CASTELLÓ. Apologia torna a cantar després de la tempesta. Dos anys després d'estrenar-se com a banda i de veure com el seu debut quedava eclipsat per una pandèmia que ens va deixar a tots durant un llarg temps tancats a casa. Sense concerts, sense festa. No era, sense dubtes, aquest l'escenari que havien imaginat.
–"Va ser una putada molt gran. Érem un grup nou, però tot anava bé, havíem fet ja sis concerts i teníem tota la gira de primavera tancada. I pum aplega la pandèmia. Han sigut uns moments de molta frustració, però també podem dir que de riures i il·lusió. Vam començar a fer singles i al final ens vam posar a muntar el nou EP", esmenta Pablo Valle (baix i veus). Fou així com les ratxes de rellamps es van calmar i van donar pas a un temps de més llum.
La banda de Vila-real llançava el passat dimarts el seu segon disc d'estudi, al qual anomenaren, clar, Eterna Tempesta. Format per onze cançons, Apologia continua pel camí que encetaren en 2019. Al seu treball hi ha molt de rock, però també punk, hadcore i fins i tot pop. Una barreja d'estils que carreguen de melodia les seues lletres plenes de lluita, però també de reflexions. En 'Cauran' clamen contra el feixisme, en 'Essència' contra tots aquells que els han robat els somnis de la infantesa. Mentrestant, a 'L'illa' reflexionen sobre l'impacte i el perill de les xarxes socials'; en 'Canviarem la història' fan un pas al costat per a no repetir etapes passades i 'A dins del teu cor' converteix una conversa de matinada, en plena pandèmia, en un tema cantat a dos veus entre Valle i Laura Honrubia, de Maluks.
–"Se'ns encasella com a un grup reivindicatiu pel nostre estil de música i per moltes de les lletres que tenim, però simplement escrivim del que veiem i el que sentim. Sense cap filtre. El que pensem és el que ix plasmat a les cançons. Hi ha cançons d'amor, de com ha sigut dur una relació amb la doble dificultat de la pandèmia i el toc de queda. També clar, hi ha cançons de lluita. Sabíem en veure la crisi que ens venia damunt, que acabaríem pagant els de sempre".
Eterna tempesta va ser enregistrat en una masia a la comarca dels Ports sota el control a la taula i la mescla de Sam Ferrer, productor musical de Borriol conegut per treballar amb altres grups del panorama valencià com Smoking Souls, Auxili, Mafalda, La Raíz o Zoo. Així mateix, el disc ha sigut coproduït juntament amb Pedro Martínez, ànima de la mítica banda de punk rock El Ultimo Ke Zierre, qui ja es va encarregar de tirar endavant l'àlbum debut.
–"Si ens pregunten què diferencia aquest disc de l'anterior, diríem que aquest és més madur i està més treballat. Sona típic però és així. Bàsicament per l'equip que hem tingut. Pedro Martínez i Sam Ferrer ens han ajudat a presentar un disc molt treballat. Vam desmuntar l'estudi de Borriol i vam anar a una masia als Ports. Dues setmanes en les quals passàvem tot el dia fent el disc. Des de les vuit del matí fins a la una o les dues de la matinada. Buscant el so i tocant les cançons".
Però si una cosa defineix Eterna Tempesta són també les col·laboracions. No han estat sols els de Vila-real en aquesta transició que han fet entre el primer i el segon disc. A més de Laura, de Maluks, també queden enregistrades les veus de Marcos (Mafalda), El Feo (El Último Ke Zierre) i David (Vaire).
–I nosaltres ens preguntem, no es peca últimament a la indústria de fer massa col·laboracions?
–"Sí que hi ha un corrent entre la gent més famosa de fer col·laboracions per a sumar reproduccions, però no és el nostre cas. De fet, primer gravem el disc i una volta el tenim, veiem què ens demanen les cançons. Si alguna està oberta a la col·laboració i pensem en quines veus poden encaixar bé. Pel que fa a aquest disc, sabíem que a Marcos li agradava la nostra música i ens quadrava molt la seua veu. També El Feo és amic nostre del poble i un referent amb el qual ens hem criat, però creiem a més que era una oportunitat per a escoltar-lo en valencià, ja que ell acostuma a cantar en castellà. Respecte a David, Vaire és un grup emergent de La Marina que ens agrada molt, i amb Laura, és que és coautora del tema".
No són tantes les formacions de rock que com Apologia aposten per cantar en valencià. En efecte, pese a ser Castelló la província on més valencianoparlants hi ha, no existeixen tantes formacions que decideixen fer ús d'aquesta llengua als seus projectes musicals. Si bé en els últims anys han aparegut noms com els de Nereu i les Bèsties Marines, Malparlat, Aina Palmer o Esther, tots quatre formulen les seues propostes des d'altres estils.
–"Hi ha pocs grups de punk rock que facen música en valencià, però no és una cosa a la qual li prestem atenció ni ens preocupa. Més enllà de fer música en valencià, fem música i això va més enllà de les llengües. El nostre grup preferit és Berri Txarrak que canta en euskera. La música transmet unes emocions en les melodies que van, fins i tot, més enllà de la lletra".
Pel que fa a les seues referències, Apologia podria passar hores escoltant a grups com Berri Txarrak, Desakato i Obrint Pas. Però confessen que també altres artistes, amb estils més allunyats al seu, són inspiració. "Des de C. Tangana i Rosalia a altres grups valencians que, tal volta, tenen poc a veure amb nosaltres, com Auxili, Zoo o les nostres estimades Maluks", recalca Pablo Valle, qui juntament amb David Piñana (veus), Hèctor Nebot (bateria) i Alberto Ballerster (guitarra) donen sentit al grup.
Pese al poc de "suc" que van poder traure al seu debut, Apologia va aconseguir molt bona rebuda al seu àlbum, el qual va ser nominat com a millor disc de rock als premis Ovidi Montllor. Ara obrin nova etapa en un context que tampoc els ho està posant gens fàcil. Conten els de Vila-real que tenien una gira de presentació preparada, però són moltes les dates que els han caigut en les últimes setmanes. "La situació torna a ser molt delicada i estem reformulant la gira", afegeix Valle, qui no obstant això, assegura que molt prompte anunciaran dates. La tempesta està superada.
