Hoy es 14 de julio

a l'auditori de castelló

L'obra "silenciada" de Vicent Martín i Soler renaix en un concert

3/05/2023 - 

CASTELLÓ. Joan Enric Lluna impulsa des de fa anys un projecte de recuperació i reivindicació de l'obra de Vicent Martín i Soler, un reconegut compositor, coetani de Beethoven, Haydn i Mozart i el predilecte del públic europeu de l'època, i una de les més rellevants figures musicals de la segona meitat del segle XVIII, segons els experts. El músic valencià, clarinet solista de l'Orquestra de la Comunitat Valenciana, formació titular del Palau de les Arts, director i fundador de l'agrupació Moonwinds Simfònic i del Festival Internacional de Godella (València), treballa per a rescatar de l'oblit i difondre les seues composicions inèdites, especialment en la seua producció de ballet. 

Un treball que Lluna, al capdavant de Moonwinds, presentarà en un concert a l'Auditori i Palau de Congressos de Castelló el 16 de maig a les 19.30h. El projecte naix en col·laboració amb el Institut Valencià de Cultura de la Generalitat Valenciana amb el programa Un viatge a Nàpols, la música de dos ballets inèdits, en el qual abordaran una versió simfònica de La bella Arsene i El rapte de les savines.

La labor que desenvolupa el valencià, al costat d'investigadors i musicòlegs com Nieves Pascual i Robin Sansen, té com a objectiu “dignificar i potenciar la difusió de la seua música” tant en la seua edició com en la seua interpretació perquè “forme part de les programacions de teatre i sales de concert nacionals i internacionals”. Les accions planificades són la realització d'edicions crítiques sobre la base dels manuscrits, prenent decisions sobre l'orquestració, correcció d'errors i altres problemes purament musicològics; presentació en concert de les obres; enregistrament de les composicions; i en el cas dels ballets portar-los als teatres.

Lluna assegura que “sempre m'ha apassionat rescatar repertori oblidat, hi ha música fantàstica per descobrir i tenim l'obligació de recuperar aquest patrimoni musical i compartir-lo amb el públic”. Indica que aquesta és una constant, “ho he fet en el passat amb músics espanyols del segle XIX com Antonio Romero o Ramón Carnicer, i amb compositors en l'exili després de la Guerra Civil a Espanya: Julián Bautista, Salvador Bacarisse, Jesús Bal i Gai, Manuel Palau o Salvador Giner. I ara ho torne a fer amb un gran compositor com Martín i Soler, després de la publicació del disc Una cosa rara amb Moonwinds i el segell Harmonia Mundi, pel qual sent una especial connexió i del qual tenim molt a recuperar”. El músic subratlla que “el més important i el que em mou en aquest projecte és l'emoció de donar vida a una música que ha estat en silenci més de 200 anys”.

La investigadora Vera Fouter (Universitat d'Oviedo) assenyala que “el llegat compositiu del valencià engloba, a més d'una destacada producció lírica que està sent revalorada i redescoberta, més de 16 ballets, la majoria dels quals van ser compostos durant les seues estades a Itàlia i Rússia”. Fouter exposa que “desafortunadament, ni un sol d'ells ha sigut recuperat, tampoc s'han realitzat estudis exhaustius i rigorosos al respecte, ni formen part actualment del repertori internacional del ballet”, encara que sí que estan catalogats.

El projecte de Lluna, que compta amb la col·laboració de Miotta & Molière en la vessant editorial i de difusió, ha treballat amb els ballets La bella Arsene i El rapte de les savines de Martín i Soler tots dos escrits i estrenats entre 1780 i 1785 a Nàpols, on es van trobar els manuscrits a partir dels que s'ha realitzat una edició crítica. El rapte de les savines es va representar també a Pàdua i altres ciutats italianes, així com a Londres, on es conserva una versió per a piano.

La bella Arsene està també catalogada en el llistat d'obres representades a Sant Petersburg, on Martín i Soler va treballar, igual que a Nàpols, amb el gran coreògraf Charles Lepiq, un dels més rellevants del seu temps, i també al costat de Domenico Cimarosa, l'altre compositor al servei de la tsarina Catalina la Gran. En alguns articles dedicats a la història del ballet se cita a l'autor, i en particular a El rapte de les savines com a exemple del “ballet d’action”, la manera de fer ballet independent de l'òpera, i que va evolucionar a França, i després a Rússia, desembocant en els grans ballets del segle XIX i XX, en un procés en el qual el músic valencià va ser una peça clau.

