X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información

Centenari de la institució cultural senyera de Castelló

La Castellonenca digitalitza 100 anys de publicacions culturals

La Societat Castellonenca de Cultura compleix el primer centenari i crea una web on s'aplegarà la seua activitat i tots els números del seu emblemàtic 'Butlletí'

11/12/2019 - 

CASTELLÓ. Festina lente. Amb l’esperit d’aquest lema en llatí, que anima a afanyar-se lentament, a posar l’atenció als detalls, va néixer fa quasi un segle el Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura (SCC), l’obra emblemàtica d’una institució cultural sense ànim de lucre que té entre els seus objectius “la conservació, estudi i difusió dels valors artístics i culturals de les terres valencianes i en particular els de la província de Castelló i comarques afins, promovent i realitzant investigacions de qualsevol mena, fomentant i ajudant a la creativitat artística i literària”. Amb aquestes intencions, el reglament de la societat va ser presentat al Govern Civil un divendres 19 de desembre de 1919. Per fi, el dilluns 15 de març de 1920 tenia lloc la reunió constitutiva d’aquell col·lectiu de “sabuts”, el nom que el poble va atorgar des del principi a la Societat, presidida inicialment i fins 1944 pel professor y polític Salvador Guinot Vilar, alcalde de Castelló en dos períodes diferents i president de la Diputació.

Per a comprendre el significat que l’obra de la Castellonenca va tenir a Castelló des dels seus orígens, val a dir que l’any 1920, la ciutat comptava amb 34.457 habitants, la majoria d'ells dedicats a activitats relacionades amb l'agricultura. És inimaginable com podria reaccionar el grup fundador de la Societat, des de l’esmentat Guinot a Ricardo Carreres Balado, Juan Carbó Doménech, Lluís Revest Corzo i Ángel Sánchez Gozalbo, si algú els explicara que un segle després, el Butlletí de la SCC seria accessible des de qualsevol punt del món a través d’una máquina aleshores senzillament inconcebible. Tanmateix, això serà una realitat durant els primers mesos de 2020, com confirma l’actual presidenta de la Societat, Elena Sánchez Almela. A través del nou web, que ja ha començat a incorporar continguts, es podrà accedir a totes les edicions del Butlletí, l’òrgan imprès de la Societat, des del seu primer número publicat en 1920. Així mateix, també podran consultar-se en línia altres publicacions de la SCC, algunes de les quals ja estan disponibles per als seus visitants.

En l’actualitat, la Societat és una associació cultural vinculada al Consell Superior d’Investigacions Científiques a través de la Confederació Espanyola de Centres d’Estudis Locals (CECEL). Així, el CSIC manté la seua cobertura intel·lectual i científica sobre la Castellonenca, que manté així la seua activitat intel·lectual basada en la màxima qualitat i el rigor històric i científic. Tot, sense perdre el seu tarannà com a veu crítica de defensa del patrimoni cultural castellonenc, a través de les col·laboracions de rellevants intel·lectuals de les comarques castellonenques.

Una col·lecció única

Al marge d’altres publicacions puntuals, monografies i 20 col·leccions sobre temes diversos (des de l’Art a la Filologia, dels Clàssics Valencians als Estudis Econòmics, l’emblemàtic Butlletí s’ha publicat des de 1920 amb només una interrupció de cinc anys causada per la guerra civil i la immediata posguerra (1937-1942), de forma que ha esdevingut una de les publicacions més veteranes a la Comunitat Valenciana i a tota Espanya. Aquesta circumstància ha permès a la SCC un sistema d’intercanvi amb publicacions de tot el món, prova de la seua acceptació en tots els àmbits intel·lectuals. Com ha dit el filòleg mallorquí Albert Hauf, la tasca de la Castellonenca té l’empremta de “la persistència en el treball, la modèstia en la gestió i la voluntat ferma de transcendir el localisme, fent de la ciutat de la Plana una ciutat oberta a tots els moviments culturals”.

