels seus millors anys amb més de 10.000 assistents.

El nom del festival (FES LLOC) il·lustra a la perfecció com és aquell esdeveniment. I és que allí es fa lloc a tots i podies trobar-te des de xiquetes i xiquets ballant acompanyats dels seus pares, passant pels habituals que porten anant allí més de 10 anys, fins a gent amb ja una certa edat. La barreja intergeneracional que hi havia és una de les coses diferenciadores del Feslloc.

Amb el sol deixant d'asfixiar començaven els concerts i amb ells un recorregut per diversos estils musicals. Els encarregats d'encetar les actuacions foren Borriana Big Band. Les versions de cançons tan mítiques, com 'Camals Mullats' de la Gossa Sorda, la cançó popular 'Maria Rosa' o 'Que tinguem sort' de Lluís Llach, que va fer l'agrupació musical de la Plana Baixa provocaren que tots els presents no pararen de cantar ni un moment i que el valencianisme que corria per les seues venes s'elevara a la màxima potència.

La nit continuava amb Pupil.les. Les dues cantants d'aquest trio trencaven tots els estereotips associats al món del rap: dones, cantant en valencià i amb lletres feministes. Aquest grup ja fa un temps que composa versos que defenen la llibertat i la independència sexual de les dones, com les de les seues companyes de cartell Tremenda Jauría i que ara són molt comunes en el panorama musical mundial. Cal destacar que aquesta edició del Feslloc és la que compta amb un major nombre d'artistes femenines i és que el feminisme ha sigut una de les tres potes del manifest d'enguany.

El que imperava i es respirava en l'ambient durant tot el temps en Benlloc era el bon rotllo i el 'comboiet' per anar als concerts, fer-se una cervesa o visitar al veí del càmping.

Aquesta sensació s'allargava amb Tremenda Jauría. L'electrocumbia dels madrilenys feien moure els malucs dels festivalers. Un dels trets característics d'aquest grup és l'ús de l'auto-tune com un element musical més. L'auto-tune, eixa meravella del que fou pionera l'eterna Cher i que ara fa que, fins i tot, Leticia Sabatera cante 'bé' o almenys ho intente.

Un dels cantants i músics més volguts entre el públic valencià tornava per segon any consecutiu al Feslloc -Xavi Sarrià- acompanyat de la banda El Cor de la Fera. El vocalista de l'extint Obrint Pas portava l'ska i el rock valencià, que des de ja fa anys està consolidat dins de la música valenciana. I com no, interpretà les seues cançons més conegudes com 'La Flama'.

El plat fort de la nit fou La Fúmiga, que tancava la jornada. Els alzirenys aconseguiren que el recinte es quedara menut i és que les seues melodies xarangueres, amb els instruments vent-metall com a protagonistes, animaven a acostar-se a ballar a tots aquells que volien acabar la vetllada amb ritme.

Amb l'alba traient el cap, la música s'apagava i tots en processó tornaven a les seues tendes de campanya amb l'esperança de dormir unes poques hores fins que tornara la calor. Ho escolten? És el silenci (com diria cert polític espanyol). 

Noticias relacionadas

next