CASTELLÓ. Un any ha passat des que la jove cantautora de Les Coves de Vinromà, Rosio Cano, publicara la seua primera cançó, 'La forma dels núvols'. Un tema d'amor sense complexitats, que es nota escrit amb molta estima. "Des del cor", com assenyala la mateixa artista. Instal·lada a València, on estudia Història de l'Art, la compositora ha acabat per publicar un total de cinc cançons que ha recopilat al seu primer EP Quimeres. Tot, "experiències i moments recollits amb el temps", afirma.
Somniava la jove en dedicar-se a la música, però, mai havia anat a cap conservatori ni cap escola. La seua experiència més propera a un "concert" fou quan tocava la guitarra al cor de l'església del poble. Però això no era prou. "No em permetia aprendre massa, així que vaig recórrer a YouTube on podia conéixer més acords i ritmes". Al temps, va començar a compartir les seues cançons i covers a les xarxes socials. Primordialment, temes en català i d'artistes amb les quals es sent reflectida, com Suu i la també castellonenca Esther. Igual que aquestes als seus inicis, Rosio Cano ha començat el seu camí sola i sense banda.
Quimeres va ser gravat al Ones Heat Estudio, en Valencià, però no ha comptat amb el recolzament de cap discogràfica. Com sol ocórrer, ha eixit a la llum gràcies al gran esforç de la cantant i també de diferents amistats, com el fotògraf valencià Julio Cebolla, qui es va encarregar de dirigir, produir i filmar el videoclip del seu primer single.
'Paraules amb verí' obri el disc per a parlar d'aquelles relacions que desprenen toxicitat. I no sols en la parella. Més aviat es refereix Cano a aquelles relacions d'amistats, o amb coneguts, que sense adonar-nos desprenen verí i ens fan mal. Una altra de les cançons més lentes del disc, 'Aquest Cercle', neix d'un moment on la jove no ho estava passant bé.
També, al seu poble li dedica 'Un jo mai mai', una història que va ocórrer a Les Coves de Vinromà, i la qual ha donat peu a un dels temes més romàntics del disc. "L'últim concert que he donat ha sigut ací, al poble, i m'ho vaig passar molt mal per veure a tanta gent coneguda mentre la cantava", confessa l'artista.
Amb tot, la part més reivindicativa es pot escoltar en 'Cridem'. "Els moviments socials són molt impotents. És necessari que la gent jove es mobilitze i estiga en sindicats. En el meu cas, estic en un sindicat de la Universitat de València i en un partit". Diu així la seua lletra:
"Ens han ensenyat que no ens podem enganyar.
Que totes les coses mai s'han de fer mal.
I és que ara veig l'error com l'aprenentatge.
El millor mestre que em podia educar.
I ja ens hem cansat de ser els que sempre s'amaguen.
I ja ens hem cansat i ara ja sols volem cridar.
I cridar ben fort que no estem gens alienats.
I cridar ben fot que sempre estaré al teu costat
I cridar ben fort que mai ens tombaran
I cridar més alt que fins ací hem arribat"
Sobre el futur, no està Rosio Cano massa preocupada. Com diu, les seus dues preocupacions ara mateix són acabar la carrera, "perquè m'agrada moltíssim", i fer concerts. A partir d'ací, espera poder continuar fent la seua música i en algun moment poder incorporar una banda o un músic que l'acompanye. "M'agrada la forma de treballar que tinc ara i mentre en continuen cridant per a actuar, tot va bé".
La jove cantautora estarà avui dissabte en Almenara actuant en el festival Nitrofoscka. Reconeix estar "espantada" per ser un festival de rock, però com sempre s'acompanyarà de la seua guitarra. "La meua cançó més ràpida va a un 4/4, però pot ser una experiència bonica. Soc una persona que en general no té vergonya, mai he tingut i els nervis de pujar a l'escenari prompte se'm passen".
Així mateix, tot i que s'autodefineix com a "nyonya", ja té en el calaix alguna cançó més moguda. "Justament l'altre dia vaig escriure una cançó molt diferent de les que tinc. Normalment, m'ix més de pressa escriure des de la tristesa, però aquell dia estava molt feliç i em va sortir un tema molt alegre i mogut".
Respecte al moment pel qual passa l'escena valenciana, creu Rosio Cano que "hi ha molta riquesa". "Cada volta hi ha més grups diferents. M'encanten La Fúmiga i Auxili, però és molt important la varietat quant a estils i també pel fet que tenim molta dona al panorama valencià". Una altra de les cantants que admira la castellonenca és precisament Jazzwoman. "El xic que em va gravar el disc és el seu guitarrista. Em va emocionar que li posara les cançons i em diguera personalment que li agradaven. És molt bonic coincidir amb artistes valencianes. Fa quatre anys no haguera pensat que podia treure la meua música i conéixer els meus referents." Després del concert a Almenara, i d'una petita gira aquest estiu, la castellonenca farà una aturada per a continuar component.