Hui, el Butlletí està dirigit per Ferran Olucha, director del Museu de Belles Arts de Castelló, i al seu Consell de Redacció participen l’esmentada Elena Sánchez Almela, presidenta de la SCC i directora de l’Arxiu Històric Municipal de Castelló; Lluis Gimeno Betí, de la Universitat Jaume I; Joan Mateu Bellés, de la Universitat de València; Artur Oliver Foix, del Servei d'Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques de la Diputació de Castelló i Eugeni Díaz Manteca, de l´Arxiu de la Diputació. Així mateix, el prestigi de la publicació ve garantit també pel Consell Assessor, amb Germà Colón Domènech, de la Universitat de Basilea-IEC i Fill Predilecte de Castelló; Antoni J. Pitarch, de la Universitat de Barcelona; Josep Ramon Magdalena Nomdedéu, de la Universitat de Barcelona; Pedro Barceló, de la Universitat de Potsdam i Vicent Roselló Verger, de la Universitat de València.

Fites històriques  

Entre Salvador Guinot (1920-1944) i la primera dona presidenta de la SCC, Elena Sánchez (2005-actualitat), hi han estat al capdavant Carlos González-Espresati Sánchez (1944-1971), Casimir Melià Tena (1971-1991) i José Sánchez Adell (1991-2005), noms il·lustres de la cultura castellonenca. Noms amb l’auctoritas obligada per a una entitat que va adquirir en 1920 la forma jurídica de societat per a sortejar qualsevol connotació d’activisme social, polític o religiós.

Entre altres fites de la seua història, la SCC va rebre l’any 1930 el premi de la Cambra Oficial del Llibre de Madrid a l'obra millor impresa pel Tombatossals de Josep Pascual Tirado. A més, ha vist la seua tasca reconeguda per la Medalla de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València en 1985, la Creu de Sant Jordi al mèrit cultural de la Generalitat de Catalunya en 1986 o el Premi Lluís Guarner de la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana en 1995, entre altres.  I a més de les innombrables conferències i altres actes públics de contingut cultural amb participació dels seus membres, cal recordar que la Societat ha estat amfitriona i organitzadora de congressos i esdeveniments culturals de relleu internacional com el Congres d'Història del País Valencia,  el V Centenari del Cisma d’Occident,  les diverses edicions dels cursos de Paleografia i Diplomàtica Benassal-Castelló, dirigits pel professor Josep Trenchs, etcètera. 

Un dels moments més significatius de la història de la Castellonenca fou, òbviament, la signatura a la seua seu (la casa Matutano del carrer Cavallers, actual Museu d’Etnologia) de les denominades ‘Normes de Castelló’ al mes de desembre de 1932, un document clau en el procés d'unificació ortogràfica del valencià i en la gestació del qual va tenir un paper determinant la SCC.

Cal recordar que des del moment de la seua fundació, la SCC va comptar amb el suport de la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Castelló, i fins 2012 va comptar amb una subvenció de la Fundació Caixa Castelló.

Fidels a l’esperit fundacional

En un solt que es va publicar amb caràcter previ a l’aparició del primer número del Butlletí, ja es recollia una declaració d’intencions a la qual la Societat ha estat fidel durant aquest primer segle de trajectòria: “con frecuencia, y con razón, se lamentan los gravísimos daños que la cultura padece en las comarcas apartadas de los grandes centros del movimiento científico”. Era la constatació, explica Elena Sánchez, que “allò que no es coneix és com si no existira”, un principi a partir del qual es va construir la SCC: “calia dotar de ferramentes comunes a tota la gent que compartia interessos i inquietuds”. Hui, la Societat compta amb uns 200 socis subscriptors, un règim d’intercanvi del Butlletí d’uns 160 exemplars, la qual cosa suposa la difusió de la informació de la Societat arreu del món.

En definitiva, la Castellonenca és hui, com ahir, la referència cultural obligada per a qualsevol tema relacionat amb la memòria històrica, l´art i l'arqueologia i altres que, en general, puguen afectar a la ciutadania de Castelló. El seu centenari és una ocasió immillorable per conèixer millor i ponderar amb justícia un treball fet amb la lentitud i cura pròpies de les tasques més exigents.

Noticias relacionadas

next