Vicent Martín i Soler

Vicent Martín i Soler (València 1754 - Sant Petersburg 1806), conegut popularment Martini el Spagnolo, Martini il Valenziano o el Mozart valencià, va gaudir d'un gran prestigi internacional per les seues òperes i ballets. A Madrid, Nàpols, Viena, Sant Petersburg i Londres va tindre molt d'èxit, va compondre òperes sobre textos de Lorenzo da Ponte, un reconegut poeta i el llibretista italià de Mozart amb qui va entaular una gran amistat; la seua òpera Una cosa rara es va reposar 55 vegades en pocs anys i va ser un dels seus majors triomfs, i una melodia del primer acte va ser utilitzada pel compositor austríac en Don Giovanni.

La seua música, amb més de trenta òperes i més de 16 de ballets, va ser molt apreciada pel públic contemporani i monarques com Carles IV d'Espanya, Ferran IV de Nàpols, Josep II de l'Imperi Germànic i Catalina II de Rússia. Leonardo J. Waisman, investigador del Consell Nacional d'Investigacions Científiques i Tècniques de l'Argentina, apunta que “encara que Haydn, Mozart i Beethoven estaven vius i en plena producció, el predilecte de la majoria dels oients era el valencià Vicent Martín i Soler”. Va morir a Sant Petersburg sent tan conegut i popular com Mozart però la seua música va ser postergada fins a finals del segle XX.

Waisman destaca que “des de fa unes décadas, ha començat a emergir de l'oblit: diverses de les seues óperes han sigut publicades, representades en els més distingits teatres del món i gravades en discos i DVD. Així ha començat una revalorització del compositor espanyol que major fama europea va conquistar durant la seua vida”.

Per a Fouter “la seua abundant obra continúa plantejant nombroses incògnites, principalment les composicions concernents al període sanpetersburgués: la dificultat de recuperar les fonts primàries i secundàries, les confusions que apareixen en la bibliografia russa, així com les traves burocràtiques i polítiques han constituït grans obstacles en el camí dels musicòlegs que han intentat aprofundir en aquesta etapa de la seua vida i la seua carrera creativa”.

Joan Enric Lluna

El clarinetista i director Joan Enric Lluna

Joan Enric Lluna, en la seua faceta de director i solista-director, s'ha posat al capdavant de prestigioses orquestres com la Luzerne Festival Strings, Manchester Camerata, l'Orquestra de la Comunitat Valenciana (OCV) del Palau de les Arts, la Covent Garden Chamber Orchestra, la Kensington Chamber Orchestra de Londres, l'Orquestra de València, la Real Filharmona de Galícia o la Filharmònica de Màlaga i ADDA Simfònica d'Alacant, entre altres.

Com a solista ha actuat en els principals escenaris europeus, baix la direcció dels mestres Zubin Mehta, Gianandrea Noseda, Juanjo Mena, Neville Marriner... i en grups de cambra com els quartets Brodsky, Tòquio i Alexander o solistes com Lluís Claret, Tasmin Little i Josep Colom. És el primer clarinet de la OCV i de l'Orquestra de Cadaqués, de la qual és cofundador, ho va ser de la Bournemouth Sinfonietta entre els anys 1996 i 1999, i ha actuat amb formacions com la London Philarmonic i la Royal Philharmonic Orchestra, la Academy of St. Martin in the Fields i la Chamber Orchestra of Europe com primer clarinet convidat.

Moonwinds

La formació de vent, fundada en 2006, ha actuat en rellevants auditoris com Victoria and Albert Museum de Londres, Palau de la Música Catalana de Barcelona i el Palau de la Música de València; va ser grup resident en el Auditori de Barcelona en 2012-2013 i compta amb quatre treballs discogràfics, un dedicat a la transcripció de l'òpera Una cosa rara de Martín i Soler; dos a Mozart, Serenates i Gran Partita, una de les millors versions mai gravades, segons la premsa especialitzada; i Le jour de l’an a compositors espanyols exiliats.

Noticias relacionadas

next