Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Política de Cookies Aceptar

castelló i l'uji sumen un espai cultural 

Vicente Ortí i 'la màgia de la creació' impulsen el Paranimf com a nova sala d'exposicions 

La mostra, que viatja per la vida de l'escultor valencià, arriba a la província gràcies a la primera de futures col·laboracions entre la Fundació Bancaixa i la Universitat Jaume I 

11/12/2019 - 

CASTELLÓ. Assegura la rectora de l'UJI, Eva Alcón, que a Vicente Ortí li brillaren els ulls quan li proposaren traslladar la seua obra fins a la universitat de Castelló. Una afirmació que no es d'estranyar si ens fixem en la seua trajectòria. L'artista ha sigut durant molts anys professor de Belles Arts a València i pot presumir de tenir una indubtable connexió entre l'art i la docència. La seua visita al Paranimf sols seria una parada més. Tant de bo, ha sigut molt significativa. I és que l'exposició emmarcada al voltant de la seua creació ha valgut per a inaugurar una nova sala d'exposicions ubicada en el campus universitari. La quarta d'altres tres seus creatives (Galeria Octubre, el Menador i la Llotja del Cànem) que la institució pública posseeix.

Així mateix, la seua mostra ha suposat la primera col·laboració institucional entre la Fundació Bancaixa i l'UJI. Ambdues interessades en crear noves sinergies de futur, tal com han afirmat durant la seua presentació Eva Alcón i el president de l'entitat, Rafael Alcón. "Agraïm la confiança i l'oportunitat de treballar junts en favor de l'art i la seua difusió", ha reiterat la rectora. A partir d'aquest moment, la sala polivalent del Paranimf acollirà diferents obres d'artistes, sempre en col·laboració amb altres agents.

Pel que fa a l'actual, mig centenar de peces amb materials tan variats, com el marbre, la fusta, la pedra i el ferro, abracen l'exposició d'Ortí a Castelló, esmentada La màgia de la creació. Un títol que s'ajusta a la perfecció al què i el com produeix el valencià el seu art. "Jo ensenye amb l'exemple, no amb la paraula", defensa, en efecte, Ortí. La seua tècnica a l'hora d'enfrontar-se als materials és la mateixa d'un artesà experimentat. Sense esbossos, sense reflexionar massa prèviament. Resulten d'un encontre únic i "les formes sorgeixen d'una relació d'igual a igual, d'un diàleg perfecte entre l'artista i la matèria", segons assenyala Samuel Ortí, fill de l'escultor i comissari de l'exposició. En conseqüència, entrar al seu taller és com "submergir-se a un món màgic" on senzillament sorgeixen les idees. Envoltat de materials, antiguitats i objectes curiosos que, ordenats de forma caòtica, li donen a aquest el seu joc. 

La forma de produir de Vicente Ortí és única i especial, en gran part per la seua biografia. Nascut a Torrent, amb nou anys li diagnosticaren sordera a causa d'una meningitis, el que el va obligar ja des de molt jove a lluitar per destacar o a "fer-se" valdre, com ell diu, en un món molt competitiu. No obstant això, aquesta incapacitat d'expressar-se com la resta li va portar a desenvolupar altres destresses, com fou la fusteria. Una afició que, amb el temps, evolucionaria a l'escultura. I ni tan sols ha sigut un impediment per a transmetre els seus profunds coneixements. "Les seues obres transmeten veracitat, la sensació d'estar observant un objecte immutable, quasi sagrat, que se'ns presenta amb molta familiaritat perquè ens evoca instints ancestrals, com quan contemplem peces arqueològiques. Vicent toqueja la pell de les seues escultures i recorre la superfície amb les seues mans per a generar aquesta sensació de temporalitat, una pàtina que convida a ser acariciada i fins i tot desgastada, com si es tractara de 'O santo dos Croques', agrega el seu fill.

La màgia de la creació, que es pot veure fins al 27 de març, recorre així la trajectòria de l'artista des dels anys 70 fins a l'actualitat. Des dels primers marbres polits fins a les foges, passant pels trencaments i tòtems. "A Vicent no li agrada treballar amb blocs de pedra perfectes ni amb fustes noves o ferros industrials. Busca l'evolució del material a través de la seua història. Una roca natural, una biga d'una església o un aladre amb anys d'història, són alguns dels elements que li valen per a expressar els seus anhels", explica Samuel Ortí. D'aquesta manera, tot i que aquesta mostra es va inaugurar fa cosa de dos anys a València, la disposició de les seues peces i el seu disseny s'han adaptat expressament per al Paranimf de la universitat, de la mateixa manera que l'autor condiciona tot el que queda al seu voltant. "Hi ha una recerca de l'essència feminista amb marbres polits d'una manera molt sensible, també fustes i pedres fetes amb adoració a la dona i el sexe, però a més, s'evoca a la mare terra, als arbres i a la fertilitat o a referències africanes i, més recentment, a un llenguatge més abstracte", conclou el seu fill i comissari. 

Noticias relacionadas

next