CASTELLÓ. Dos planetes, Marina i Marina d'Or, porten en guerra més de tres-cents anys, perquè aquest segon va colonitzar un nou territori i va decidir batejar-lo amb un nom similar al primer. A més, va dedicar tots els seus esforços a atraure turistes d’altres planetes i no va tardar a convertir-se en un destí important dins de la galàxia. Un fet que va desembocar en tot un seguit de conflictes encara per resoldre. Marina i Marina d'Or, sols un pot quedar-se amb el nom i ser el guanyador de la història que Pau Beltran Salas ha creat. En Contes Antibiogràfics, el jove escriptor dona pas a un llibre de relats on tot pot passar.
Un monarca embogit que ordena bombardejar la universitat de Castelló, un capellà que conspira amb el govern municipal i la Guàrdia Civil o una ciutat secreta on li posen -atents- pinya a la fideuà. Com si no hi haguera prou amb el xoriç a la paella. Amb molt d'enginy, Salas ha dut més enllà les seues pròpies vivències, per a convertir-les en històries pròpies i independents. "Al final no podia ser una biografia únicament. Seria molt avorrit, la meua vida no ha donat per a tant", confessa el mateix.
Siga com siga, amb aquesta obra es va convertir en guanyador del XXIII Premi de Narrativa Breu ‘Josep Pascual Tirado', que entrega la Diputació de Castelló, amb la col·laboració d'Unària Edicions, la Federació Colles i la Llibreria Babel de Castelló. Ja editada, la presentarà el proper dia 9, a les 19h, en Babel.
Veure el llibre imprés ha sigut per a Pau Beltran el major dels plaers. I és que les històries que el conformen feia molt de temps existien al seu blog personal: A fer la mà. Allí es podien llegir lliurement, però ara que s'han imprés sembla que "són més reals". "No sé què té el format físic, que em fascina tant. Sé que és absurd, perquè el llibre ja fa temps que el vaig acabar, però és com si el paper el legitimara. Ho fa més autèntic".
A més d'això, mai pensava el castellonenc, qui ha estudiat Comunicació Audiovisual, que podia guanyar aquest guardó. Dies abans que es donara a conéixer el nom de la publicació premiada, escrivia un post al seu blog on reconeixia que no es podia desfer de la sensació de sentir-se un impostor. "Una oroneta no fa estiu, un llibre no em fa escriptor. O sí. No ho sé", començava dient Beltran. "He tornat a llegir aquest apunt de Carles Bellver, on reivindica l’amateurisme, i potser ara em sent un poc millor. Escriptor amateur, dibuixant amateur, artista 3D amateur, llaurador amateur… amb això ja em va bé a mi. Si faig les coses perquè m’agrada fer-les, no hauria de tindre cap motiu per a sentir-me un impostor. No hauria de ser tan difícil oblidar-me de què soc i què no soc, de si és merescut el premi o no, i gaudir del moment. Segurament, estic pegant-li massa voltes, però no estic acostumat a acabar les meues mampreses. I encara menys a rebre guardons".
Fa dos anys que l'autor de Contes Antibiogràfics es va animar a fer el pas de convertir tots els seus textos en un llibre de contes. Això si, pensava aquest que hauria d'autoeditar-se'l i que el públic lector seria més reduït, "amics i familiars, no esperava una cosa tan gran". Però Carles Bellver, company de feina i també escriptor, el va animar a presentar-se als premis 'Josep Pascual Tirado', convençut de la qualitat del seu contingut.
"La mateixa obra de Carles m'ha inspirat molt. També, Quim Monzó o Pere Calders. Sempre he llegit molt de relat curt, més que novel·la llarga", assenyala l'autor. Al seu llibre, cada història es pot llegir en independència. "El fil de totes elles són experiències mundanes. Però també en totes hi ha un poc de ficció, molt d'humor, així com elements que l'arrelen al territori".
A partir d'ací no sap Pere Beltran quin serà el seu futur com a escriptor, el que sap segur és que continuarà escrivint. És al cap i a la fi la seua manera de canalitzar totes les seues emocions. I si no és en un llibre a l'ús, serà al seu blog o als seus còmics, que també és creador.
En La por de la bèstia Anna Moner s’endinsa en la fosca ment d’un psicòpata
