Un arxiu rescata la memòria de les arts de carrer

CASTELLÓ. Mirar al passat és important per a veure què s'ha perdut i què s'ha guanyat amb els anys. En 1983 el teatre ressuscitava en Espanya i com a conseqüència aparegueren una gran quantitat de companyies escèniques. Tot i això, el gran 'boom' va tenir lloc en els 90, quan esdeveniments com els Jocs Olímpics de Barcelona o l'Expo de Sevilla van permetre exhibir el potencial d'un país que estava reiniciant-se després del franquisme. "Va ser l'època daurada del teatre de carrer. Hi havia moltes ganes de fer", assegura Manuel Vilanova. El codirector de Xarxa Teatre recorda amb molta estima aquella època, uns inicis que tot i que foren durs, pel fet que estava tot per fer, els artistes tenien en certa manera "carta blanca" per a crear tot el que volgueren. "Hi havia moltes ganes d'arriscar", manifestava Vilanova en una entrevista amb aquest diari.

En el seu cas, la companyia de Vila-real va poder desenvolupar nombrosos espectacles i, fins i tot, va ser capàs de posar en peu diferents cites culturals com el FITCarrer, un projecte que li va permetre conéixer a multitud de professionals i obres. Des del principi, la companyia ha sigut coneixedora del nostre patrimoni artístic i per aquesta raó, s'ha decidit a crear el primer arxiu de les arts de carrer d'Espanya.

"La memòria històrica de moltes companyies està en aquest arxiu. De fet, probablement moltes no sabien de l'existència d'aquestes fotografies", indica Vilanova, qui atresora a la seua biblioteca personal més de cent mil imatges. "Quan dirigíem festivals, guardàvem totes les fotografies que les companyies ens entregaven. És un material de molts anys", explica el castellonenc.

A hores d'ara hi ha pujades sis mil fotografies a la xarxa. Les més antigues daten de l'any 1988, pertanyents al FITCarrer, però la majoria es remunten a l'any 2006 i fins a l'actualitat. La raó: les anteriors estan totes en paper i hauran de ser escanejades. "Vàrem rebre una ajuda de la Unió Europea, perquè estem ajudant a recuperar fotografies que no són únicament nostres, sinó de companyies de tot el món. Actualment tenim a una persona des de la companyia que es dedica sols a açò i jo també he reduït la meua feina en Xarxa per a centrar-me en l'arxiu", conta Vilanova.

El motiu pel qual la companyia té tantes imatges també s'explica en el fet que des que l'any 1999 editen una revista, Fiestacultura, amb la qual divulguen informació artística referent al carrer, ja siguen projectes professionals com moviments culturals. La gran projecció internacional que Xarxa va aconseguir en els 90 els va permetre accedir de primera mà a la informació d'activitats artístiques que es feien per tot arreu. Els redactors es desplaçaven juntament amb els artistes per a rastrejar el que succeïa al carrer dels cinc continents.

Com a conseqüència, a la seua web es poden encontrar imatges com les del Carnaval de l'Alegria de Colòmbia o el Goyang Lake Park Side Festival de Corea. També, pel que fa a l'escena estatal, hi ha imatges de la Fira Mira de Gandia, el festival Itineranta de Pontevedra o la fira Umore Azoka de Vizcaya.

"Sempre he guardat totes les imatges, però sé que no és segur tenir-les així. Calia salvar l'arxiu. Si no es digitalitza no tindrà més eixida i volem mostrar-lo a tota la societat", subratlla Vilanova. El professional s'ha pres molt seriosament la tasca de l'arxiu i no sols s'estan escanejant les imatges, sinó que a més, en cadascuna s'explica la data en la qual va ser presa, quin espectacle és, a quina companyia pertany i qui va fer la fotografia.

Una tasca complicada, ja que en aquell temps les companyies no duien tant d'ordre com ara sobre les seues representacions. I és més, explica Vilanova que en molts casos no es pot saber en quin any es va crear una obra, perquè era una informació que les companyies volien ocultar. "Comercialment posar un any significava envellir l'espectacle. Per això, moltes prefereixen no posar l'any de creació i si algú la vol, la contractarà amb més probabilitat. Ara també estem en un moment on predomina la novetat i no la qualitat o la innovació".

En qualsevol cas, el projecte busca ser un reconeixement als artistes, festivals i fotògrafs que han difós "brillantment" l'art escènic per espais a l'aire lliure de tot el món. L'arxiu està, en aquest sentit, obert a tots aquells artistes i empreses que vulguen enviar les seues fotografies perquè estiguen a l'abast de qui les necessite.